Setge de Baiona
El Setge de Baiona de 1374 fou una de les batalles de la guerra dels Cent Anys.
| Guerra dels Cent Anys | |||
|---|---|---|---|
  Setge de Baiona (1374) Setge de Baiona (1374) | |||
| Tipus | setge  | ||
| Data | juny de 1374 | ||
| Coordenades | 43° 30′ N, 1° 24′ O / 43.5°N,1.4°O | ||
| Lloc | Baiona, (Regne d'Anglaterra) | ||
| Estat | França | ||
| Resultat | Victòria anglesa | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
| Forces | |||
| |||
| Baixes | |||
| |||
.svg){kind=small}
Antecedents modifica
El 1373, Joan de Gant va sortir de Calais amb un gran exèrcit per envair Castella, però en arribar a Bordeus a la tardor havia perdut la majoria de les seves tropes i va haver d'abandonar l'empresa. El 1374, Eduard III d'Anglaterra només conservava al continent les ciutats de Calais, Bordeus, Baiona i algunes viles a la riba del riu Dordonya.[1]
El juny de 1374, Enric II de Castella va decidir-se a atacar la Guiena a petició de Lluís I de Provença, que estava a Tolosa de Llenguadoc i havia d'unir-se amb el seu exèrcit a Baiona.[2]
El setge modifica
Enric II de Castella va creuar el Bidasoa amb 20.000 soldats, entre ells cinc mil llances, mil dos-cents genets i cinc mil peons, i després de prendre Donibane Lohizune, va posar setge per mar i per terra a Baiona, punt clau de comunicació entre el Regne de Navarra i el Regne d'Anglaterra.,[3] però Lluís I de Provença no es va presentar, doncs es va quedar a Tolosa de Llenguadoc per poder defensar-se d'un atac anglès. La resistència de la ciutat, defensada per William Elmham[4] i la manca de col·laboració francesa va obligar a aixecar el setge havent perdut 12.000 homes.[5]
Conseqüències modifica
Enric II de Castella es va retirar a Burgos, on va deixar tropa al càrrec de l'infant Joan i va llicenciar una part de l'exèrcit, i va marxar a Sevilla,[6] on va organitzar una flota de quinze galeres castellanes i cinc portugueses comandada per Fernando Sánchez de Tovar[7] que amb la francesa de Jean de Vienne va atacar les illes britàniques.
Entre 1369 i 1375, els francesos reprenen als anglesos la quasi totalitat de les concessions fetes i de les terres posseïdes per l'enemic fins i tot abans del començament de la guerra, excepcions fetes de Calais, Cherbourg, Brest, Bordeus, Baiona, i d'algunes fortaleses al Massís central, i s'aixequen el fort du Hâ i el Château-Trompette a Bordeus i el Château-Neuf a Bayonne.[8] Les negociacions portades entre 1375 i 1377 no porten a res.
Referències modifica
- ↑ Creasy, Edward Shepherd. History of England from the Earliest to the Present Time: The history during the early and middle ages (en anglès). J. Walton, 1870, p.197.
- ↑ O'Callaghan, Joseph F. A history of medieval Spain (en anglès). Cornell University Press, 1983, p.527. ISBN 0801492645.
- ↑ Los Trastamara y la Unidad Española (en castellà). Rialp, 1981, p.305. ISBN 8432121002 [Consulta: 4 desembre 2011].
- ↑ Walsingham, Thomas; Preest, David; Clark, James G. The Chronica maiora of Thomas Walsingham, 1376-1422 (en anglès). Boydell Press, 2005, p.64. ISBN 1843831449.
- ↑ March, Leopold. A Walk across the French frontier into north Spain (en anglès). Richard Bentley, 1852, p.14.
- ↑ Lafuente, Modesto. Historia general de España: desde los tiempos más remotos hasta nuestros días (en castellà). Establecimiento Tipográfico de Mellado, 1852, p. v.7, p.338.
- ↑ Fernández Duro, Cesáreo. La Marina de Castilla (en castellà). Editorial MAXTOR, 1894, p.139.
- ↑ Amouroux, Henri. Aquitaine (en francès). Réalités/Hachette, 1972, p. 14.
Bibliografia modifica
- Ctjzacq, Rene. Bayonne au Moyen Age. Le siege de 1374 (en francès). Mont-de-Marsan, 1952.