Stjepan Filipović
Stjepan Filipović (en alfabet ciríl·lic: Стјепан "Стево" Филиповић) (Opuzen, Imperi Austrohongarès, 27 de gener de 1916 – Valjevo, 22 de maig de 1942) fou un guerriller partisà croat, executat durant la Segona Guerra Mundial i declarat pòstumament com a Heroi del Poble de Iugoslàvia.
  | |
| Nom original | (hr) Stjepan «Stevo» Filipović (sr) Стјепан «Стева» Филиповић |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 27 gener 1916 Opuzen (Imperi austrohongarès) |
| Mort | 22 maig 1942 (26 anys) Valjevo (Sèrbia de Nedić) |
| Causa de mort | Pena de mort (Penjament ) |
| Activitat | |
| Camp de treball | Acció política i resistència durant la Segona Guerra Mundial |
| Lloc de treball | Iugoslàvia |
| Ocupació | partisà, militant de la resistència, polític |
| Partit | Lliga de Comunistes de Iugoslàvia (1940–1942) |
Premis
| |
Biografia modifica
Nasqué el 27 de gener de 1916 a Opuzen (a l'actual comtat de Dubrovnik-Neretva, Croàcia), llavors situat en l'Imperi Austrohongarès. Abans de l'esclat de la Segona Guerra Mundial visqué a Mostar i Kragujevac, en aquell moment part del Regne de Iugoslàvia. S'uní al moviment obrer el 1937, i al Partit Comunista de Iugoslàvia el 1940. L'any abans fou arrestat i sentenciat a un any de presó.
Fou comandant de la unitat partisana Tomnasko-Kolubarski a Valjevo l'any 1941. Fou capturat el 24 de febrer de 1942 per les forces de l'Eix i posteriorment penjat a la forca el 22 de maig d'aquell any a Valjevo, ciutat de la Iugoslàvia ocupada. Mentre li posaven la soga al voltant del coll, Filipović, de manera desafiadora aixecà els punys i denuncià als alemanys i els seus aliats de l'Eix com a assassins, cridant "Mort al feixisme, llibertat al poble!". Instà al poble iugoslau a resistir i els implorà que no cessessin la resistència. En aquell moment, es realitzà una fotografia que posteriorment es feu famosa, de la qual s'erigí una estàtua.[1][2]
Fou declarat Heroi Nacional de Iugoslàvia el 14 de desembre de 1949.[3] El poble de Valjevo té una estàtua dedicada a ell, anomenada "Stevan Filipović". Un monument també fou erigit al seu poble natal, a Opuzen, però fou derrocat el 1991. L'any 2010 Ministeri de Cultura de Croàcia anuncià que tenia prevista la seva reconstrucció.[4][5] Durant la guerra, els seus dos germans, Nikola i Šimun Filipović, moriren.
Referències modifica
- ↑ Carmichael, Cathie. Cambridge University Press. A Concise History of Bosnia, 2015. ISBN 978-1-10701-615-6.
- ↑ Sinclair, Upton; Sagarin, Edward; Teichnerhe, Albert. Cry for Justice: An Anthology of the Literature of Social Protest (en anglès). Ciutat de Nova York: Lyle Stuart, 1963, p. 438. ISBN 978-1-56980-069-0.
- ↑ Burns, Richard. The Blue Butterfly: Selected Writings (en anglès). Salt Publishing, 2006, p. 144. ISBN 978-1-84471-258-8.
- ↑ «Pao partizan - Antifašisti će tužiti opuzensku vlast» (en croat). Slobodnadalmacija.hr, 24-09-2010. [Consulta: 9 maig 2012].
- ↑ «Srušeni heroj - Stjepan Filipović vraća se u centar Opuzena» (en croat). Slobodnadalmacija.hr, 06-11-2010. Arxivat de l'original el 2012-06-04. [Consulta: 9 maig 2012].
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Stjepan Filipović |