Pareatge d'Andorra de 1278

El Pareatge d'Andorra (també: Pariatge) és un condomini d'un territori entre dos senyors, en aquest cas parlem d'un coprincipat per tant té dos coprincipeps. Per una banda l'Arquebisbe d'Urgell (Senyor Episcopal d'Urgell) i per l'altra el President de França. També s'anomena així el document que recull i tipifica aquest condomini. El primer paretge a Andorra va ser entre el bisbe d'Urgell, Pere d'Urtx i el comte de Foix Roger Bernat III (1278 i 1288) van permetre l'articulació posterior d'Andorra com a territori sobirà.

Aquesta figura, típicament medieval, solia fer-se quan un dels dos consenyors era eclesiàstic. També es va aplicar a Mallorca, concretament al territori sud-occidental (rodalia de Calvià i terme de Marratxí), durant el repartiment de l'illa fet després de la conquesta de Jaume el Conqueridor (segle XIII).

¿Què és un Pareatge?

La definició del terme pareatge és: Acord entre una senyoria laica i una senyoria eclesiàstica.

En primer lloc, un arcaisme. Tot i que el d'Andorra sigui l'únic que resta en vigor de la munió de documents d'aquest tipus que s'establiren en l'Edat Mitjana, el terme pertany al llenguatge d'aquella època, i es refereix a l'establiment, en un mateix territori, d'un règim de sobirania compartida entre dos senyors. Per extensió, s'aplicà també al document emanat d'aquest pacte.

Evidentment, les circumstàncies que abocaven en una solució tan salomònica no sempre eren meditades o regides pel seny, sinó que responien a sortides d'urgència davant un estat de creixent agitació o de clar perill de xocs violents. El cas andorrà formaria part d'aquesta classe: el pareatge de 1278 es va signar quan la maquinària diplomàtica cercà corrents una entesa davant la immediata acció militar del comte de Foix contra el bisbe d'Urgell. Gràcies a aquesta solució en la qual intervingué l'estament reial, la noblesa i la Mitra, el Principat d'Andorra aconseguí un règim que no era en absolut peculiar aleshores i sí molt comú, sobretot, a la veïna regió llenguadociana; un règim polític, però, que, degut també a uns altres factors, ens ha permès d'arribar al segle XX amb una personalitat política diferenciada i, ara sí, única.

Vull assenyalar també que l'àmbit sociopoliticocultural d'aquell pareatge no era, amb tota evidència, ni estrictament el d'Andorra ni merament el de Catalunya, sinó el més ampli d'una òrbita panoccitana. De fet, hi intervingueren personatges amb responsabilitats a València (el bisbe Jaspert de Botonac), l'Aragó (el col·lector dels delmes Bonanat de Lavània), a Catalunya (Ramon de Besalú, ardiaca de Tarragona) i al Llenguadoc (el susdit Bonanat, canonge de Narbona), sense esmentar-hi, per descomptats, el bisbe d'Urgell i el comte de Foix. En poques paraules, l'àmbit natural de la nostra cultura als dos vessants dels Pirineus.

Pareatge d'Andorra

Hi van haver dos pareatges al Principat d'Andorra, el primer de l'any 1278 i un segon de l'any 1288.

Prèvia

Un precepte carolingi datat de l'any 843 i signat pel rei Carles el Calb menciona l'atribució de les Valls d'Andorra, així com d'altres territoris, al seu fidel Sunifred, comte d'Urgell. Al 988, Borrell II, comte de Barcelona i d'Urgell, cedeix els alous d'Andorra a l'Església d'Urgell a canvi de possessions dins el Comtat de la Cerdanya. El bisbe d'Urgell esdevé així sobirà temporal de les valls.

