Congrés obrer de 1888
El Congrés Obrer de Barcelona de 1888 es va celebrar a Barcelona entre el 12 i el 14 d'agost de 1888, durant la Regència de María Cristina d'Habsburg, i en ell es va constituir la Unió General de Treballadors, la central sindical vinculada al PSOE que nou dies després va celebrar el seu I Congrés. D'aquesta forma es va plantejar «per primera vegada en la història d'Espanya, la definició neta i diferent entre partit de la classe obrera (que aspira a l'exercici del poder) i organització de resistència o sindicat, orientat a defensar els interessos de tots els treballadors en les seves relacions de producció (amb els patrons o empreses) i, en general, de les seves condicions de vida».[1]
| ||||
| Tipus | congrés  | |||
|---|---|---|---|---|
| Interval de temps | 12 - 14 agost 1888 | |||
| Localització | Barcelona | |||
| Estat | Restauració borbònica | |||
Antecedents
modificaEl grup Marxista madrileny expulsat de la Federació Regional Espanyola de l'AIT al juny de 1872 i que al mes següent va constituir l'efímera Nova Federació Madrilenya, al maig de 1879 va fundar el Partit Socialista Obrer Espanyol.[2] Durant el període de clandestinitat iniciat el gener de 1874, quan es va decretar la prohibició de la Primera Internacional a Espanya havia utilitzat com a cobertura legal l'Associació de l'Art d'Imprimir.[1]
El 20 de juliol de 1879 es va celebrar la primera assemblea del nou partit en una taverna del carrer Visitació —a la qual van assistir 21 persones— [3] en la què es va triar a la primera Comissió Executiva del partit —Pablo Iglesias, secretari; Innocent Calleja, tresorer; Alexandre Ocina, comptador; i Alejandro Calderón i Gonzalo Zubiarre, vocals— i es va aprovar el «Manifest i Programa»,[4] «fins tant un congrés obrer» ho «ratifiqués o esmenés». En aquest document es deia:[5]
| « | […] El Partit Democràtic Socialista Obrer Espanyol declara que la seva aspiració és: l'abolició de les classes, o sigui l'emancipació completa dels treballadors; la transformació de la propietat individual en propietat social o de la societat sencera; la possessió del Poder polític per la classe treballadora. | » |
El primer grup del partit que es va crear fora de Madrid va ser el de Guadalajara i el següent el de Barcelona gràcies al viatge del tipògraf Toribio Reoyo que va contactar amb Josep Pàmias, director de El Obrero, i amb membres del moviment societari». El grup de Barcelona va decidir editar clandestinament el Manifiesto y Programa aprovat el 20 de juliol però va introduir algunes modificacions com «La constitució de la societat sobre la base de la federació econòmica, de l'organització científica del treball i de l'ensenyament integral per a tots els individus de tots dos sexes», i va precisar més els objectius polítics immediats com la consecució del sufragi universal. Més tard van sorgir dos nuclis més del partit a València i a Sant Martí de Provençals.
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 Tuñón de Lara, 1977, p. 204.
- ↑ Juliá, 1997, p. 15.
- ↑ Juliá, 1997, p. 22.
- ↑ Tuñón de Lara, 1977, p. 244.
- ↑ Tunyó de Lara, 1977, p. 244-245 El "Manifiest i Programa que es va aprovar va ser abocetado per Mora i redactat per Iglesias, després d'un canvi d'impressions amb Mesa (és probable que aquest consultés amb Marx , Engels o Lafargue)"
Bibliografia
modifica- Tuñón de Lara. El movimiento obrero en la historia de España. I.1832-1899. 2ª. Barcelona: Laia, 1977. ISBN 84-7222-331-0.