Erotes
Els erotes, ἔρωτες en grec clàssic, a la mitologia grega són els acompanyants de la deessa Afrodita, equivalents als cupidos en mitologia romana. Se'ls sol representar com infants de sexe masculí, amb ales i sovint amb arc i sagetes. Acostumen a acompanyar Eros i segons la tradició eren germans fills de la unió adúltera entre Afrodita i Ares o també se'ls considerava acompanyants del seguici d'Afrodita. Erotes és simplement el plural d'Eros. De vegades, els erotes són considerats només com a manifestacions d'un déu particular, Eros. Hesíode parla només d'Eros, el déu de l'amor i d'Hímer, el déu del desig sexual. Més tard va aparèixer Potos i van formar una tríada. Després van sorgir altres erotes.[1]
| Tipus | group of deities (en)   |
|---|---|
| Altres | |
| Equivalent | amorino (en) |
Descripció modifica
Es consideren un grup col·lectiu de déus alats que s'associen amb l'amor i el desig sexual. Les manifestacions individuals dels erotes estan relacionats amb aspectes particulars de l'amor i sovint s'associen amb el desig homoeròtic.[2]
Les històries de les malifetes o les bromes dels erotes eren un tema popular a la cultura hel·lenística, particularment al segle ii aC. Es feien servir encanteris per atreure o repel·lir els erotes, per aconseguir l'amor o per rebutjar-lo.[3] Els diferents erotes representaven diverses facetes de l’amor o el desig, com ara l’amor no correspost (Hímer), l’amor mutu (Ànteros) o l'enyorança (Potos).
Els erotes es representaven generalment com uns joves nus, guapos i alats. Els primers frisos esculpits coneguts representaven un grup d'erotes i donzelles alades que conduïen carros estirats per cabres, i van ser creats per decorar els teatres de l'antiga Grècia al segle ii aC.[4] La representació dels erotes en aquests tipus de frisos es va fer habitual, i fins i tot s'incloïen erotes en escenes de caça. La representació dels erotes de vegades és purament simbòlica i indica alguna forma d'amor, o també poden representar-se com a personatges individuals amb significats concrets. De vegades es representen al costat d'imatges que no són explícitament sexuals, com per exemple de dues dones, però semblen indicar un contingut homoeròtic.[2]
Erotes i elements del seguici d'Afrodita modifica
Eros modifica
Eros (Ἔρως, desig) era el déu primordial de l'amor i el coit, i de la fertilitat. Correspon al romà Cupido. Més tard se'l va fer fill d'Afrodita i Ares i aquest Eros és el que forma part dels erotes. Es va associar amb l'atletisme, i les seves estàtues es trobaven als gimnasos, i sovint se'l considerava protector de l'amor homosexual entre homes. Se'l representava amb una lira o amb un arc i fletxes i també acompanyat de dofins, galls, roses i torxes.[5]
Ànteros modifica
Ànteros (Ἀντέρως), era el déu de l'amor correspost. Era germà bessó d'Eros. Originàriament s'oposava al seu germà, i castigava als que no corresponien a l'amor que els hi dedicaven, i era com un déu venjador. Se'l representava alat i amb els cabells llargs, i de vegades alat i amb arc i fletxes.[6]
Hedilogos modifica
Hedilogos (Ἡδυλόγος) era el déu dels afalacs i de l'engany de les paraules dites amb veu baixa. Formava part dels erotes, però no se'l menciona en cap font antiga. Es coneix només per les seves representacions a les escenes pintades a la ceràmica grega.[7]
Hermafrodit modifica
Hermafrodit (Ἑρμαφρόδιτος) era el déu dels hermafrodites i dels homes efeminats. Era fill d'Hermes i Afrodita, de que va rebre el nom. Va néixer com un noi d'extraordinària bellesa a qui la nimfa Salmacis enamorada, va voler seduir i va pregar que els dos cossos s'unissin en un de sol i no se separessin mai. Els déus li van concedir aquest desig.[8]
Hímer modifica
Hímer (Ἵμερος), el desig incontrolable, era el déu del desig sexual i la passió no corresposta. Era fill d'Afrodita i portava també arc i fletxes.[9]
Himeneu modifica
Himeneu (Yμέναιος) era el déu dels casaments. Era fill d'Afrodita i Dionís o d'Apol·lo i d'Urània.[10]
Potos modifica
Potos (Πόθος), és el déu que personifica el desig amorós. Era germà d'Hímer i d'Eros. En algunes versions era fill d'Eros. A l'Olimp vivien al costat de les Càrites i les Muses.[11]
Referències modifica
- ↑ Calame, Claude. The poetics of eros in Ancient Greece. Princeton, NJ: Princeton Univ Press, 2013, p. 30-32. ISBN 9780691159430.
- ↑ 2,0 2,1 Conner, Randy P. (et al.). Cassell's encyclopedia of queer myth, symbol and spirit. Londres: Cassell, 1998, p. 133. ISBN 9780304704231.
- ↑ Collins, Derek. Magic in the ancient Greek world. Malden, MA: Blackwell, 2008, p. 100, 167. ISBN 9781405132381.
- ↑ Sturgeon, Mary C. Sculpture: the reliefs from the theater. Princeton, N.J: American School of Classical Studies at Athens, 1977, p. 124, 133. ISBN 9780876610923.
- ↑ Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 172-173. ISBN 9788496061972.
- ↑ Parramon i Blasco, Jordi. Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 20. ISBN 8429741461.
- ↑ «Hedylogos». Greek mythology. [Consulta: 15 març 2021].
- ↑ Oriol Dauder, Joan A. Diccionari d'éssers fantàstics. Quid pro quo, 2019.
- ↑ Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 270. ISBN 9788496061972.
- ↑ Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 269-270. ISBN 9788496061972.
- ↑ Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 458. ISBN 9788496061972.
Vegeu també modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Erotes |