El període de lluites i hostilitats entre els bisbes d’Urgell i els comtes de Foix acabà finalment amb una pau signada l’any 1278. La pau no fou definitiva ja que calgué un altre conveni deu anys més tard, l’any 1288, per concloure totalment les rivalitats. Aquests dos acords reben el nom de Pareatges, convenis entre una senyoria laica i una senyoria eclesiàstica. En el cas d’Andorra el Pareatge va establir un condomini o propietat indivisa entre el comte d’Urgell i el comte de Foix sobre les Valls d’Andorra. El Pareatge de 1278: Es signa el dia 8 de setembre de1278 a Lleida per Pere d’Urg, bisbe d’Urgell; Roger Bernat III, comte de Foix i pel rei Pere II de Catalunya-Aragó, que es constitueix com a fiador del seu compliment. L’estructura notarial es divideix en 11 articles, quatre dels quals fan referència directament a Andorra. Hi manca, però, un darrer requisit perquè sigui considerat plenament vàlid i irrevocable: l'aprovació del text pel Papa. Quatre anys després, el 7 d’octubre de 1282 el papa Martí IV a petició del bisbe d’Urgell, confirma el Pareatge de 1278. El text del primer pareatge defineix les atribucions respectives d’ambdós senyors en matèria de jurisdicció civil i criminal, d’impostos i de Server militar. 6 Arquer pintat a l'esglèsia de Sant Martí de La Cortinada Principals punts dels Pareatges: - Justícia: L’exerceixen ambdós senyors, conjuntament, mitjançant dos batlles (encarregats d’administrar la justícia en nom dels senyors). - Quèstia: Tribut que es pagaria alternativament al bisbe i al comte de Foix. Es fixa per al bisbe una quantitat de 4000 sous i es deixa al comte la llibertat de determinar la quantia que li pertoca. - Servei militar: Hom reconeix al dos senyors el dret d’exigir als seus súbdits l’host i la cavalcada, amb la reserva de no servir-se’n l’un contra l’altre.

Pareatge de 1278

Al segle XIII es va iniciar un període de lluites i hostilitats entre els bisbes d’Urgell i els comtes de Foix per aconseguir la sobirania d’Andorra, que va finalitzar amb la signatura de dos sentències arbitrals anomenades pareatges (1278 i 1288) entre el bisbe d’Urgell, Pere d’Urtx, i el comte de Foix, Roger Bernat III. La signatura del primer pareatge (1278) establia les bases de la sobirania compartida: neix el Principat d’Andorra. El segon pareatge (1288) recollia el primer i regulava altres obligacions, com l’administració de justícia i el servei militar. El pacte es va mantenir en el temps amb transformacions importants, fins al punt que la Constitució d’Andorra recull el sistema del coprincipat, amb el bisbe d’Urgell i el president de la República Francesa com a coprínceps d’Andorra, en igualtat i a títol personal.

Al segle XIII, en un sistema de senyories que prové de l’inici de l’edat mitjana, Andorra es troba en mig del conflicte entre el comte de Foix i el bisbe d’Urgell pel domini de les Valls d’Andorra i l'actual comarca de l’Alt Urgell. L’acord que va signar tots dos, per iniciativa del rei Pere II d’Aragó que no volia més rebel·lions en el regne, estableix que compartiran les valls d’Andorra i que els seus habitants pagaran els tributs als dos senyors, de manera alternativa, cada any. Aquesta decisió va acompanyada d’altres condicions, ja que l’exercici de la justícia roman en mans dels dos senyors, que nomenen càrrecs que els representen a les valls i també els notaris. Alhora que es creen obligacions per servir als senyors en cas de guerra, el Pareatge de 1278 estableix una “pau duradora i eterna” ja que tots dos renuncien a fer la guerra en territori andorrà. Des d’aquell moment, per la part de França, el comtat de Foix s’uní a altres famílies dels Pirineus, les de Bearn i Navarra, fins passar a la corona francesa amb Enric IV (des del 1607). El terme príncep, posteriorment el de copríncep, no apareix fins al segle XVIII. Fa fortuna, de forma que arriba a definir un sistema polític amb una relació entre els coprínceps i el Consell General, fins a la Constitució de 1993, que basteix una arquitectura institucional d’un estat de dret.

Es coneix com imprimació del pareatge d'Andorra al document signat per Pere d'Urtx, bisbe de La Seu d'Urgell i Roger Bernat III, Comte de Foix i vescomte de Castellbò, el 8 de setembre de 1278. L'acord en llatí -redactat per Arnau de la Vall-Llebrera, notari de la ciutat de Lleida establia els Drets de Cada sobirà Sobre les vValls d'Andorra, de: a més d'altres Qüestions de resolució en disputa. El Primer pareatge es va inscriure en el període de pau, celebrat a Agramunt. El rei Pere III d'Aragó, mediador en l'antiga disputa entre el Comte de Foix i el Bisbe d'Urgell. La més important de les seves diferències, encara que no la única, era la disputa pel senyoriu d'Andorra. El document, dividit en 11 articles, dels quins es refereixen 4 vegades exclusivament a Andorra. Comença al·ludint a les diverses discussions que van precedir a l'Acord. Dels nombrosos pareatges acordats Entre el Comte de Foix i els senyors Laics i Eclesiàstics 1 Tots dos Costats dels Pirineus, l'andorrà, Aprovat per la corona i pel papa Nicolas III, ES Més Complex i l'únic que ha sobreviscut fins els nostres dies, si bé les clàusules originals han sofert modificacions. El document va perdurar, entre d'altres factors, per la situació geogràfica d'Andorra, per la seva ubicació entre els estats actuals de França i Espanya, que l'acord és va respectar al llarg dels anys. També va ser important la acceptació d'aquells acords per part dels andorrans, la seva decidida voluntat de mantenir-lo, desde l'Edat Mitjana i que encara és evident en l'actualitat. Encara que el poble andorrà no va participar en les negociacions del pareatge, aquest tractat, li posar fi a un llarg periode de guerres i va ser la oprtunitat per a esdevenir un país independent, dotat d'institucions pròpies.

