Yazid ibn Màzyad aix-Xaybaní

general i governador abbàssida

Yazid ibn Màzyad aix-Xaybaní (àrab: يزيد بن مزيد الشيباني, Yazīd ibn Mazyad ax-Xaybānī) fou ostikan d'Armènia vers el 787-788. Yazid va establir a Armènia els Rabia, que durant almenys uns cents anys van ser els àrabs majoritaris.

Infotaula de personaYazid ibn Màzyad aix-Xaybaní
Biografia
Naixementsegle VIII Modifica el valor a Wikidata
Mort801 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócap militar, governador Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsKhàlid ibn Yazid aix-Xaybaní, Asad ibn Yazid al-Shaybani (en) Tradueix, Muhammad ibn Yazid (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Va coincidir amb el patriarca Hovab de Dvin durant el qual els àrabs van saquejar el monestir de Sant Gregori a Bagavan i van executar alguns monjos.

El va succeir el 788 Abd al-Kadir al-Addaui. El 782 al-Mukanna es va aixecar però la seva revolta s'hauria acabat vers el 783. Al-Walid ibn Tarif aix-Xari es va revoltar amb els kharigites a Nisibin, el 794 i la seva revolta fou esclafada per Yazid vers el 796.[1]

Yazid ben Mazyad al-Xaybani va governar per tercera vegada vers el 799-801

Vers el 799-800 el perill va venir dels khàzars que van assolar Geòrgia, i van ocupar Tbilissi. Un dels pocs que es va salvar de l'atac Khàzar a Geòrgia fou Vasak Bagratuní, perquè estava sota protecció directa de l'emperador romà d'Orient amb el títol de curopalata (per a ell, el seu fill Adarnases, i el seu net Aixot), i els khàzars tenien simpatia pels emperadors romans d'Orient. Yazid va aconseguir rebutjar als khàzars.

Notes modifica

Referències modifica

  1. Eisenstein, H. «al-Walīd b. Ṭarīf». A: P. Bearman, Th. Bianquis, C.E. Bosworth, E. van Donzel, W.P. Heinrichs.. [1573-3912_islam_SIM_7849 Encyclopaedia of Islam] (en anglès). 2a ed.. Brill, 2012 [Consulta: 9 abril 2023]. 

Bibliografia modifica


Referències modifica