Quartet de corda núm. 3 (Beethoven)
El Quartet de corda núm. 3 en re major, opus 18 núm. 3, va ser compost per Ludwig van Beethoven entre 1798 i 1799, i va ser publicat el 1801. Com els altres sis quartets de l'opus 18 estan dedicats al príncep Joseph Franz von Lobkowitz. Cronològicament és el primer quartet.
| Forma musical | Quartet de corda |
|---|---|
| Tonalitat | Re major |
| Compositor | L. V. Beethoven |
| Llengua del terme, de l'obra o del nom | contingut no lingüístic  |
| Creació | 1799 |
| Data de publicació | 1801 |
| Gènere | música clàssica |
| Catalogació | Op. 18, núm. 3 |
| Part de | Quartets de corda op. 18 |
| Opus | 18, No. 3 |
   | |
El componen quatre moviments i la seva execució dura uns 26 minuts:
- Allegro
- Andante con moto
- Allegro
- Presto
Segons Steinberg, aquesta és "l'obra lírica més suau i consistent [dins de l'Op. 18 de Beethoven]",[1] excepte el quart moviment, en què "Beethoven explora per primera vegada la idea de canviar el centre de gravetat cap al final d'una obra multimoviment”.[2]
El primer moviment comença amb un tema suau i modest:
Tanmateix, el seu retorn a l'inici de la recapitulació mostra el tema amb una llum completament diferent. Philip Radcliffe (1965, pàg. 24) descriu aquest moment com a "bellíssimament creat".[3] Burstein (1998, pàg. 295) descriu la progressió harmònica dramàtica i inusual al final de la secció de desenvolupament com a "impressionant".[4]
“La reinterpretació sobtada del do♯ crea un tipus de crisi tonal que té profundes ramificacions estructurals per a tot el moviment. La manera brillant de Beethoven d'abordar les implicacions d'aquesta estratègia inusual indica un deute amb el seu professor, Haydn, i també revela molt sobre l'artesania i la visió artística de Beethoven”.[5] El moviment final conté un tema que s'assembla a la dansa mexicana Jarabe tapatío.
Referències modifica
- ↑ Steinberg, p. 159
- ↑ Steinberg, p. 163
- ↑ Radcliffe, P. (1965) Beethoven’s String Quartets. London, Hutchinson.
- ↑ Burstein, L. P. (1998, p. 295) “Surprising returns: the VII# in Beethoven’s String Quartet Op. 18 No.3, and its antecedents in Haydn”. Music Analysis, 17/3 pp. 295-312.
- ↑ Burstein, L. P. (1998, p. 295) “Surprising returns: the VII# in Beethoven’s String Quartet Op. 18 No.3, and its antecedents in Haydn". Music Analysis, 17/3 pp. 295-312.
Bibliografia modifica
- Robert Winter, Robert Martin eds.. The Beethoven Quartet Companion. University of California Press, 1994. ISBN 0-520-08211-7.; especially the essay by Michael Steinberg (pp. 159–163)