El segon Pareatge: 1288

El segon pareatge: 1288: Poc després de la signatura del Primer pareatge, valent-se d’algun aspectes omesos o mal definits en el text de 1278, Roger Bernat III fa construir el castell d'Enclar des d'on poder controlar les activitats del bisbe d’Urgell. Per evitar nous conflictes, el dia 6 de desembre de 1288, Pere d’Urg i Roger Bernat III signen el segon pareatge. El nou acord s’ocupa dels delmes d’Andorra, ordena la demolició del castell que el comte de Foix va començar a construir a Sant Vicenç d’Enclar i prohibeix que en el futur se n’hi pugui aixecar cap altre sense el consentiment i la llicència del bisbe d’Urgell i viceversa, i reglamenta la institució del notari o notaris de les valls (disposa que siguin designats en comú pels dos senyors). Amb la signatura dels pareatges de 1278 i 1288 es comença a organitzar i formar el sistema polític andorrà: el Coprincipat.

Document del Pareatge de 1288 (adaptat)

Text: Segon pareatge d'Andorra (6 de desembre de 1288) Sigui patent a tothom que ha sorgit controvèrsia i moltes qüestions entre el venerable pare senyor Pere, per la divina misericòrdia bisbe d'Urgell, i son capítol, d'una banda, i el noble baró el senyor roger Bernat, per la gràcia de Déu comte de Foix i vescomte de Castellbò, de l'altra banda, les quals qüestions i controvèrsies s'han originat i continuat per causa de les novetats que engendren discòrdia i per l'ambigüitat i dubtosa interpretació de la composició acordada temps abans, i per moltes altres causes, de les quals se seguien entre ells nombrosos danys i perills per al futur, que cada dia eren més clars; per tot això els esmentats senyors, volent reconciliar-se i proveir que a llurs súbdits no els esdevinguin més greus mals, i en la mesura del possible evitar els perills futurs, i apartar els ja començats i arrelats, i per a convertir la discòrdia en concòrdia, sota la pena de mil morabatins estipulada per les dues parts. I nosaltres els susdits senyors Ramon d'Urtx i Guillem Ramon de Josa, per tal que com a àrbitres, jutges o amigables componedors, vistes les dites controvèrsies i qüestions i demandes, i proposades per ells mateixos davant nostre, i escoltats ells i ses defenses, examinades les excepcions i altres coses que foren proposades per les parts davant nostre, i nosaltres arribats a una certesa, aconseguida per declaracions de testimonis i obtinguda per instruments públics i d'altres legítims documents, sobre el dret de cadascuna de les parts, volent nosaltres establir i conservar pau perpètua entre els senyors i els seus successors i llurs súbdits, desitjant apartar per amigable composició les precedents qüestions i controvèrsies, sabuda la veritat sobre els afers esmentats, i volent suprimir l'ambigüitat i les novetats, i acabar finalment entre ells i llurs súbdits la discòrdia i tota matèria de conflictes, per l'autoritat que ens ha estat concedida per les parts, i atenent la utilitat i benefici d'elles, pronunciem, ordenem i diem, sota la pena predita i fent amigables componedors entre les parts:

I - Sobre la [...] la fortalesa, o edificació o castell que ha començat a fer i es proposa acabar el mateix senyor comte en el puig de Sant Vicenç, que és a la Vall d'Andorra, ja que aquesta edificació [...] es fa prescindint del dret de l'esmentat senyor bisbe i del seu consell i és causa de discòrdia [...] ordenem que el senyor comte de Foix interrompi la continuació de l'esmentada fortalesa o construcció del sobredit castell que feia o començava a fer en el puig esmentat, i tot allò que ja està fet o edificat sigui totalment enderrocat o fer aterrar, i d'ara endavant ni el senyor bisbe o els seus successors no puguin edificar cap fortalesa[...]

II - Sobre la segona petició, referent a la roca d'Arfa, pronunciem, diem i ordenem , com hem fet anteriorment, que el susdit senyor bisbe d'Urgell o els seus successors no edifiquin ni puguin edificar, ni ara ni després, cap castell o fortalesa [...]

