Jaume Planas i Simó
Jaume Planas i Simó (Barcelona, 1889 - Barcelona, 4 de maig de 1974[1]) fou director, tenor i compositor.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1889  Barcelona |
| Mort | 1974 (84/85 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | empresari, director d'orquestra, compositor |
| Gènere | Sardana |
| Veu | Tenor |
Biografia modifica
Fou un músic polifacètic que començà actuant en cafès i el 1923 interpretà La traviata al Liceu, es passà al gènere de l'opereta i va escriure música per al cinema, com la sardana Terra catalana de la pel·lícula Mercedes (1932).
El 1928 actuà a l'Havana amb la companyia d'Esperanza Iris. A través de la seva activitat com a director d'orquestrines, fou un dels introductors del jazz a Catalunya amb les cèlebres sessions a la Granja Royal de l'orquestra de Jaume Planas y sus Discos Vivientes amb la que participà en 1932 en la primera comèdia del cine sonor espanyol, el musical Mercedes de Josep Maria Castellví i Marimon, protagonitzada per Josep Santpere i Pei.[2] Més tard esdevingué funcionari de l'Ajuntament de Barcelona i contrabaix de l'Orquestra del Liceu.
Es va casar amb la italiana Guillermina Corio.[1]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 «Necrològica de Jaume Planas». La Vanguardia, 05-05-1974, pàg. 36.
- ↑ Romaguera i Ramió, Joaquim. El jazz y sus espejos (en castellà). vol.1. Ediciones de la Torre, 2002, p. 71. ISBN 9788479603083.
Bibliografia modifica
- Tom X, pag. 136 d'Història de la Música Catalana, Valenciana i Balear. Xosé Aviñoa. Edicions 62