Tatxat Andzevatxí
Tatxat Andzevatxí fou un generalíssim armeni del segle viii de la família dels Andzevatxí. Fou generalíssim de vers el 780 fins vers el 785.
| Nom original | (hy) Տաճատ  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | valor desconegut |
| Mort | 785 (Gregorià) |
| Causa de mort | mort en combat |
| Estrateg | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | militar |
| Carrera militar | |
| Lleialtat | Imperi Romà d'Orient |
| Branca militar | Exèrcit romà d'Orient |
| Rang militar | estrateg |
| Conflicte | Guerres arabo-romanes i guerres arabo-khàzars |
| Altres | |
| Títol | Príncep d'Armènia (781 (Gregorià)–785 (Gregorià)) |
Primer va estar al servei de l'Imperi Romà d'Orient i va destacar per la seva direcció de les tropes que lluitaven en contra dels búlgars; el 778 els romans d'Orient van derrotar els àrabs a Cilícia sota la direcció de Tatxat Andzevatxí i Artavasdes Mamikonian. Tatxat va caure en desgràcia el 780, en arribar al tron l'emperadriu Irene, i va passar llavors al servei dels àrabs. El califa el va acollir i el va nomenar patrici i generalíssim (càrrecs vacants des del 772), amb possessió plena del seu districte d'Andzevatxik, que entrava a terres dels Artsruní (pel sud-oest). Des de llavors els nakharark, sobretot els Artsruní, no van parar de conspirar contra ell. Vers el 782 i amb tota certesa abans del 785, un atac dels khàzars va obligar Tatxat a sortir en campanya a la zona de Derbent. Van acampar a la plana de Keran, però es va declarar una epidèmia i Tatxat va morir, però el territori d'Andzevatxik va romandre en poder dels seus descendents.
Bibliografia
modifica- René Grousset, Histoire de l'Arménie des origines à 1071, París, Payot, 1947 (reimpr. 1973, 1984, 1995, 2008), 644 p., p. 188-210.