Rapa (illes Australs)
Rapa, també anomenada Oparo, nom que també rep la badia central, és una de les illes Australs, a la Polinèsia Francesa.[1] També se l'anomena Rapa Iti, literalment "la petita Rapa", per distingir-la de Rapa Nui, "la gran Rapa", nom de l'illa de Pasqua. La comuna de Rapa inclou els illots deshabitats de Marotiri.
| ||||
| Localització | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Col·lectivitat | Polinèsia Francesa | |||
| Comuna | Rapa  | |||
| Població humana | ||||
| Població | 515 (12,69 hab./km²) | |||
| Geografia | ||||
| Part de | ||||
| Superfície | 40,57 km² | |||
| Banyat per | oceà Pacífic | |||
| Altitud | 650 m | |||
| Identificador descriptiu | ||||
| Fus horari | ||||
Un nom més antic de l'illa és Oparo.[2] La superfície total de la terra, inclosos els illots de la costa és de 40,5 km².[3] [4] Segons el cens de 2017, Rapa tenia una població de 507.[5] Els habitants de Rapa Iti parlen la seva pròpia llengua polinèsia anomenada llengua rapa.[6]
Geografia modifica
El punt més alt de l'illa es troba a 650 metres d'altitud al Mont Perahu.[7] del que es va esfondrar la part central formant una caldera oberta a l'oceà. Té forma d'amfiteatre amb una badia profunda que penetra en l'antic cràter. La superfície total és de 40 km².[5]
Està situada a 1.240 km al sud de Tahití i a 500 km al sud-est de Raivavae. Els 497 habitants (cens 2002) viuen bastant aïllats, constituint la comuna més meridional de la Polinèsia Francesa. És una zona militar i no s'hi pot anar sense autorització. Ahurei i Area són les dues viles de l'illa situades a la badia. El clima temperat no és prou càlid perquè hi creixi el corall o els cocoters. Per les muntanyes hi viuen cabres salvatges que els illencs cacen amb el mètode d'acorralar-les perquè caiguin al mar pels penya-segats.
Història modifica
En els cims més alts es troben unes antigues ruïnes en forma de fortaleses defensives. Va ser descoberta per l'anglès George Vancouver, el 1791.[8] Al segle xix van patir els atacs dels negrers peruans fins que el 1867 es va establir el protectorat francès. El 6 de març de 1881 es va annexionar a França, però el títol d'ariki, del cap local, no va ser abolit fins al 1887.[9]
El periodista Jaume Bartrolí ha passat llargues temporades a l'illa adoptat per una família. Descriu l'illa i els illencs al llibre De Sibèria al Tròpic (ISBN 8482643169), editat el 2001 a Barcelona per l'editorial Magrana.
Referències modifica
- ↑ «Rapa». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 16 juliol 2023].
- ↑ Smith, S. Percy «Easter Island (rapa-Nui) and Rapa (rapa-Iti) Island». The Journal of the Polynesian Society, 19, 4(76), 1910, pàg. 171–175. ISSN: 0032-4000.
- ↑ Alvarado, Juan José; Aburto-Oropeza, Octavio; Abad, Rubén; Barraza, Enrique; Brandt, Margarita. Coral Reef Conservation in the Eastern Tropical Pacific (en anglès). Dordrecht: Springer Netherlands, 2017, p. 565–591. DOI 10.1007/978-94-017-7499-4_21. ISBN 978-94-017-7499-4.
- ↑ B Salvat, T Bambridge, D Tanret, J Petit. Environnement marin des îles australes: polynesie française. Institut Récifs Coralliens Pacifique, CRIOBE et The Pew Charitable Trusts Polynésie française., 2015, p. 205.
- ↑ 5,0 5,1 Withers, Tehani. «Protect This Place: Rapa Island, Home of Rare Seabirds and Beautiful Forests • The Revelator» (en anglès americà), 22-04-2022. [Consulta: 16 juliol 2023].
- ↑ Walworth, Mary «Reo Rapa: A Polynesian Contact Language» (en anglès). Journal of Language Contact, 10, 1, 29-12-2017, pàg. 98–141. DOI: 10.1163/19552629-01001006. ISSN: 1877-4091.
- ↑ B Salvat, T Bambridge, D Tanret, J Petit. Environnement marin des îles australes: polynesie française. Institut Récifs Coralliens Pacifique, CRIOBE et The Pew Charitable Trusts Polynésie française., 2015, p. 243.
- ↑ Richards, Rhys «The Earliest Foreign Visitors and Their Massive Depopulation of Rapa-iti from 1824 to 1830» (en anglès). Journal de la Société des Océanistes, 118, 01-06-2004, pàg. 3–10. DOI: 10.4000/jso.67. ISSN: 0300-953x.
- ↑ Aldrich, Robert. The French Presence in the South Pacific, 1842–1940 (en anglès). Springer, 1989-06-18, p. 97. ISBN 978-1-349-09084-6.
