Titia Brongersma
Titia Brongersma (Dokkum, Dongeradeel, 1650 - Groningen, 1700) fou una escriptora en frisó. És coneguda pels seus temes acollidors (brodats de flors) i els seus poemes d'amor a Elise (Elisabeth Joly). Va escriure elogis en honor del poeta frisó Adriaan Tymen, dels metges de Groningen Ludolph Smids, del poeta frisó Eelkje Bouricius d'Amsterdam i de la poetessa Katharyn Lescailje. La seva col·lecció De Bron-swaan conté quatre poemes en frisó i algunes traduccions del poeta francès Pierre de Ronsard.
 Aiguafort de les excavacions a Borger per Titia Brongersma (esquerra) (1685)[1] | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | dècada del 1650  Dokkum |
| Mort | dècada del 1700 (40/59 anys) Província de Groningen |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Groningen (1680–1687) Ljouwert (1670–1680) |
| Ocupació | poetessa, escriptora, arqueòloga |
Titia Brongersma també va fer investigacions sobre dolmens, i el 1685 va compondre un poema al jaciment de Borger (Drenthe). Va ser pionera en declarar que els dòlmens eren construccions de pobles prehistòrics i en el seu estudi des d'un vessant científic per rebatre la idea que eren obra de gegants i altres creences populars.
Referències modifica
- ↑ Ludolph Smids, Schatkamer der Nederlandse Oudheden, 1711, Aiguafort de J. Schijnvoet.
Enllaços externs modifica
- Digitaal Vrouwenlexicon Nederland (neerlandès)
- Article a Koninklijk Fries Genootschap Arxivat 2007-09-27 a Wayback Machine. (neerlandès)