Llac Pebas
sistema lacustre del Miocè
El llac Pebas fou un sistema lacustre que cobrí gran part de la conca d'avantpaís dels Andes durant el Miocè.[1] Es calcula que tenia una extensió d'aproximadament 1.000.000 km². Juntament amb el Portal Occidental dels Andes, els científics creuen que és un dels factors que expliquen la gran biodiversitat de Sud-amèrica.[2] El sistema de llacs i aiguamolls hauria constituït una barrera natural i, per tant, hauria facilitat la separació d'espècies en llinatges andins a l'oest i llinatges amazònics a l'est. Rebia sediments fluvials dels Andes i dels escuts del centre del Brasil i les Guaianes. La part brasilera del llac Pebas té un alt grau de correspondència amb la formació del Solimões.
Referències modifica
- ↑ Voss, Robert S.; Díaz-Nieto, Juan F.; Jansa, Sharon A. «A Revision of Philander (Marsupialia: Didelphidae), Part 1: P. quica, P. canus, and a New Species from Amazonia» (en anglès). American Museum Novitates, 3.891, 3.891, 2018, pàg. 1–70. DOI: 10.1206/3891.1. ISSN: 0003-0082.
- ↑ «La biodiversidad de Sudamérica se debe a la cordillera de Los Andes» (en castellà). El Mundo, 21-06-2009. [Consulta: 13 juliol 2018].