Aragonès baix-ribagorçà
El Baix-Ribagorçà és la parla comarcal aragonesa que es parla als pobles de la Ribagorça Baixa entre Aguilar i Fonz. És una de les parles alt-aragoneses amb més vitalitat i també una de les més i millor conegudes, gràcies als estudis de la filòloga María Luisa Arnal Purroy, que són molt detallats en les evolucions fonètiques.
Des de nord cap a sud: Aguilar, Abenozas, Santa Llestra, Besians, Centenera, Perarrúa, Ixep, Torrobato, Torre de Esera, Graus, Capella, La Pobla de Castro, Olbena, Estada, Estadilla i Fonz. Santa Llestra figura en l'ALEANR amb les sigles Hu 400 i La Pobla de Castro amb les sigles Hu 403.[1]
En la baixa Vall de Isàvana i més al sud, a la marge esquerra de l'Esera entra en contacte amb el català ribagorçà. Segons Artur Quintana, la línia de pobles de difícil classificació Torres-Chuseu-Alins separa la l'uest els pobles del Soler, Torlabat, Capella, La Poblla del Mont, Castarllenas, Pueyo de Marguillén i Aguilaníu, clasificables com aragonesoparlants, dels pobles de Pociello, Llaguarres, Aler, Calasanz, Zanui, i Sant Esteban del Mall, clasificables com catalanoparlants.
Fonètica
- La vocal -o conserva per un regular, ja que la u apocopa no és freqüent:
- fierro
- mano
- grausino
- camino
- La diftongació davant de Yod quasi ha desaparegut, quedant pocs diftongs en -ue- davant de palatals:
- Ojo en comptes de uello
- Noche en comptes de nueit
- Trobem algun cas de no diftongació de la Ĕ curta llatina:
- Peu en comptes de piet (pot ser un catalanisme o alguna cosa pròpia de l'aragonès oriental).
- Ben en comptes de bien.
- Tamé en comptes de tamién
- Extensiu a les formes del verb ser-estar que diftonguen en aragonès general:
- El e en comptes de el ye.
- Tu es en comptes de tu yes.
- El grup aragonès -it- derivat dels llatins -CT-, -ULT- és quasi castellanitzat de tot:
- Fecho
- Leche
- Pecho
- Moches
- Mucho
- Cuchilla
- Escuchá.
- Però pot conservar en paraules que no s'empren tant: dreto, (Graus), o en bell lugar, (feito > fei en Estadilla, y testimoniau como poco emplegau en Graus).
- El diftongo -iello en el diminutivo s'ha castellanitzat cap a -illo:
- ixartillo, crespillo os toponimos Panillo y Estadilla.
- Hi ha algun cas de paraula que encomienza per ix- que en aragonès general encomienzan per x-. En algun cas són probables evolucions de paraules amb prefix ex-:
- Ixafegar < EX-AFFOCARE(sin pronunciar a -r final como en os atros eixemplos).
- Ixaguar <*EX-AQUARE.
- Ixarrancar < EX- (francico *HANKA).
- Ixartigar < EX-ARTICARE.
- Ixordiga / Ixordiguero <*EX-ORTICA.
- Ixugar-se < EX-SUCARE.
- Ixarmentar < *EXSARMENTARE.
- Ixuto < EXSUCTU.
- Ixecada < EXSICCATA.
- Ixobrecer-se. < *EX+SUPER+EXIRE.
- Ixarrallar < *EX+SERRALIA.
- En altres són evolucions de paraules que encomienzan per ex- sense aquell prefix:
- Predomina amplament la sonorització de les ensordeixes intervocàliques, però hi ha uns pocs casos de conservació.
No n'és un cas de conservació de oclusiva ensordeix intervocàlica llaco en Chuseu i Torres perquè prové de LACCUM i ensenya la mateixa evolució que VACCA > vaca.
Les terminacions latinas -MEN i -MINE dóna la solució actual -mbre per un regular, d'excepte algun cas més conservador, depenent de la localitat:[3]
- EXAMEN > ixamen / ixambre.
- FERUMEN > ferún.
- GRAMEN > gramen / grami.
- LUMEN > llum.
- FAMINE > fame / fam.
- HOMINE > home / home.
Les laterals intervocàliques -l- i -ll- es presenten com alternants en certes paraules:: esbellegar-esbelegar, gallaverno-galaverno, enchibilliu-enchirbiliu, cachillada-cachilada, cagalleta-cagaleta, pellaire-pelaire, gallet-galet, chilla(r)-crida(r), chillo-crido, chulleta-chuleta, quinquillaire-quinquilaire, apegalloso-apegaloso, bullicón, bulicón, vella(r)-velá, maulla(r)-miola(r), arrissa(r)-rula(r), rolleta-ruleta. Les causes són diverses.
Morfologia
En Secastiella i La Pobla de Castro hi ha una pervivència del demostratiu neutro ço de l'aragonès medieval, que deriva del latín ECCE HOC igual com les formes equivalents en català i gascón. L'ús de zo o zau es documenta en la generació més vella d'aquests pobles i solament que amb sentit de propietat, en una estructura amb el mateix significat que el de de l'aragonès general.
- Va ver la uella en zo Pinza.
- En zau tuyo.
Conclusions
Té menys caràcters comuns amb el català que la parla de la Vall de Benás (benasqués), però també té menys caràcters aragonesos. Graus, un poble suficient gran, ha tingut influència en la castellanització de Ribargorça Baixa i mateix en el català de la Vall de l'Isabana. La parla de Fonz és menys castellanitzada que la parla grausina encara que és més al sud.
Referències
- ↑ (es) Manuel Alvar: Atlas lingüístico y etnográfico de Aragón, Navarra y Rioja. Institución Fernando el Católico. Departamento de Geografía Lingüística, Institución Fernando el Católico de la Excma. Diputación Provincial de Zaragoza, 1983. Tomo I, Lamina 3, Mapa nº 3.
- ↑ 2,0 2,1 (es) ARNAL PURROY, Mª Luisa, Diccionario del habla de la Baja Ribagorza Occidental -Huesca-; Gara d'Edizions. Zaragoza, 2003. ISBN 84-8094-052-2 Error de citació: Etiqueta
<ref>no vàlida; el nom «ARNALPURROY» està definit diverses vegades amb contingut diferent. - ↑ (es) Maria Luisa Arnal Purroy: El habla de la Baja Ribagorza Occidental: Institución Fernando el Católico, 1998. p 251.
Bibliografia
- (els) Maria Luisa Arnal Purroy: Ell parla de la Baja Ribargorça Occidental, Institució Fernando el Católico, 1998.
- (els) Francisco Bruballa Angusto: Vocabulari del parla de la Pobla de Castro (Baja Ribargorça), Institut de Estudios Altoaragoneses, 2009.
- (els) Manuel Vas marcar: «Nous charradors d'aragonès baix-ribagorçà de Fonz», en F. Nagore, F. Vas rodar i Ch. Vázquez (eds.), Estudios i regires al voltant de la llengua aragonesa i la seva literatura. Actes de la I Trobada (Huesca, 1997), Institut de Estudios Altoaragoneses, Huesca, 1999, pp. 387-393.