Test de la segona derivada

El criteri de la segona derivada o test de la segona derivada és un teorema o mètode del càlcul matemàtic en el qual s'utilitza la segona derivada per efectuar una prova simple corresponent als màxims i mínims relatius.

Es basa en el fet que si la gràfica d'una funció és convexa en un interval obert que conté a , i ha de ser un mínim relatiu de . De manera similar, si la gràfica d'una funció és còncava cap avall en un interval obert que conté a i ha ser un màxim relatiu de .

Teorema modifica

Sigui   una funció tal que   (  és un punt crític) i la segona derivada de   existeix en un interval obert que conté a  .[1]

  • Si  , llavors   té un mínim relatiu en  .
  • Si  , llavors   té un màxim relatiu en  .
  • Si  , llavors   potser tingui en   un màxim relatiu, un mínim relatiu o cap dels dos.

En el cas que  , es pot aplicar el test de la primera derivada per determinar si es tracta d'un extrem.

Exemples modifica

  • Els punts crítics de la funció   són   i  . La funció és dues vegades derivable en entorns d'aquests punts i la seva segona derivada és  . Com que   i  , pel test de la segona derivada,   té un mínim local en   i un màxim local en  .[2]
  • La funció   és dues vegades derivable en un entorn del punt crític   però,  . No es pot establir si es tracta o no d'un extrem relatiu aplicant el test de la segona derivada.

Vegeu també modifica

Referències modifica

  1. Llopis, José L. «Demostración del criterio de la segunda derivada» (en castellà). Matesfacil. ISSN: 2659-8442 [Consulta: 10 agost 2019].
  2. Llopis, José L. «Extremos y monotonía de funciones» (en castellà). Matesfacil. ISSN: 2659-8442 [Consulta: 10 agost 2019].

Enllaços externs modifica