Elefant de la Bastilla
L'elefant de la Bastilla, en francès: éléphant de la Bastille és un projecte ordenat per Napoleó I d'una font a París destinat a ornamentar la plaça de la Bastilla. Aquest projecte havia d'estar coronat per una estàtua colossal d'un elefant que portaria una mena de palanquí en forma de torre.[1][2]
  | ||||
| Tipus | monument, font i edifici desaparegut | |||
|---|---|---|---|---|
| Estat de conservació | enderrocat o destruït | |||
| Localització | ||||
| Col·lecció | ||||
| Municipi | París | |||
| ||||
Construcció modifica
Dominique Vivant va rebre l'encàrrec de supervisar el projecte. Inicialment, Jacques Cellerier va ser escollit com a arquitecte i els treballs van començar el 1810 en les obres de terra, amb les voltes i les canonades subterrànies acabades el 1812.[3][4] En aquest moment, Jean-Antoine Alavoine va ser escollit per substituir-lo i aviat es va completar la piscina principal. Alavoine, adonant-se de la necessitat de mostrar com seria l'obra acabada, va reclutar Pierre-Charles Bridan per crear un model a mida completa amb guix sobre un marc de fusta.[5] Completat el 1814, la maqueta estava protegida per un guàrdia anomenat Levasseur que vivia en una de les potes de l'elefant.[6][7]
Demolició modifica
La seva realització es va veure interrompuda per la caiguda de Napoleó III i va ser abandonat a partir de la Revolució de 1830 en profit de la columna de Juliol. Tan sols les infraestructures, la base i el sòcol de la font realitzades entre 1810 i 1830encara són visibles actualment i són la base de la columna de Juliol.
Els residents propers van començar a queixar-se que les rates habitaven dins l'elefant i buscaven menjar a les seves cases; i des de finals de la dècada de 1820, va sol·licitar l'enderroc. El model d'elefant no va ser eliminat fins al 1846, moment en què va mostrar un desgast considerable.[8]
Llegat modifica
Mai va ser realitzada l'estàtua en bronze però se'n va fer un model en guix a escala natural l'any 1814 que no es va destruir fins a l'any 1846. Victor Hugo en fa una escena als Els Miserables posant en escena al jove Gavroche.[9][10]
Referències modifica
- ↑ «Lost Paris: The Elephant on the Place de la Bastille». cultureandstuff.com, 30-03-2012. Arxivat de l'original el 2012-03-30. [Consulta: 1r maig 2022].
- ↑ Fuller, Errol. Elephant (en anglès). Princeton University Press, 2019-09-03, p. 224-225. ISBN 978-0-691-19132-4.
- ↑ Steiner, Frances H. «Building with Iron: A Napoleonic Controversy». Technology and Culture, 22, 4, 1981, pàg. 700–724. DOI: 10.2307/3104569. ISSN: 0040-165X.
- ↑ Rosenblum, Robert. Transformations in Late Eighteenth Century Art (en anglès). Princeton University Press, 1970, p. 133. ISBN 978-0-691-00302-3.
- ↑ Marsden, Jonathan «Napoleon's Bust of 'Malbrouk'». The Burlington Magazine, 142, 1166, 2000, pàg. 303–306. ISSN: 0007-6287.
- ↑ Hölter, Achim. »Un monument manqué« — Der Elefant auf der Place de la Bastille (en alemany). Stuttgart: J.B. Metzler, 2000, p. 135–164. DOI 10.1007/978-3-476-02722-1_7. ISBN 978-3-476-02722-1.
- ↑ Reader, Keith. The Place de la Bastille: The Story of a Quartier (en anglès). Oxford University Press, 2011, p. 43. ISBN 978-1-84631-665-4.
- ↑ Wilkinson, Philip. Phantom Architecture (en anglès). Simon and Schuster, 2017-11-02. ISBN 978-1-4711-6642-6.
- ↑ Reader, Keith. The Place de la Bastille: The Story of a Quartier (en anglès). Oxford University Press, 2011, p. 49. ISBN 978-1-84631-665-4.
- ↑ Vandenput, Ben «Victor Hugo's elephant: an architectural anatomy of a nineteenth-century monument». Pri Arc - Gent University, 2018.
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Elefant de la Bastilla |
- Variante du projet, avec de l'eau se déversant par la tour Arxivat 2015-09-24 a Wayback Machine., dans la base de données des collections de l'École des beaux-arts (consultée le 27 novembre 2010).
- Cérémonies qui ont eu lieu dans Paris pendant les 27, 28 et 29 juillet 1831, gravure populaire colorée[Enllaç no actiu] montrant la maquette, débarrassée de son hangar, peinte en couleur bronze et surmontée d'un drapeau tricolore à l'occasion du premier anniversaire des Trois Glorieuses, sur le site de l'agence photographique de la Réunion des musées nationaux (consulté le 19 décembre 2010).
- Dessin de Driollet, élève aux Beaux-Arts, pour un concours (1833) Arxivat 2015-09-24 a Wayback Machine., dans la base de données des collections de l'École des beaux-arts (consultée le 27 novembre 2010).