El pare Louis Hennepin, batejat com Antoine (12 de maig de 1626 (o 1640 ?)– c. 1705) va ser un sacerdot i missioner catòlic, de l'ordre dels Frares Menors Recol·lectes.

Infotaula de personaLouis Hennepin

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement12 maig 1626 Modifica el valor a Wikidata
Ath Modifica el valor a Wikidata
Mort5 desembre 1701 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióexplorador Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósOrde de Frares Menors Modifica el valor a Wikidata

Fou molt impontant per la seva activitat d'exploració, descobriment i publicació de varis indrets dels Estats Units i del Canadà, especialment de les cascades del Niágara i de les Cascades de Sant Antoni, on avui és la ciutat de Minneapolis.

Biografia modifica

Hennepin va néixer a Ath, als Països Baixos espanyols. En 1659 Béthune, la ciutat on vivia, va ser capturada per l'exèrcit de Lluís XIV, i Hennepin va esdevenir súbdit francès. A petició de Lluís XIV, l'any 1675 els Frares Menors Recol·lectes van enviar quatre missioners, incloent Hennepin, a la Nova França. Hennepin tindria 35 anys quan va marxar.[1]

Des de l'any 1676, el pare Hennepin era a Quebec com a missioner, viatjant pels voltants i aprenent els idiomes nadius. L'any 1678, René Robert Cavelier de La Salle va emprendre una expedició amb varis homes per a colonitzar noves terres, i va demanar que el pare Hennepin i dos companys de la seva ordre l'acompanyessin. La Salle va ordenar un grup avançat, comandat pel capità La Motte i per Hennepin, amb quinze homes i subministraments en Le Pitton, una embarcació de deu tones. Aquesta expedició va partir de Fort Frontenac el 18 de setembre de 1678, i vint-i-un dies més tard va arribar a les Cascades del Niàgara.

La resta de l'expedició de la Salle va arribar al riu Niàgara el 6 de desembre de 1678. Durant l'hivern, La Salle va fer construir el vaixell Le Griffon, per tal de navegar a través dels Grans Llacs i explorar l'oest de la Nova França. Van partir el 7 d'agost de 1679, essent el primer vaixell que va navegar a través dels llacs Erie, Huron i Michigan. Van arribar fins una illa a Green Bay (Wisconsin), on van comenciar amb els indis, recollint uns 5400 kgs. de pells. La Salle va enviar Le Griffon de tornada i es va quedar amb 4 canoes per tal d'explorar la capçalera del llac Michigan, arribant a St. Ignace, als estrets de Mackinac, fins una missió fundada pel jesuita Jacques Marquette.

Degut a la deserció de molts homes La Salle va decidir retornar al Niàgara, però Hennepin, amb dos companys: Michel Accault y Antoine Auguel, l'any 1680 van baixar pel riu Illinois fins a assolir el riu Mississipi, que van remuntar fins al lloc on actualment hi ha la ciutat de Minneapolis. Allí van trobar les Cascades de Sant Antoni, que Hannepin va bateixar com «Saut Saint Antoine».[2]

Capturats l'onze d'abril de 1680 per indis sioux, foren alliberats el juliol mercès a la gestió de Daniel Greysolon, sieur du Lhut, i Hennepin va retornar al Quebec, tot i que hi ha diverses versions sobre aquest regrés. L'any 1681 va tornar a França, però no li va ésser permès viatjar novament a la Nova França.[3]

Obres de Louis Hennepin modifica

 
Hennepin, Map of North America, 1698
  • Description de la Louisiane (Paris, 1683).[4]
  • Nouvelle découverte d'un très grand pays situé dans l'Amérique entre le Nouveau-Mexique et la mer glaciale (Utrecht, 1697).[5]
  • Nouveau voyage d'un pays plus grand que l'Europe (Utrecht, 1698).[6]
  • A New Discovery of a Vast Country in Voyage America, en dos volums. (Londres, 1698)[7]

La veritat de bona part dels relats de Hennepin ha estat qüestionada o negada per historiadors com Francis Parkman. Però, segons la Catholic Encyclopedia:

"Hennepin has been denounced by many historians and historical critics as an arrant falsifier. Certain writers have sought to repel this charge by claiming that the erroneous statements are in fact interpolations by other persons. The weight of the evidence is however adverse to such a theory." (Hennepin ha estat denunciat per diversos historiadors i crítics de la História com un astut falsificador. Alguns escriptors han tractar de rebutjar aquesta acusació, afirmant que les declaracions errònies rauen en les interpolacions d'altres persones. El pes de l'evidència, tanmateix contradiu aquesta teoría.) Catholic Encyclopedia, 1913 [8]

Referències modifica

  1. «Hennepin, Louis (c.1640–c.1701)» (en anglès). MNopedia. Arxivat de l'original el 2016-04-04. [Consulta: 21 abril 2020].
  2. «HENNEPIN, LOUIS» (en anglès). Dictionary of Canadian Biography. [Consulta: 21 abril 2020].
  3. «Louis Hennepin» (en anglès). New Advent. [Consulta: 22 abril 2020].
  4. Hennepin, L. Description de la Louisiane: nouvellement decouverte au sud' oüest de la Nouvelle France, par ordre du roy : avec la carte du pays: Les moeurs & la maniere de vivre des sauvages (en francès). Chez la veuve Sebastien Huré, 1683 [Consulta: 9 febrer 2024]. 
  5. Hennepin, L.; Broedelet, Willem. Nouvelle decouverte d'un tres grand pays situé dans l'Amerique, entre le Nouveau Mexique, et la Mer Glaciale,: avec les cartes & les figures necessaires, & de plus l'histoire naturelle & morale, ... (en francès). Chez Guillaume Broedelet, 1697 [Consulta: 9 febrer 2024]. 
  6. Hennepin, L. Nouveau voyage d'un pais plus grand que l'Europe, avec les réflections des entreprises du Sr. de La Salle sur les mines de Ste Barbe ... (en francès). Antoine Schouten, 1698, p. 7 [Consulta: 9 febrer 2024]. 
  7. Hennepin, L. A New Discovery of a Vast Country in America ... between New-France and New-Mexico ...; with a Continuation, giving an Account of the attempts of the Sieur de la Salle upon the mines of St. Barbe; the taking of Quebec by the English; with the advantages of a shorter cut to China and Japan; To which are added several new discoveries in North America, not published in the French Edition, 1699 [Consulta: 9 febrer 2024]. 
  8. «Louis Hennepin» (en anglès). New Advent-Catholic Enciclopaedia. [Consulta: 22 abril 2020].

Vegeu també modifica