Túl·lia Minor, filla del rei romà Servi Tul·li i esposa del rei Tarquini el Superb, involucrada en l'assassinat del seu pare.

Infotaula de personaTúl·lia Minor

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(la) Tullia minor Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle VI aC Modifica el valor a Wikidata
antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
Mortvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
PeríodeSegon Regne Romà Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaTarquini (família) Modifica el valor a Wikidata
CònjugeTarquini el Superb
Arrunt Tarquini Modifica el valor a Wikidata
FillsTit Tarquini
 ( Tarquini el Superb)
Arrunt Tarquini
 ( Tarquini el Superb)
Sextus Tarquinius
 ( Tarquini el Superb)
Tarquinia (en) Tradueix
 ( Tarquini el Superb) Modifica el valor a Wikidata
ParesServi Tul·li Modifica el valor a Wikidata  i Tarquinia the Elder (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GermansTúl·lia Major Modifica el valor a Wikidata
"Túl·lia passant amb el carruatge per damunt del seu pare", pintura de Jean Bardin, 1765

Orígens familiars modifica

Túl·lia era una de les filles del sisè rei de Roma, Servi Tul·li. Com que aquest no havia accedit al poder triat pel senat com era tradició en la monarquia romana, sinó que havia estat subtilment col·locat per l'esposa de l'anterior rei, Tarquini Prisc, i mogut també per la por d'acabar com Tarquini Prisc, ferit mortalment pels fills de l'anterior rei Anc Marci, va decidir unir llaços familiars amb els fills de Tarquini Prisc. Així doncs, va casar les seves filles amb aquests: La filla gran, coneguda com a Túl·lia Maior, amb Luci Tarquini i la menor, Túl·lia Minor, amb Arruns.[1] El rei també va voler contentar la filla de Tarquini Prisc, casant-la amb un militar molt ric, Marc Juni Brut.[2]

Matrimoni amb Tarquini modifica

Els matrimonis preparats pel pare no van donar bon resultat. Túl·lia Minor era de caràcter ambiciós mentre que el seu marit era un soldat conformat amb el lloc que li havia tocat. El matrimoni de la seva germana tampoc era un matrimoni feliç, ja que era una dona de caràcter massa modest, en comparació a les aspiracions de Luci Tarquini.[3] Es creu que Túl·lia va procurar la mort d'Arruns, però no hi ha prou informació sobre com va passar. Llavors Luci Tarquini va repudiar la seva dona i es va casar amb la seva cunyada vídua.

Assassinat del seu pare modifica

Luci Tarquini i Túl·lia Minor van estar conspirant en secret per enderrocar el pare d'ella. Van contactar amb els senadors que havien estat afavorits pel pare de Luci Tarquini, Tarquini Prisc, i quan van tenir assegurat el seu suport es van decidir a fer el cop d'estat. Luci Tarquini es va presentar davant el senat i va ocupar el tron exigint ser reconegut com a nou rei mentre acusava el seu sogre de no ser mereixedor del títol.[4] El rei, en assabentar-se del que estava passant, va anar cap al senat on va demanar explicacions. Luci Tarquini va mantenir la posició: L'acusava de no ser digne del títol per haver nascut d'una esclava i de no haver estat escollit pel senat. Després, es va aixecar i el va fer fora de la sala a espentes. El vell rei, estava perplex i va intentar tornar a casa però una multitud de clients de Luci Tarquini i dels senadors que li donaven suport l'esperaven fora i el van copejar fins a matar-lo. Per aquesta actitud Luci Tarquini, va passar a ser conegut com a Tarquini el Superb. Poc després la seva esposa, Túl·lia Minor, es va presentar al senat per aplaudir al nou rei. A la tornada, el carruatge en què viatjava es va haver d'aturar a causa d'un grup de gent que s'havia reunit enmig del carrer. Preguntant què passava, li van dir que hi havia un home mort (el seu pare) estès a terra. Llavors ella mateixa va fuetejar els cavalls i en passar per damunt es va esquitxar amb la sang del difunt.[5] Després d'això el carrer es va conèixer amb el nom de "Vicus Sceleratus", que es podria traduir per "la zona maleïda" o "la zona del crim".

Descendents modifica

Amb el seu marit Tarquini el Superb, va tenir tres fills i una filla:[3]

Tots ells, amb les seves accions, es van guanyar el menyspreu dels romans i van acabar morts en l'exili.

Referències modifica

  1. Titus Livi. "Ab Urbe Condita", I, p. 42. 
  2. Titus Livi. "Ab Urbe Condita", I, p. 56. 
  3. 3,0 3,1 Titus Livi. "Ab Urbe Condita", I, p. 46. 
  4. Titus Livi. "Ab Urbe Condita", I, p. 47. 
  5. Kerry Usher. "Mitologia romana, herois,déus i emperadors". Barcelona: ed.Barcanova, 1984, p. 100. ISBN 84-7533-216-1. 
  6. Titus Livi. "Ab Urbe Condita", II, p. 6-7. 
  7. Titus Livi. "Ab Urbe Condita", I, p. 60.