Unió Sacerdotal de Barcelona
Unió Sacerdotal de Barcelona és una associació d'eclesiàstics barcelonins fundada l'any 1947 a la Diòcesi de Barcelona. És una associació amb una dilatada trajectòria amb etapes d'especial influència[1] en el govern de la diòcesi.
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | organització religiosa  |
| Història | |
| Creació | 1947 |
Orígens modifica
La Unió Sacerdotal (US) va ser fundada l'any 1947 a partir de la de la Constitució apostòlica “Provida Mater Ecclesia” i d'altres experiències d'altres països que li serviren de model. Tenia com a objectiu animar la vida espiritual i pastoral dels afiliats que li serví de model. Fou fundada per Manuel Bonet i Muixí,[2] Ramon Daumal i Serra, Joan Rius i Falcó, i Francesc Sardà i Pujadas. Poc després s'hi van afegir Josep Maria Bardés i Huguet, Pere Tarrés i Claret, Francesc Vergés i Tuset, etc. L'integren sacerdots de vida parroquial, consiliaris de moviments i professors de les facultats de Teologia i de centres de formació i estudis.[3]
Trajectòria modifica
El primer president, i principal aglutinador, motor i orientador de la US fou Mn. Manuel Bonet, auditor de la Rota Romana, home de gran influència a l'església catalana. En un context de nacionalcatolicisme l'associació van posar l'accent des del començament, primer en diocesanitat, l'austeritat de vida, l'ajuda mútua, esperit de servei i la devoció al Sant Pare. I segon en recollir l'herència de l'església catalana[4] truncada per la Guerra Civil i la postguerra franquista recollint aspectes del pensament del Bisbe Josep Torras i Bages, Carles Cardó, Francesc d'Assís Vidal i Barraquer, del Primer Congrés Litúrgic de Montserrat (1915), la trajectòria del Federació de Joves Cristians de Catalunya (FJCC), el “Foment de la Pietat” i les revistes “El Bon Pastor” i “La Paraula Cristiana”, etc. Va treballar l'espirtualitat dels seus associats (Columba Marmion i el Monestir de Montserrat) i el sentit d'església local, propi de corrents europeus (cardenal D. Mercier, Y. M. Congar, De Lubac...). Com a reformardors que eren els seus components van ser uns impulsors entusiastes de Concili Vaticà II i maldaren per la seva l'aplicació.[5]
Inicialment la US, en unes circumstàncies de repressió i manca de llibertats mantingué un tarannà discret sobre les seves activitats. Aquest secretisme va portar la sospita i la desconfiança entorn d'ella, la qual cosa comportà dificultats, de vegades greus, amb la jerarquia eclesiàstica i civil. De fet no va comunicar a l'Arquebisbe Gregorio Modrego, la seva existència fins onze anys després de la seva fundació.[6] No obstant membres de la US col·laboraren aviat en els òrgans de govern de la diòcesi, i amb els arquebisbes Gregorio Modrego, Marcelo González Martín, i ja en democràcia amb Narcís Jubany, Ricard Maria Carles i Gordó i Lluís Martínez i Sistach.[7]
Tot i que el 1969 va morir el seu fundador Manuel Bonet i Muixí, ànima i motor, la US va continuar les seves activitats amb l'orientació progressista eclesial que es va accentuar amb la incorporació de preveres joves en la implementació de les resolucions del Concili,[7] així com el compromís de l'església de base en la lluita per les llibertats democràtiques i nacionals de Catalunya (Assemblea de Catalunya, Tancada d'intel·lectuals a Montserrat, cessió d'espais eclesials als grups polítics i sindicals, Comunitats Cristianes de Base, suport als moviments JOC, JOBAC, ACO, HOAC, Escoltisme, etc.
La Unió Sacerdotal s'ha caracteritzat per posar l'accent en la renovació pastoral, l'obediència, el valor de l'amistat, i la crítica raonada. L'associació fou aprovada l'any 1985 pel cardenal Narcís Jubany. El seu funcionament ha anat evolucionant els actuals estatuts l'accent en el grup, el pla de vida, les convivències i els exercicis.[7][8] La vàlua dels seus component ho acredita el fet que ha donat més de sis bisbes: Antoni Briva i Miravent, Ramon Torrella Cascante, Ramon Daumal i Serra, Ramon Malla i Call, Ramon Buxarrais i Ventura, i Pere Tena i Garriga.[7] L'integren sacerdots de vida parroquial, consiliaris de moviments i professors de les facultats de Teologia i centres d'estudis i formació eclesial. Entre ells hi ha Casimir Martí i Martí, Josep Maria Rovira i Belloso, Joaquim Brustenga, que han estat presidents J. A. Ventosa, Josep Maria Bardés i Huguet, Joan Batlles i Alerm, etc.
Referències modifica
- ↑ «Unió Sacerdotal de Barcelona». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Joan Subirà i altres “Miscelània d'homenatge a Manuel Bonet i Muixí” editorial Publicacions de l'Abadia de Montserrat Barcelona 2001 pàg. 300 a 305
- ↑ manent Diari La Vanguardia 23-11-1997 Albert Manent “ La Unión Sacerdotal de Barcelona” pàg. 45
- ↑ Massot i Muntaner, Josep Església i Societat a la Catalunya Contemporània ed. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Barcelona 2003
- ↑ J.A. Ventosa “La Unió Sacerdotal de Barcelona 1947-1997 Experiències i perspectives” Barcelona 1997 autoedició
- ↑ Joan Subirà i altres Barcelona 2001 pàg. 300-305
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 Albert Manent 1997 pàg. 45
- ↑ La Unió Sacerdotal de Barcelona. Preveres avui i aquí. Barcelona 1995 pàg. 174 -180
Bibliografia modifica
- Ventosa, J. A: La Unió Sacerdotal de Barcelona 1947-1997 Experiències i perspectives. Barcelona 1997. Autoedició.
- AAVV La Unió Sacerdotal de Barcelona. Preveres avui i aquí. Barcelona 1995.
- Massot i Muntaner, Josep Església i Societat a la Catalunya Contemporània Ed. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Barcelona 2003.
- AAVV Diccionari d'Història Eclesiàstica de Catalunya Volum III Ed. Claret- Generalitat de Catalunya Barcelona 2001.