III - Sobre la tercera petició referent als delmes d'Andorra que el predit senyor noble comte [...] restin obligats a complir tot el referit anteriorment, i que el batlle o qualsevol altre que reculli i ajunti els fruits dels expressats delmes i rendes, els ajuntarà al lloc o llocs acostumats i està obligat a reunir-los dintre la Vall d'Andorra sense frau, els ha de considerar i no pot vendre, alienar, dividir ni apartar dels llocs referits els fruits dels esmentats delmes anualment percebuts, nin tampoc fer-los seus en qualsevol sentit, sinó que els 8 ha de constituir com a cosa d'altri, fins que siguin en mans de tots i cadascun dels anteriors; ha d'ésser donat compte exacte anualment de dites rendes, conforme a dalt s'ha dit, a l'esmentat prevere i prior [...]

IV - Sobre la quarta petició referent a la creació i constitució de notari o notaris de les valls d'Andorra, vista la composició que fa poc s'ha acordat entre els dits senyors i vist l'instrument i el que s'hi conté, [...] pronunciem i ordenem, tal com hem fet més amunt, que el senyor comte esmentat i el senyor bisbe i llurs successors posin, creïn i estableixin al mateix temps en la dita Vall notari o notaris, segons vegin que s'ha de fer i que aquests per l'autoritat, creació i llicència d'ambdós senyors, facin en l'esmentada Vall com a notari o notaris públics els testaments, instruments, codicils i altres públiques escriptures i, com a escriptors constituïts i dipositaris de la fe pública, rebin autoritat d'ambdós i prometin fidelitat a qualsevol d'escriure fidelment.

V - Sobre la cinquena petició en què s'assegura que els homes d'Arcavell tenen i han de tenir fins avui han posseït, segons es diu, per part del senyor bisbe pacíficament i quietament l'empriu i les pastures d'Estamariu, enviant-hi bestiar gros i petit a pasturar, cosa en què ara són pertorbats i és prohibit pels homes d'Estamariu, indegudament i injustament segons s'assegura, diem, pronunciem i ordenem, com hem fet més amunt, que nosaltres els esmentats Ramon d'Urtx i Guillem Ramon de Josa volem delimitar per la nostra voluntat l'empriu i les pastures, ja que hem estat allí personalment nosaltres o altre bons homes i fidels que hi hem volgut posar, per tal que delimitin els esmentats cultius i emprius i pastures pacíficament segons la voluntat d'aquests o la nostra, assenyalant els termes fins als quals cada comunitat dels dos llocs pugui estendre el seu ús, establir-s'hi amb el seu bestiar i enviar-hi a pasturar impunement els seus animals grossos i petits sense cap contradicció de l'altra; aquesta composició i determinació dels esmentats termes, feta o a fer per nosaltres o pels nostres substituts, les parts predites, ells personalment i llurs successors estiguin obligats a complir-la i l'hagin d'observar perpètuament.

VI - La sisena petició és del senyor comte de Foix, que exigeix que es compleixi la pena dels cinquanta mil sous i demana que li siguin pagats i adjudicats pel senyor bisbe perquè els deu, ja que moltes i diverses qüestions foren suscitades i mantingudes per molt temps entre els esmentats senyor comte de Foix i el senyor bisbe d'Urgell, de les quals derivaren danys i greuges mutus i moltes coses considerables; les quals qüestions foren acabades i definides per àrbitres, jutges o amigables componedors[...]

VII - Sobre la setena petició del senyor comte en la qual es demana remoure o desfer un canal, que el senyor comte assegura que fou fet en terra seva i dintre dels seus termes pel senyor bisbe expressat o per altra persona, però manant-ho ell o amb el seu consentiment, i pel qual camí l'aigua és conduïda o portada fins als molins de la ciutat d'Urgell, diem pronunciem i ordenem, de la manera que hem fet més amunt, que en tant que els canal o rec hagi estat fet per qualsevol dins la terra del referit senyor comte o els seus termes sense la seva voluntat i consentiment, sigui refet com era abans i l'expressat senyor comte pugui 9 remoure'l o fer -lo remoure ara mateix si vol, i que torni al seu primer esta o situació o rec antic tal com era primerament.

VIII - Totes aquestes coses sobredites diem, ordenem i pronunciem i detallem, per la potestat que ens fou concedida per les parts, i per l'autoritat i resolució esmentades de compondre entre les dites parts amigablement, i volem i ordenem que entre les parts i també llurs súbdits sigui observada perpètuament pau i concòrdia sobre aquelles coses; [...]

