Cordovà
| Error: Plantilla utilitzada incorrectament. Vegeu Plantilla:Traduït de. |
Històricament, el terme cordovà designa el cuir de cabra o boc d'alta qualitat, molt lleuger i suau, que s'obtenia per mitjà de la adob vegetal amb substàncies especials, entre elles els tanins obtinguts a partir de l'zumaque.
Aquests tanins presenten una resistència major a l'oxidació que la resta de tanins vegetals, el que manté el color de la pell per més temps. A més, permet una major penetració dels colorants, de manera que aquest cuir es va utilitzar com a base per als cuirs repussats i policromat s.
Com a tècnica de decoració, es diferencia del guadamassil en què aquest utilitzava la pell de moltó, més delicada i suau que la de cabra, sobre la qual es estampen, llauren o repujar els policromats, daurats o estofats.
El vocable és d'origen mossàrab i ludeix a la ciutat de Còrdova, famosa per les seves adobats i per tot tipus de artesanies en cuir, des muntures de cavall a enquadernacions, quadres, paravents, recobriment de parets, respatllers cadira o altres petits mobles. A Espanya la tècnica es va desenvolupar durant l'Edat Mitjana i va aconseguir la seva major difusió i renom durant els segles XVI i XVII, sent objecte de gran exportació. Actualment queden pocs artesans que la realitzin, igual que passa amb la resta dels productes artesanals.
Un altre ús comú del terme cordovà, recollit en el diccionari de la RAE [[]], [1] es refereix a la pell adobada de poltre que s'utilitza en l'elaboració de sabates de luxe, fonamentalment d'home. Es tracta d'un terme que s'ha copiat en les diferents llengües europees per definir els cuirs de córdoba. En francès, del terme cordovà (cuir de Còrdova) deriva la paraula "Cordonnier" (sabater).