Can Muní

masia de Palau-saverdera

Mas Cusi, abans Can Muní o Els Olivars, és una masia al final del carrer de Sant Onofre, a l'extrem nord-est del nucli urbà de Palau-saverdera (Alt Empordà) catalogada a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.[1][2] Els propietaris de Can Muní es van traslladar a Can Ferrer Pagès, al nucli de Pins i van endur-se el nom de Can Muní pel nou emplaçament.

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Can Muní
Imatge
Dades
TipusMasia Modifica el valor a Wikidata
Cronologias. XVI reforma de mitjan XIX
Característiques
Estil arquitectònicObra popular
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaPalau-saverdera (Alt Empordà) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióC. Sant Onofre, 12. Palau-saverdera (Alt Empordà)
Map
 42° 19′ N, 3° 09′ E / 42.31°N,3.15°E / 42.31; 3.15
Bé integrant del patrimoni cultural català
Id. IPAC37650 Modifica el valor a Wikidata

Masia rehabilitada el 2022, mantenint els elements arquitectònics característics de la casa: obertures, frisos, terrasses, porxades, etc.

La finca està situada a la part nord del poble, des d'on s'accedeix a diversos camins i corriols a la Serra de Verdera, Torre dels Bandolers, Cova de la beta negra i sobretot al camí de l'ermita de Sant Onofre.


La casa té 3 entrades, la principal del sud anomenada "Porta dels lleons" per les dues columnes coronades amb 2 figures animals, la porta lateral anomenada de "Sant Onofre" per estar situada al camí de l'ermita que li dona nom, i la tercera a la part oest per l'antic camí d'accés als camps d'oliveres i que permet l'accés de vehicles de serveis. La construcció te forma de "L" fruit de les successives reformes i ampliacions. Destaca l'existència de dues torres molt diferenciades: la primera de forma quadrada i dos nivells des de la terrassa principal, que hauria estat torre de guaita, des d'on es veu la Badia de Roses, els Aiguamolls, la Serra de Verdera, i el Massís del Canigó. La segona torre, que neix a la planta baixa, té 3 nivells si bé el tercer correspon a una ampliació del segle XIX amb remat de merlets.

A la planta baixa, des de l'entrada dels lleons, hi ha les estances més antigues, probablement del segle XII que serien l'origen de la casa, amb sostres de volta de pedra i que dona pas a una estança interior que seria el menjador amb sostre de volta. Al voltant de les primitives construccions troben dues àmplies sales que corresponen a les diferents ampliacions de la casa dutes a terme en el segle XVII i al segle XIX. Des de la planta baixa s'accedeix per unes àmplies escales als pisos superiors.

La façana sud, destaca la barana feta de maçoneria que rodeja tota l'edificació i connecta les diferents estances. Tota la planta baixa, inclosa la torre, està revestida amb plaques horitzontals perfectament regulars, a manera de carreus ben escairats. Un fris de pedra amb decoracions vegetals marca la diferenciació dels pisos. A la torre hi ha un gran portal d'arc de mig punt d'accés a l'interior. En canvi, la porta d'accés al cos central és d'arc rebaixat. Les finestres són d'obertura rectangular i estan emmarcades.

La façana nord (posterior) no està arrebossada i manté el mateix tipus de decoració, amb la diferenciació entre els pisos mitjançant el mateix fris ornamentat. Les finestres són d'arc apuntat i estan emmarcades amb maons motllurats. Les cantonades de l'edifici també estan decorades amb maons combinats amb pedra.[1]

Probablement, el mas té el seu origen formant part del monestir de Sant Pere de Rodes i del Castell de Verdera, per la seva proximitat. Al segle xvi hi ha constància documental sota el nom de Mallol Ranell, propietat d'un tal Oliver. Posteriorment, torna a ser documentat al capbreu de 1622 on cita que Margarida Bros de Peralada n'és la propietària i que el tenia arrendat a masovers. Vers l'any 1650 és adquirit per Narcís Camps, notari públic de Castelló d'Empúries.[1]

L'any 1667 va ser traspassat a Rafael Mercader, negociant de la Selva de Mar. Cap a l'any 1852 el mas pertanyia a la pubilla Joaquima Pla Mercader i, a mans del seu marit, es van introduir millores a l'edifici pairal. Un dels tres fills que van tenir, nomenat Pere, va vendre finalment l'immoble a un altre familiar de nom Paco Canelis.[1]

En els anys vuitanta es va reformar la casa i es va adequar la planta baixa com a restaurant (Terra Nova) i la primera planta com a habitatge.[1] Actualment és un edifici en rehabilitació.

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Can Muní». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 25 agost 2014].
  2. Núm. 37650 de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya