Biancamaria Frabotta

Biancamaria Frabotta
	;
Biografia
Naixement	11 juny 1946 ; Roma
Mort	2 maig 2022 (75 anys); Roma
Dades personals
Formació	Universitat de Roma La Sapienza
Activitat
Camp de treball	Literatura italiana
Lloc de treball	Roma
Ocupació	periodista, escriptora, professora d'universitat
Ocupador	Universitat de Roma La Sapienza
Interessada en	Carlo Cattaneo
Professors	Walter Binni
	Premis (2003) Premi Dessì ;

Biancamaria Frabotta (Roma, 11 de juny de 1946) és una poeta, crítica literària, periodista, docent universitària italiana.^[1]^[2]^[3] Intel·lectual total dedicada a les causes civils i a la lluita política, ha estat activista del moviment feminista als anys setanta i ha militat en el PdUP.^[4]^[5]

Biografia

Biancamaria Frabotta va néixer a Roma, on viu. Ha ensenyat Literatura italiana moderna i contemporània a la Universitat de Roma La Sapienza fins al 2016.

Obra literària

Poeta, autora també de narrativa i textos teatrals, ha publicat igualment molt estudis i assajos.

El conjunt de la seva poesia, que s'ha anat editant des de 1976, ha estat aplegat el 2018 en el volum Tutte le poesie 1971-2017.^[6]

Entre els seus assajos i estudis literaris hi ha l'antologia Donne in poesia (Roma, Savelli, 1976), que conté una investigació sobre l'especificitat del llenguatge poètic femení, i Letteratura al femminile (Bari, De Donado, 1980), que investiga les traces de la dona també en la literatura masculina; també Giorgio Caproni, el poeta del disincanto (Roma, Taller edicions, 1993) i L'estrema volontà (Roma, Giulio Perrone Editor, 2010).^[7]

Com a col·laboradora de revistes, ha estat redactora al diari Il manifesto, editora d'Orsa Minore (1981-83) i Poesia (de 1989 a 1991) i col·laboradora a Alfabeta, l’Espresso, L'Indice dei libri del mese i l'Almanacco dello Specchio.^[5]^[2]

Ha recollit estudis i intervencions al voltant del feminisme en dos volumsː Femminismo e lotta di classe in Italia (1970-1973) i La política del feminisme.

Reconeixements

1989: Premi Tropea per Velocità di fuga
1995: Premi Montale per La viandanza
2003: Premi Lerici Pea i Premi Dessì per La pianta del pane
2012: Premi «Città di Penne - Fondazione Piazzolla» per Da mani mortali
2013: Nomenament com a membre honorària de la Societat Italiana de Literatura
2015: Premi «L’olio della poesia»
2016: Premi «Città di Fiumicino», Premi «Alessandro Tassoni» i Premi «Don Luigi Liegro» a la seva carrera
2016ː Convidada en el 24è Festival de Poesia de Rosario (Argentina) i al 26è de Medellín.^[8]^[9]
2018: Premi de Poesia Città di Legnano - Giuseppe Tirinnanzi

Obra publicada

Poesia

Affeminata, Nota crítica d'Antonio Porta, Rivalba, Geiger, 1976
Il rumore bianco, Pròleg d'Antonio Porta, Milà, Feltrinelli, 1982
Appunti di volo e altre poesie, Roma, La Cometa, 1985
Controcanto al chiuso, Roma, Rossi & Spera, 1991
La viandanza, Milà, Mondadori, 1995 (Premi Montale)
Terra contigua, Roma, Empirìa, 1999
La pianta del pane, Milà, Mondadori, 2003
Gli eterni lavori, Pròleg de Giorgio Patrizi, Genova, San Marco dei Giustiniani, 2005
I nuovi climi, Pròleg de Maurizio Cucchi, Brunello, Stampa, 2007
Da mani mortali, Milà, Mondadori, 2012
Per il giusto verso, Lecce, Manni, 2015
Risatelle, amb Brunello Tirozzi, Roma, Empirìa, 2016
La materia prima, 2018 (llibre inèdit inclòs a Tutte le poesie 1971-2017)
Tutte le poesie 1971-2017, Epíleg de Roberto Deidier, Nota biobibliografica de Carmelo Princiotta, Milano, Mondadori, 2018
Passaggio a mezzogiorno, amb Maria Grazia Calandrone, Marco Caporali, Giorgio Ghiotti, Gabriele Galloni, Ivonne Mussoni, Simone Zafferani, Mario De Santis, Sacha Piersanti, Brunello Tirozzi, Davide Toffoli, Acquaviva Picena, La Collana Isola, 2018

Narrativa

Velocità di fuga, Trento, Reverdito, 1989 (Premi Tropea 1989)

Quartetto per masse e voce sola, Roma, Donzelli, 2009

Teatre

Trittico dell'obbedienza, Palerm, Sellerio, 1996

Llibres d'art

Tensioni, diàleg escènic amb 12 dibuixos en color de Rossana Lancia, Milano/Venezia, Eidos, 1989
Controcanto al chiuso, monòleg teatral amb dos aiguaforts de Giulia Napoleone, Roma, Edicions della Cometa, 1994
Ne resta uno, setze haiku amb sis gravats de Giulia Napoleone, Firenze, Il Ponte, 1996
Sopravvivenza del bianco, una poesia amb gravats de Giulia Napoleone, Milano, Scheiwiller, 1997
Alta marea, Roma, Eos Edicions, 2001
Poesie per Giovanna, Ascoli Piceno, Grafiche Fioroni, 2004
La piega delle cose, llibre objecte d'Ernesto Porcari, amb textos de Biancamaria Frabotta, Roma, Il Bulino, 2007

Estudis

Carlo Cattaneo, Introducció d'Alessandro Galante Garrone, Lugano, Edicions Ticino Nostro, 1971
Donne in poesia, Roma, Savelli, 1976
Letteratura al femminile. Itinerari di lettura: a proposito di donne, storia, poesia, romanzo, Bari, De Donato, 1980
Giorgio Caproni. Il poeta del disincanto, Roma, Officina, 1993
L'estrema volontà. Studi su Caproni, Fortini, Scialoja, Roma, Perrone, 2010

Referències

↑ Moliterno, Gino. Encyclopedia of Contemporary Italian Culture (en anglès). Routledge, 2002-09-11, pàg. 349. ISBN 978-1-134-75877-7.
↑ ^2,0 ^2,1 Catherine O'Brien. «"Biancamaria Frabotta"». Peter Hainsworth, David Robey. Oxford: OUP, 2002.
↑ Giovanna De Luca, "Biancamaria Frabotta", in Encyclopedia of Italian Literary Studies, ed. Gaetana Marrone Puglia (Routledge: New York, 2007), 772.
↑ Sheila Ralph. «Italian Literature - The 20th Century» (en anglès). Encyclopedia Britannica.
↑ ^5,0 ^5,1 «Frabotta, Biancamaria» (en italià). Enciclopedia Treccani. [Consulta: 10 abril 2021].
↑ «Ritratto di Signora - Festivaletteratura», 22-11-2018. Arxivat de l'original el 2018-11-22. [Consulta: 10 abril 2021].
↑ Encyclopedia of Italian Literary Studies (Routledge: New York, 2007) pp. 770-772
↑ «Festival Internacional de Poesía de Medellín» (en castellà). FPM, 2016. Arxivat de l'original el 2 d'octubre de 2016. [Consulta: 28 septiembre 2016].
↑ «Biancamaria Frabotta» (en castellà). FIPR, 2016. Arxivat de l'original el 2 d'octubre de 2016. [Consulta: 28 septiembre 2016].

[1] Moliterno, Gino. Encyclopedia of Contemporary Italian Culture (en anglès). Routledge, 2002-09-11, pàg. 349. ISBN 978-1-134-75877-7.

[fra-2] 2,0 ^2,1 Catherine O'Brien. «"Biancamaria Frabotta"». Peter Hainsworth, David Robey. Oxford: OUP, 2002.

[3] Giovanna De Luca, "Biancamaria Frabotta", in Encyclopedia of Italian Literary Studies, ed. Gaetana Marrone Puglia (Routledge: New York, 2007), 772.

[4] Sheila Ralph. «Italian Literature - The 20th Century» (en anglès). Encyclopedia Britannica.

[Ref-5] 5,0 ^5,1 «Frabotta, Biancamaria» (en italià). Enciclopedia Treccani. [Consulta: 10 abril 2021].

[6] «Ritratto di Signora - Festivaletteratura», 22-11-2018. Arxivat de l'original el 2018-11-22. [Consulta: 10 abril 2021].

[7] Encyclopedia of Italian Literary Studies (Routledge: New York, 2007) pp. 770-772

[8] «Festival Internacional de Poesía de Medellín» (en castellà). FPM, 2016. Arxivat de l'original el 2 d'octubre de 2016. [Consulta: 28 septiembre 2016].

[9] «Biancamaria Frabotta» (en castellà). FIPR, 2016. Arxivat de l'original el 2 d'octubre de 2016. [Consulta: 28 septiembre 2016].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]