Pisó (en llatí Piso) era el cognomen de la branca més distingida de la gens Calpúrnia, una família romana d'origen plebeu.

Hispània Citerior

El nom està connectat amb l'agricultura, derivant del verb pisere o pinsere, un verb que es refereix a l'acció de moldre el gra. Alguns dels Pisons porten únicament aquest cognom i altres porten un malnom (Cesoní o Frugi). Es van donar a conèixer durant la Segona Guerra Púnica i des d'aquesta època es van convertir en una de les famílies més distingides de Roma. Durant el segle i era la segona família de l'Imperi després de la família imperial Júlia-Clàudia.

Van tenir nombrosos membres destacats que ocuparen diverses magistratures republicanes. La família es va dividir en dues branques: la dels Cesoní i la dels Frugi, a la qual pertanyeren Luci Calpurni Pisó Frugi (cònsol), que com a tribú va ser l'instigador de la llei De Repetundis. Gneu Calpurni Pisó, qüestor a la Citerior el 65 aC i participant en la conspiració de Catilina. Marc Pupi (o Papi) Pisó, governador d'Hispània, i Gneu Calpurni Pisó, governador a Hispània el 7 aC.[1]

Els personatges d'aquesta família amb rellevància són:

Referències modifica

  1. Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Volum III. Londres: John Murray, 1876, p. 371. 

Vegeu també modifica

  • Pisó (Pison, Πίσων), escultor grec.
  • Pisó, tirà d'Atenes.