Rick Fenn

músic britànic

Richard "Rick" Fenn (Oxford 23 de maig de 1953)[1] és un guitarrista de rock anglès. És més conegut per haver estat membre de la banda 10cc des de 1976.[2] També ha col·laborat amb Mike Oldfield, Rick Wakeman, el cantant de Hollies Peter Howarth i el bateria de Pink Floyd Nick Mason.

Plantilla:Infotaula personaRick Fenn

(2006) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement23 maig 1953 Modifica el valor a Wikidata (71 anys)
FormacióMagdalen College School
Dragon School Oxford Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióguitarrista Modifica el valor a Wikidata
Membre de
10cc (oc) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
InstrumentGuitarra i baix Modifica el valor a Wikidata

Facebook: rickfennfans Last fm: Rick+Fenn Musicbrainz: e3f414ed-55bb-4b18-a4fd-6cc3379e3840 Discogs: 262304 Allmusic: mn0000854663 Modifica el valor a Wikidata

Història

modifica

La carrera musical de Fenn va començar a Oxford on era líder de la banda escolar 'Bagshot Louie'. La banda va plegar amb el final de l'any escolar el 1971 i Fenn es va traslladar a Cambridge, per assistir a la Cambridge College of Arts & Technology.

Després de completar un curs d'estudis empresarials de grau HND, Fenn es va unir a una banda de Cambridge anomenada Hamilton Gray que es va traslladar a Manchester i es va convertir en la banda 'Gentlemen'. El seu debut televisiu en un espectacle anomenat "So It Goes" (juntament amb els Sex Pistols) va donar lloc a una complicitat amb Paul Burgess que, poc després, el va recomanar al grup 10CC al qual es va unir a finals de 1976 en el llançament de l'àlbum The Deceptive Bends i des de llavors n'ha estat membre.

A partir de 1979, també va realitzar gires i gravar amb Mike Oldfield. Amb ell va co-escriure la cançó "Family Man" que va arribar a ser un gran èxit.

El 1985 Fenn va escriure i va gravar el seu propi disc Profiles amb el bateria de The Pink Floyd, Nick Mason. El senzill de l'àlbum, "Lie for a Lie", cantat per David Gilmour i amb Maggie Reilly va ser un èxit a USA. També en la dècada de 1980 Fenn i Mason van formar Bamboo Music, una companyia que va produir música per a clients corporatius.[3]

Amb els anys ha fet gires amb artistes com Rick Wakeman,[4] Jack Bruce, Elkie Brooks i Wax (amb Andrew Gold i Graham Gouldman). Com a guitarrista, ha gravat amb nombrosos artistes, entre ells Cliff Richard, Peter Green, Agnetha (ABBA), Marilyn, Sniff 'n' the Tears, John Wetton i Justin Hayward.

A partir dels anys 80, Fenn va dedicar més temps a compondre i va escriure innombrables partitures per a documentals, drames i comèdies de T.V. i una sèrie de llargmetratges. Entre ells hi havia White of the Eye que va ser una altra col·laboració amb Nick Mason. Al llarg dels anys ha guanyat diversos premis per a peces comercials d'alt perfil.

Una banda sonora li va permetre guanyar un premi Gold Clio als Estats Units el 1989 per a la millor cançó, incloent Peter Howarth a la veu. Va formar una associació d'escriptura amb Howarth, ara el cantant principal dels Hollies, i el 1990 va escriure una òpera rock anomenada "Robin, Prince of Sherwood" que va recórrer el Regne Unit durant un any i va passar quatre mesos al West End. Fenn i Howarth tenen en marxa altres projectes. També munten periòdicament una companyia de músics destacats i actuen com els Feramones.

Fenn va recórrer recentment tota Alemanya com a part de 10cc fent concerts de Nokia Night of the Proms (2008)[5] on, a més de 10cc, va actuar amb Tears For Fears, Robin Gibb i Kim Wilde.

Quan no treballa amb 10CC, Fenn passa la major part del seu temps a casa seva a prop de Byron Bay, Nova Gal·les del Sud, a Austràlia, amb la seva esposa i filla Heather i Ruby-Mae, on també ha col·laborat amb la llegenda australiana del rock Brian Cadd en diversos projectes.[6]

Discografia

modifica

Mason + Fenn

modifica
Profiles – 1985
Life Could Be a Dream – 1986 (film soundtrack)
White of the Eye – 1987
Body Contact – 1987
Tank Malling – 1989
Live and Let Live – 1977
Bloody Tourists – 1978
Look Hear? – 1980
Ten Out of 10 – 1981
Windows in the Jungle – 1983
Best of 10cc – 1980
The Collection – 1987
10cc Alive – 1993
Mirror Mirror – 1995
Live in Concert – 1985 (Video)
Changing Faces – 1998 (Video)
Ultimate Collection – 2003
Greatest Hits ... And More – 2006 DVD
Clever Clogs DVD – 2008

Amb Eric Stewart

modifica
Girls – 1980
Frooty Rooties – 1982

Amb Graham Gouldman

modifica
Animalympics (1980)
And Another Thing... (2000)
Love and Work (2012)

Amb Agnetha Fältskog

modifica
Eyes of a Woman – 1985

Amb Peter Howarth

modifica
Robin Prince of Sherwood – 1992
Androcles and the Lion – 1995
Circle of Four – 1995

Amb Mike Oldfield

modifica
QE2 – 1980
Live at Montreux 1981 – 1981
Five Miles Out – 1982
Crises – 1983
Islands – 1987

Amb Rick Wakeman

modifica
Crimes of Passion (soundtrack) – 1984
Silent Nights – 1985
Live at Hammersmith – 1985

Sniff 'n' the Tears

modifica
Love Action – 1981

Amb Michael Mantler

modifica
Live – 1987 – with Jack Bruce and Nick Mason
Many Have No Speech – (Watt/ECM) — with Jack Bruce Marianne Faithfull, Robert Wyatt
The Watt Works Family Album – : (WATT/ECM) —
Folly Seeing All This – 1993: (ECM) —

Amb Peter Green

modifica
Blues for Dhyana – 1998
The Clown – 2001

Amb Tanita Tikaram

modifica
The Cappucino Songs – 1998

Referències

modifica
  1. «10cc - Rick Fenn Biography» (en anglès). 10 cc (Pàgina oficial). Arxivat de l'original el 2020-08-10. [Consulta: 7 març 2018].
  2. Ankeny, Jason. «All Music - Rick Fenn biography» (en anglès). All Music. [Consulta: 7 març 2018].
  3. Schaffner, Nicholas. La odisea de Pink Floyd (en castellà). Barcelona: Ma Non Troppo - Robinbook, 2005, p. 273. ISBN 84-96222-28-4. 
  4. «RWCC-Discography» (en anglès). Wakeman's Music Emporium. Arxivat de l'original el 2018-06-23. [Consulta: 7 març 2018].
  5. «Rateyourmusic - Night of the proms 2008» (en anglès). Sonemic, Inc.. [Consulta: 7 març 2018].
  6. «Epic - Biography» (en anglès). Epic, the Band. [Consulta: 7 març 2018].