Castell de Xawbak

El castell de Shawbak , anteriorment conegut com Mont-real o Mont Reial , com el van denominar els seus constructors, d'origen francès, és una fortalesa dels creuats en el costat oriental de la vall de l'Aravá, sobre una muntanya cònica, amb una esplèndida vista de la vall i al costat de la ciutat moderna de Shawbak, en el Camí dels Reis, al sud de Jordània.

Castell de Shawbak

Castell de Shawbak

Història

El castell va ser construït el 1115 per Balduí I de Jerusalem durant una expedició a la regió, durant la qual va capturar Aqaba, al mar Roig el 1116. Originalment es va cridar Crac de Mont-real ( Mons Regalis en llatí, sempre en honor al rei, ja que la seva traducció és "muntanya real").

Es troba estratègicament situat en un turó sobre la plana de Edom, en la ruta dels pelegrins i les caravanes entre Síria i Aràbia. Això va permetre a Balduí el control del comerç, ja que es necessitava un permís de pas. La terra que l'envolta és relativament fèrtil i es van excavar dos grans dipòsits al turó, amb una empinada escala que porta a les fonts que hi ha al mateix lloc.

El castell va passar a formar part d'una de les divisions del Regne de Jerusalem, el Senyoriu de Transjordània, que ocupava les vastes extensions de Edom i de Moab. El seu primer senyor va ser Roman de Puy, però una revolta contra Folc I de Jerusalem el 1134 va fer que aquell fos exiliat i Paganus, majordom de Fulco, va passar a administrar la Transjordània, va construir el castell de En Karak en 1142 i el va convertir en el castell fort de la regió. Després, per una qüestió de matrimonis, el castell va passar a mans de Philippe de Milly. En 1177, el govern de la regió va passar a Reinaldo de Châtillon quan aquest es va casar amb Estefania de Milly. Reinaldo va usar el castell per atacar les riques caravanes que arribaven intactes a aquest pas. També va construir vaixells que després portava al mar Roig, amb la intenció d'atacar la Meca. Això va acabar sent intolerable per al sultà ayubí Saladí, que va envair el regne el 1187. Després de capturar Jerusalem, va assetjar el castell. Es diu que durant el lloc, els seus defensors van vendre les seves dones i nens per menjar, i que es tornaven bojos per la falta de sal. A l'estar en un turó, Saladino no va poder usar armes de setge, però després de gairebé dos anys el castell va caure finalment en mans de les seves tropes al maig de 1189, i les famílies dels defensors van tornar amb ells. Més tard, el van capturar els mamelucs i el van reconstruir.

Estructura

Poc queda del castell original dels creuats, irregular, amb una amplitud màxima de 175 per 90 metres. Encara que mai ha estat enterament excavat, se sap que hi havia una sèrie de tres murs que romanen parcialment. Queden una església i una capella dels creuats, més diversos edificis civils construïts amb pedres d'una pedrera propera. Les torres i els murs estan decorats amb inscripcions gravades que daten de les renovacions dels mamelucs en el segle XIV, però l'interior està en ruïnes. Sota els murs, una suau pendent enllosada envolta el castell. A prop de l'entrada, un pou amb uns 350 relliscosos graons descendeix a una font.

Referències

• The Crusader , de Hans Mayer.
• The Age of the Crusader: The Near East from the Eleventh Century to 1517 , de Peter Holt.
• http://www.discoverislamicart.org/database_item.php?id=monument, ISL, ball, Mon01, 21, és