STS-100 va ser una missió reeixida del Transbordador espacial Endeavour, que va dur el subministrament a l'Estació Espacial Internacional (ISS) per a continuar la construcció.

Infotaula vol espacialSTS-100

Llançament del STS-100 Modifica el valor a Wikidata
Tipus de missióvol espacial tripulat Modifica el valor a Wikidata
Operador   NASA Modifica el valor a Wikidata
Núm. SATCAT26747 Modifica el valor a Wikidata
Durada de la missió11 dies, 12 hores i 54 minuts Modifica el valor a Wikidata
Propietats de la nau
Nau espacialtransbordador espacial Endeavour Modifica el valor a Wikidata
FabricantRockwell International Modifica el valor a Wikidata
Massaenlairament:
103.506 kg

aterratge:
99.742 kg

càrrega útil:
4.899 kg Modifica el valor a Wikidata
Tripulació

D'esquerra a dreta, davant: Lonchakov, Rominger (comandant), Guidoni, Ashby (pilot), Phillips; darrere: Parazynski, Hadfield Modifica el valor a Wikidata
Membres

Tripulants7 Modifica el valor a Wikidata
EVAs2
Durada EVAs14 hores i 12 minuts Modifica el valor a Wikidata
Inici de la missió
Llançament espacial
Data19 abril 2001
Llocplataforma de llançament 39A, complex de llançament 39 Modifica el valor a Wikidata
Fi de la missió
Aterratge
Data1r maig 2001
LlocBase de la Força Aèria Edwards (pista 22) Modifica el valor a Wikidata

STS-102 Modifica el valor a Wikidata

Tripulació modifica

() és el nombre de vols realitzats.

Paràmetres de la missió modifica

Acoblament amb la ISS modifica

Passejades Espacials modifica

Resum de la missió modifica

La màxima prioritat de la missió va ser la instal·lació, activació i inspecció del braç robòtic Canadarm. L'operació del braç era urgent per seguir els passos en la construcció de l'Estació Espacial Internacional, i també va ser necessària per instal·lar-hi una nova resclosa d'aire a l'estació en el proper vol, la missió STS-104. Un component final del Canadarm és el Sistema de Base Mòbil (MBS, per les sigles en anglès), instal·lat a l'estació durant la missió STS-111.

 
El braç robòtic Canadarm durant la seva instal·lació.

Altres objectius d'aquesta missió de l'Endeavour és atracar el mòdul Raffaelo a l'estació, activar, transferir càrrega entre l'estació i Raffaelo, i reatracar el mòdul al transbordador. El Raffaelo és el segon de tres mòduls logístics multi-propòsit desenvolupats per l'Agència Espacial Italiana. El mòdul Leonardo va ser llançat i tornat a la missió prèvia del transbordador, la STS-102, al març. Els objectius restants inclouen la transferència d'altres equips a l'estació, com l'antena de comunicacions d'Ultra alta freqüència i un component electrònic que atracarà a l'estació en els passejos espacials. Finalment, la transferències de subministraments i aigua per al seu ús a bord de l'estació, la transferència d'experiment al complex, i la transferències d'articles per al seu retorn a la Terra des de l'estació al transbordador estan entre els objectius.

L'Endeavour també va haver d'alçar l'altitud de l'estació i realitzar un flyaround del complex, incloent enregistraments amb la càmera a la badia de càrrega IMAX.

Durant la missió, l'astronauta Chris Hadfield es va convertir en el primer astronauta canadenc en realitzar un EVA.

Vegeu també modifica

Enllaços externs modifica