Licor d'ou

Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 20:38, 1 nov 2018 amb l'última edició de Rodamón4 (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
(dif.) ←la pròxima versió més antiga | vegeu la versió actual (dif.) | Versió més nova → (dif.)

El licor d'ou és una beguda preparada amb rovells d'ou, vainilla, canyella, ametlla mòlta, llet, sucre, fècula de blat de moro i licor. És de color groc i consistència espessa.

Per ser considerada una beguda dolça, s'acostuma prendre-la després d'un menjar. També és empleada en rebosteria, en la preparació de pastissos, galetes, gelatines, gelats, neu raspada i paletes.

Història

Els convents eren els llocs que regularment rebien a autoritats eclesiàstiques i personalitats del govern. Les monges Clarisses tenien molta experiència allotjant a figures importants de la societat i quan això succeïa preparaven els millors platerets i begudes, entre elles el licor d'ou. Amb una mica de canyella, ous i sucre creaven aquesta suculenta beguda que oferien a les visites, però elles mai la provaven.

Segons la llegenda, una mestissa de nom Eduviges, que ja havia fet els seus vots, va aprendre molt bé la recepta i després, en el convent dels franciscans a la ciutat de Pobla dels Àngels, ella era l'encarregada del licor, i com ho provava de tant en tant per donar-li la saó especial, li platicaba a les altres monges del sabor suau i ric del licor. Més endavant les hi va arreglar perquè el licor es fes també per a consum de les germanes.

El licor d'ou solament es fabricava en els convents. Com ja s'havia donat el primer pas i el seu sabor va ser tan acceptat per les famílies de les monges van decidir comercialitzar-ho i en ell, les monges Clarisses van trobar un bon sustento per a la congregació.

Des de l'època virreinal la recepta original es protegeix després dels murs dels convents de Pobla, i encara que no és pròpia dels mexicans, el licor agrada tant que des de fa anys ja es va adoptar com a mexicà. Així doncs, en les cuines dels convents virreinales es van moldre en els seus metats els més variats ingredients que van assaonar, van perfumar i van rebre color de les flors, per formar un dels més rics mestissatges a Mèxic. A pesar que si hi ha una recepta per fer licor , se suposa que hi ha un ingredient de la fórmula original que encara es desconeix. D'acord a la tradició el licor va ser creat en el convent de Santa Clara al segle XVll.

Història alterna

Hi ha els qui creuen que el licor d'ou va néixer a la casa de Pedro González, artesà del poble de Comala, Colima.[1] La seva creació també és adjudicada a les monges agustinas del convent de Santa Mónica en Pobla.[2]

Varietats

En alguns estats és possible trobar diferents varietats del rompope que inclouen sabors tals com: Cafè, Pistache, Xocolata, Cacahuate, Pinyó, entre uns altres, que encara que tenen un sabor lleugerament diferent al tradicional, en general segueixen una manera de preparació igual a l'original.

Vegeu també

Referències

  1. "Puebla", en www.comidamexicana.hpg.ig.com.br, consultado el 18 de junio de 2007.
  2. Lavín, M. (2000). Dulces hábitos: golosinas del convento., p. 33. México: Clío.