IX - I també diem, pronunciem i ordenem que l'instrument de convenció fet fa poc entre els homes del bisbat que viuen a l'Urgellet i els homes del vescomtat de Castellbò, tal com en el document s'estableix, sigui observat entre els homes i que els predits senyors bisbe i comte el facin complir, com s'ha convingut, segons llur voluntat i llicència.

X - De la mateixa manera, diem, volem i ordenem que el dit senyor bisbe doni garantidors escaients, que per si mateixos i amb els seus béns s'obliguin envers el referit comte i els seus, renunciant a tot dret i cautela, per si de cas el senyor bisbe hagués de lliurar al dit senyor comte l'esmentada pena de mil morabatins per no haver complert el sobredit.

XI - També volem, diem i pronunciem i ordenem, consentint-hi i aprovant-ho i volent-ho les parts expressament, que encara que el dit senyor bisbe i capítol i església d'Urgell siguin absolts per nosaltres de la dita pena de cinquanta mil sous melgoresos, i que acabem de dir que ells mateixos no hi estan obligats ni caigueren en aquella pena i que l'acció es extingida, si de cas competia o podia correspondre al referit senyor comte, perquè l'esmentat senyor bisbe provà davant nostre que impetrà la confirmació per mitjà de procurador designat legítimament per a aquesta feina i que l'obtingué en el temps establer, i encara que no constés en la redacció de l'instrument de pronunciació o composició de quina manera el senyor bisbe havia d'impetrar la lletra ni que l'havia d'ensenyar al senyor comte, per més que el pensament i la intenció dels àrbitres sembla que era aquesta; malgrat aquestes circumstàncies, el referit senyor bisbe, el capítol i l'església s'obliguin amb tots llurs béns a favor del predit senyor comte i els seus a la susdita pena de cinquanta mil sous assenyalada en la primera composició [...]

XII - També diem i ordenem que si una petita part del capítol, o bé nomé un dels seus components, vingués contra els predits acords a infringir la composició en qualsevol forma, aleshores no s'apliqui dita pena sinó que el referit senyor bisbe i el capítol no donin a ell o ells, els contraventors, ajut o favor, ni vulguin donarlos consell, ni vulguin ajudar-los de les rendes comunes de la dita església, sinó que estan obligats a donar consell i ajut a l'expressat senyor comte contra aquell o aquells que hi contravinguessin, a demanda de l'esmentat senyor comte i dels seus; i si el referit senyor bisbe o capítol, tots o la major part, donessin consell, ajut o favor a aquell o aquells contraventors, que incorrin en la dita pena de cinquanta mil sous, que sigui lliurada al susdit senyor comte i els seus successors. Així és que nós Pere per la gràcia de Déu el bisbe 10 esmentat, i el capítol de l'església d'Urgell infrascrit, els noms dels quals consten ací nominalment, haguda deliberació sobre les predites coses i havent tractat diligentment entre nosaltres, que les predites coses i cada una són i venen a parar en benefici, utilitat i comoditat nostra i de la nostra església, així com també dels súbdits nostres, lloem, aprovem i confirmem tot els sobredit i cada una de las dites coses ordenades, pronunciades i disposades pels dits nobles Ramon d'Urtx i Guillem Ramon de Josa, com més amunt s'esmenta, volent que totes i cada una siguin segures, irrevocables i fermes. [...] Això ha esta fet el dia vuit dels idus de desembre de l'any del Senyor mil dos-cents vuitanta-vuit..

Signatura de Ramon d'Urtx i de Guillem de Josa, àrbitres predits, que això signem. Nós Pere, per la gràcia de Déu bisbe d'Urgell predit, subscrivim i jurem. Signatura de Roger Bernat, per la gràcia de Déu comte predit, que això lloem i jurem. [... signatures del capítol de la Seu i diversos cavallers] Jaume Orig, notari públic de Puigcerdà ho ha escrit, amb el raspat i l'esmena d'unes lletres a la línia seixanta a les paraules contra illum vel illos qui contravenerint; i amb la sobreposició d'unes lletres a la línia seixanta-quatre, a la paraula stipulanti, el dia i l'any esmentats (sig. Man.)

• Font: Traducció de Joan Bellès i Sallent, publicada a Catalunya Romànica Vol VI: Alt Urgell i Andorra; Enciclopèdia Catalana; Barcelona 1992.

Vegeu també

• Pareatge
• Història d'Andorra

Enllaços externs

• Sòria i Ràfols, Ramon. Diccionari Barcanova d'història de Catalunya. Barcanova, 1989. ISBN 978-84-7533-457-1 [Consulta: 5 maig 2012].