Protobúlgars

tribus

Els protobúlgars[1] van ser tribus turques guerreres seminòmades que van aparèixer a l'estepa póntica-caspia i la regió del Volga durant el segle VII. Lingüísticament, la llengua protobúlgara seria la mateixa dels onogurs, sent els protobúlgars descendents d'aquests, teoria recolzada parcialment per escrits ostrogots i grecs de l'època que els deien indistintament huns.[2] Al segle VII van formar un Estat en l'estepa pòntica: la Gran Bulgària, que s'estenia entre els mars Caspi i Negre. Anys després es van imposar en els Balcans com a classe dominant del Primer Imperi Búlgar i entre els rius Kama i Volga on van fundar la Bulgària del Volga.[3][4][5][6]

Victoriosos soldats protobúlgars assassinen als seus oponents romans d'orient (bizantins), del Menologi de Basili II, segle X.

Etimologia modifica

Suposadament, el nom búlgar es deriva del verb turqués bulğa "per combinar", "agitar", remenar i els seus derivats bulg arians "revolta", "desordre"[7] Una altra teoria és que el nom búlgar es deriva del verb búlgar "lluminós".

Referències modifica

  1. Pope, Thaddeus Mason «Futility». Chest, 134, 4, 2008-10, pàg. 888. DOI: 10.1378/chest.08-0589. ISSN: 0012-3692 [Consulta: 27 desembre 2020].
  2. [enllaç sense format] https://books.google.hr/books?id=CrUdgzSICxcC
  3. Andreev, Y. The Bulgarian Knyazes and Tsars (Balgarskite knyazove i tsare, Българските князе и царе), Veliko Tarnovo, 1996, pp. 57-58, ISBN 954-427-216-X
  4. П. Хр. Петров, Към въпроса за образуването на първата българска държава, Славянска филология, V, София, 1963, стр. 89—112
  5. Dennis Sinor, The Cambridge history of early Inner Asia, Volume 1, Cambridge University Press, 1990, ISBN 0521243041, 9780521243049, p.62
  6. Christopher I. Beckwith, Empires of the Silk Road: a history of Central Eurasia from the Bronze Age, Princeton University Press, 2009, ISBN 0-691-13589-4, 9780691135892, p.117
  7. Late antiquity: a guide to the postclassical world, Harvard University Press 1999, Glen Warren Bowersock, Peter Robert Lamont Brown, Oleg Grabar, ISBN 0-674-51173-5, p. 354.

Vegeu també modifica