Sulfat de potassi

compost químic

El sulfat de potassi (K₂SO₄) (antigament sulfat potàssic, arcanita o sulfat de potassa), és una sal química no inflamable en forma de cristalls soluble en l'aigua. Normalment es fa servir com fertilitzant agrícola proporcionant potassi i sofre.

Infotaula de compost químicSulfat de potassi
Substància químicatipus d'entitat química Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular173,879 Da Modifica el valor a Wikidata
Estructura química
Fórmula químicaK₂SO₄ i K₂O₄S Modifica el valor a Wikidata
SMILES canònic
Model 2D
[O-]S(=O)(=O)[O-].[K+].[K+] Modifica el valor a Wikidata
Identificador InChIModel 3D Modifica el valor a Wikidata
Propietat
Densitat2,66 g/cm³ Modifica el valor a Wikidata
Punt de fusió1.069 °C Modifica el valor a Wikidata
Punt d'ebullició1.689 °C Modifica el valor a Wikidata
Entalpia estàndard de formació−1.437,7 kJ/mol Modifica el valor a Wikidata
Cristal·lografia
Sistema cristal·lísistema ortoròmbic Modifica el valor a Wikidata
Grup d'espaigrup espacial 62 Modifica el valor a Wikidata
Altres
amargor Modifica el valor a Wikidata
Arcainita

Història modifica

El sulfat de potassi ja es coneixia des del segle xiv i va ser estudiat per part de Glauber, Boyle i Otto Tachenius. Al segle xvii se’n deia arcanuni o sal duplicatum, com si fos una combinació d'una sal àcida amb una sal alcalina. Christopher Glaser la preparà usà en medicina.[1][2]

Fonts naturals modifica

La forma mineral, anomenada arcanita, és relativament rara. Abunda en la sal Stassfurt. Els minerals són:

Propietats modifica

La sal anhidra és transparent molt dura i té un gust salat amarg, la sal és soluble en aigua però insoluble en solucions d'hidròxid de potassi.

Usos modifica

L'ús principal és com fertilitzant però la sal crua també serveix per fer vidre.

Referències modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sulfat de potassi
  1. De Milt, Clara «Christopher Glaser». Journal of Chemical Education, 19, 1942, pàg. 53. DOI: 10.1021/ed019p53.
  2. Klooster, van «Three centuries of Rochelle salt». Journal of Chemical Education, 36, 1959, pàg. 314. DOI: 10.1021/ed036p314.