Tractat del Pla d'Arrem

acord entre diversos territoris de les monarquies hispànica i francesa

El tractat del Pla d'Arrem es va firmar el 22 d'abril de 1513 entre Sent Biat i Aran, amb l'impuls de la monarquia francesa i espanyola.[1] En el tractat, les valls es comprometen a tenir pau, a no tallar les relacions comercials i a prendre mesures comunes en cas de guerra entre França i Espanya.[1] El tractat del pla d'Arrem és un tractat de lies e patzeries, una expressió formada per dues paraules occitanes.[1] La primera «ligas», fa referència a l'acord que uneix a les valls que el signen, i «patzerias» conté la idea de pau entre les valls.[1] Són acords destinats a reglamentar els dret de pastura, de trànsit de ramats o de mercaderies, però també de preservar la pau entre elles.[1]

Plantilla:Infotaula esdevenimentTractat del Pla d'Arrem
Map
 44° 18′ N, 2° 53′ E / 44.3°N,2.88°E / 44.3; 2.88
Tipusacord Modifica el valor a Wikidata
Data22 abril 1513 Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióOccitània Modifica el valor a Wikidata
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata

El rei espanyol que permet aquest tractat és Ferran el Catòlic.[1] El rei francès és Lluís XII, conegut com a Lluís d'Orleans.[1] Per part de l'estat francès hi participen la Val de Loron, Larbost, Varossa, Oueil, Banhèras, Aura, Neste, Frontinhes, la castellania de Sent Biat, la baronia i senyoriu d'Aspèth, la castellania de Castilhon, el vescomtat de Coserans, la ciutat de Sent Líser i la senescalia de Tolosa.[1] Per part espanyola, signen el marquesat del Pallars, el vescomtat de Vilamur, la Vall d'Aran, el comtat de Ribagorça, la vall de Benasc, la vall de Chistén, Barravés, la baronia d'Erill, l'abadia de Lavaix, la baronia de Bielsa, la baronia d'Orcau, la vila de Tremp i Conca d'Orcau.[1]

Dins del fons del Conselh Generau dera Val d'Aran es conserva la còpia del tractat de lies e patzeries de 1513 en català, possiblement datat entre 1664-1665 i que també conté les ratificacions dels reis espanyols i francesos.,[1] la còpia del tractat en francès, datat a Sant Beat el 28 de juliol de 1643 i la còpia en gascó, sense data, possiblement de 1654.[1]

Referències modifica

  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 «Plan d'Arrem, 22 d'abril de 1513». Xarxa d'Arxius Comarcals, Val d'Aran, 19-03-2012. Arxivat de l'original el 15 de juliol 2014. [Consulta: 2 juliol 2014].

Bibliografia modifica

  • Peir COTS e CASANHA, Los derechos de paso, pastos y aguas entre Aran, Comenges y Coserans, y su relación con los tratados de Lies i Patzeries, Conselh Generau d'Aran, 2003 ISBN 84-89940-67-3 255p
  • Christian BOURRET, Les Pyrénées centrales du IX° au XIX° siècle. La formation progressive d'une frontière, Pyrégraph (Aspet), 1995, 461p
  • Rémy COMET, L'enclave espagnole du val d'Aran. Son passé.Ses anciens privilèges, coutumes et relations pastorales dans les Pyrénées centrales, L'adret (Toulouse), 1985, réédition de 1929
  • Patrice POUJADE, Une vallée frontière dans le grand siècle. Le val d'Aran entre deux monarchies, Pyrégraph (Aspet), 1998, 436p ISBN 2-908723-24-7
  • Emmanuel Le Roy Ladurie, Lies et passeries dans les Pyrénées, (Tarbes), 1986, 234p
  • https://ddd.uab.cat/pub/llibres/2010/71670/305-314_Pojada.pdf