Epie
L'epie (o epie-atissa) és una llengua edoid que parlen els epies al sud de Nigèria, a la LGA de Yenagoa, a l'estat de Bayelsa.[2]
| Altres noms | Epie-Atissa |
|---|---|
| Tipus | llengua i llengua viva  |
| Ús | |
| Parlants | 31.000[1] |
| Autòcton de | Bayelsa |
| Estat |  Nigèria |
| Classificació lingüística | |
| Níger-Congo Llengües atlàntic-congoleses | |
| Codis | |
| ISO 639-3 | epi |
| SIL | epi |
| Glottolog | epie1238 |
| Ethnologue | epi |
| IETF | epi |
L'epie és una llengua del grup lingüístic de les llengües edoid del delta, que formen part de la sub-família lingüística de les llengües edoid, que són llengües Benué-Congo. Les altres llengües del seu grup lingüístic són l'engenni i el degema, que també es parlen a Nigèria.[3]
Ús de la llengua i dialectologia
L'epie gaudeix d'un ús vigorós (6a); tot i que no està estandarditzada, és parlada per persones de totes les edats i generacions. L'epie té un diccionari. Segons l'ethnologue, el 1973 hi havia 12.000 epie-parlants.[2]
L'atissa és un dialecte de l'epie. La majoria dels parlants d'atissa també parlen izon.[2]
Fonologia
L'epie té un sistema parcialment reduït, comparat amb el del proto-edoid; té vuit vocals que es separen en dues harmonies diferents: /i e a o u/ and /i ɛ a ɔ ʊ/.[4]
L'epie només té un so nasal sec, /m/; l'[n] alterna amb [l] segons si la següent vocal és oral o nasal. En aquesta posició les aproximants, /j ɣ w/, també són nasalitzades. Els sons consonants són:[5]
| Labial | Alveolar | Palatal | Velar | Labio-velar | |
|---|---|---|---|---|---|
| Nasal | m | ||||
| consonant implosiva | ɓ | ɗ | |||
| Oclusiva | p b | t d | k ɡ | k͡p ɡ͡b | |
| Fricativa | f v | s z | |||
| vibrant alveolar múltiple | (r) | ||||
| Aproximant | l [n] | j | ɣ | w |
Població i religió
El 22% dels 31.000 epies són cristians; d'aquests, el 40% són protestants, el 35% pertanyen a esglésies cristianes independents i el 25% són catòlics. El 78% dels epies restants creuen en religions tradicionals africanes.[1]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 epie al joshuaproject
- ↑ 2,0 2,1 2,2 epie a l'ethnologue
- ↑ llengües edoid del delta a l'ethnologue
- ↑ Archangeli & Pulleyblank, 1994. Grounded phonology, p 181ff
- ↑ Jeff Mielke, 2008. The emergence of distinctive features, p 136ff;
also found in Variation and gradience in phonetics and phonology, p 26ff