La porta és amb arc de mig punt i decorada amb dovelles i carreus sobre-aixecats. A sobre hi ha un escut i la data de construcció, 1628. La façana té afegitons moderns, tals com els balcons, que desfiguren un xic el caràcter primitiu de la construcció. Les golfes tenen una galeria porxada en molt mal estat, tapiada actualment. La coberta és de teula i a dos vessants.[1]
L'aparició de construccions amb posterioritat o simultàniament a l'aixecament parroquial denota una clara influència de corrents renovadors i també d'una certa prosperitat econòmica. Tot això és palès en el nombre de construccions civils renaixentistes. Totes elles són bastides semblantment pel que fa a la decoració, centrada únicament en la portalada principal. Aixecada el 1628, acabada l'església parroquial, Cal Miralles, al costat de cal Catero, una casa del mateix període, i vora la plaça de la Vila, degué ser una casa important. A la fi del segle xix i principis del segle xx, segurament, es refeu la façana i s'hi bastiren els balcons actuals. Avui pertany a una família no resident a Cornudella, i la casa roman tancada llargues temporades.[1] Segons Amigó i Espasa, al poble no hi ha constància d'aquest cognom als llibres del cadastre, i aventuren l'opinió de què un capitost absolutista que seguia la Regència d'Urgell durant el Trienni liberal, conegut per Josep Miralles era d'aquesta casa. Va ser molt actiu i des del seu quarter general instal·lat a Cornudella dominava tot el Priorat. Va intentar l'assalt a Reus el 1822.[2]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Can Miralles». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 29 agost 2014].
- ↑ 2,0 2,1 Amigó, Ramon; Espasa Ballester, J. B. Noms actuals i pretèrits del terme antic de Cornudella de Montsant. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1990, p. 274. ISBN 8440484364.
Enllaços externs
modifica
- «Can Miralles». Mapa de recursos culturals. Diputació de Tarragona.
