Gerrèids
Els gerrèids (Gerreidae) constitueixen una família de peixos de l'ordre dels perciformes.[1] Es troben a les regions temperades i tropicals de tots els oceans.[2] Formen part de la dieta humana i, a més, són emprats com a esquer a molts indrets del mar Carib.[3]
Gerreidae  | |
|---|---|
 | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Actinopteri |
| Ordre | Gerreiformes |
| Família | Gerreidae Bleeker, 1859 |
.svg){kind=icon}
Morfologia
modifica
- Mida petita (l'espècie més grossa n'és Gerres filamentosus amb 35 cm de llargària màxima).
- Cos comprimit.
- Musell punxegut.
- Boca molt protràctil.
- Mandíbula inferior còncava.
- Dents molt petites.
- Una única aleta dorsal
- Escates grans i aspres.
- Cua molt bifurcada.
- Nombre de vèrtebres: 24.
- Són platejats.[2][4][5]
Ecologia
modificaViuen en fons de sorra o fang, sovint en ambients d'aigua salabrosa.[2] Són depredadors d'organismes que es colguen al fons i que capturen enfonsant llurs boques protràctils en el sediment (expulsen la sorra o el fang a través de les obertures branquials). La seua dieta inclou poliquets i crustacis petits.[2] La majoria de llurs espècies presenten un comportament gregari i tendeixen a concentrar-se en aigües poc fondes i costaneres per evitar els depredadors de grans dimensions.[3]
Gèneres
modifica- Diapterus (Ranzani, 1842)[6]
- Eucinostomus (Baird & Girard a Baird, 1855)[7]
- Eugerres (Jordan & Evermann, 1927)[8]
- Gerres (Quoy & Gaimard, 1824)[9]
- Parequula (Steindachner, 1879)[10]
- Parequula melbournensis (Castelnau, 1872)[11]
- Pentaprion (Bleeker, 1850)[12]
Referències
modifica- ↑ The Taxonomicon (anglès)
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Discover Life (anglès)
- ↑ 3,0 3,1 «Gerreidae (Family)» (en anglès). ZipcodeZoo.com. Arxivat de l'original el 8 de març 2012. [Consulta: 4 desembre 2010].
- ↑ FishBase (anglès)
- ↑ Marine Species Identification Portal Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.(anglès)
- ↑ Ranzani C., 1842. De novis speciebus piscium. Dissertatio IV. Novi Comment. Acad. Sci. Inst. Bonon. v. 5. 340-365.
- ↑ Baird S. F., 1855. Report on the fishes observed on the coast of New Jersey and Long Island during the summer of 1854. Smithson. Inst. Annu. Rep. for 1854. 317-352 + 2nd 337.
- ↑ Jordan D. S. & Evermann B. W., 1927.New genera and species of North American Fishes. Proc. Calif. Acad. Sci. (Ser. 4) v. 16 (núm. 15). 501-507.
- ↑ Quoy J. R. C. & Gaimard J. P., 1824-1825.Description des Poissons. Chapter IX. A: Freycinet, L. de, Voyage autour du Monde...exécuté sur les corvettes de L. M. "L'Uranie" et "La Physicienne," pendant les années 1817, 1818, 1819 et 1820. París. Voyage Uranie, Zool. . 192-401 (1-328 in 1824; 329-616 in 1825).
- ↑ Steindachner F., 1879. Über einige neue und seltene Fisch-Arten aus den k. k. zoologischen Museum zu Wien, Stuttgart, und Warschau. Denkschr. Akad. Wiss. Wien v. 41. 1-52.
- ↑ Castelnau, F. L., 1872.Contribution to the ichthyology of Australia. Núm. 1.--The Melbourne fish market (pp. 29-242). Núm. II.--Note on some South Australian fishes (pp. 243-247). Proceedings of the Zoological and Acclimmatisation Society of Victoria v. 1: 29-247 plus 1 p. Errata.
- ↑ Bleeker P., 1850. Bijdrage tot de kennis der Maenoïden van den Soenda-Molukschen Archipel. Verh. Batav. Genootsch. Kunst. Wet. v. 23. 1-13.
- ↑ Cantor, T. E., 1849. Catalogue of Malayan fishes. Journal and Proceedings of the Asiatic Society of Bengal v. 18 (pt 2): i-xii + 983-1443, Pls. 1-14.
- ↑ BioLib (anglès)
- ↑ AQUATAB
- ↑ Catalogue of Life Arxivat 2016-03-05 a Wayback Machine. (anglès)
- ↑ World Register of Marine Species (anglès)
- ↑ FishBase (anglès)
- ↑ UNEP-WCMC Species Database[Enllaç no actiu] (anglès)
