Defaka
El defaka (o afakani) és una llengua que està a punt d'extingir-se que es parla al sud de Nigèria, a la ciutat Nkoro, que està al delta del riu Níger, a la LGA d'Opobo-Nkoro, a l'estat de Rivers.[2]
| Altres noms | Afakani |
|---|---|
| Tipus | llengua i llengua viva  |
| Ús | |
| Parlants | 1.700[1] |
| Autòcton de | Estat del Delta, Territori de la Capital Federal, Estat del Níger i Rivers |
| Estat | Nigèria |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües nigerocongoleses llengües congoatlàntiques llengües ijoid | |
| Característiques | |
| Nivell de vulnerabilitat | 5 en perill crític |
| Codis | |
| ISO 639-3 | afn |
| SIL | afn |
| Glottolog | defa1248 |
| Ethnologue | afn |
| UNESCO | 29 |
| IETF | afn |
| Endangered languages | 305 |
El defaka és una llengua independent de la família lingüística de les llengües ijoid. A banda d'aquesta, en les llengües ijoid també hi ha el grup lingüístic de les llengües ijo, que també es parlen a Nigèria.[3] Aquesta classificació, però, ha resultat problemàtica i Blench (2012) proposa que el Defaka és una llengua d'una branca aïllada de les llengües nigerocongoleses que té influències de les llengües ijo.[4]
Ús de la llengua modifica
El defaka és una llengua que s'està morint (8b), ja que només hi ha parlants fluents ancians i no s'ha transmès a les noves generacions; per això no es pot restaurar de manera natural i necessita ajuda. Segons l'ethnologue, el 2001 hi havia només 200 parlants de defaka.[2] Els seus parlants passen a parlar nkoroo com a primera llengua o igbo, que és la llengua de comerç de la regió.
Població i religió modifica
El 35% dels 1700 defakes són cristians; d'aquests, el 60% pertanyen a esglésies cristianes independents i el 40% són protestants. El 65% dels defakes restants creuen en religions tradicionals africanes.[1]
A nivell ètnic, els defakes són diferents dels nkoroos ot i que han estat assimilats per aquests últims fins al punt que la seva llengua particular sigui l'únic que els diferenciï.[5]
Classificació lingüística modifica
El defaka té moltes semblances lèxiques amb l'ijo, algunes correspondències sonores i algunes semblances gramaticals amb el proto-ijo. Algunes d'aquestes semblances poden ser atribuïdes al seu veïnatge (ja que els defakes i els pobles ijos estan en contacte des de fa més de 300 anys), tot i que en alguns moments s'ha considerat que les semblances eren genètiques. Alguns dels factors que ha fet pensar en això és que són llengües subjecte-objecte-verb, cosa que és extremadament rar en les llengües nigerocongoleses i que totes aquestes llengües tenen un sistema de gènere (gramàtica) especial entre el masculí, el femení i una tercera persona del singular neutre que també és molt rar en aquesta família lingüística.
Fonologia modifica
Tota la fonologia és la mateixa que la de l'Nkọrọọ, potser perquè tots els defakes són bilingües amb aquesta llengua.
To modifica
El defaka té dos tons, l'alt i el baix. Hi ha contorns de to alt-baix i baix-alt en les vocals llargues i diftongs que pot fer semblar que hi hagi un to mitjà.
Vocals modifica
Tant en el defaka com en l'Nkọrọọ es troba l'harmonia vocàlica de les llengües ijoids. Tenen set vocals orals, /i ɪ e a ɔ o u/, tot i que /e/ i /ɔ/ no són comuns i cinc vocals nasals, /ĩ ẽ ã õ ũ/. Les vocals llargues són el doble que les curtes.
Consonants modifica
| Labial | Alveolar | Postalveolar ~ palatal |
Velar | Labial velar | |
|---|---|---|---|---|---|
| Nasal | m | n | (ŋ) | (ŋ͡m) | |
| Implosive | ɓ | ||||
| Plosive | p b | t d | k ɡ | k͡p ɡ͡b | |
| Affricate | d͡ʒ ~ z | ||||
| Fricative | f v | s ~ ʃ | |||
| Lateral approximant |
l | ||||
| Tap ~ central approximant |
ɾ ~ ɹ | j | w |
Referències modifica
Bibliografia modifica
- Blench, Roger (2000, rev. 2003) 'Language Death in West Africa' (unpublished paper given at the Round Table on Language Endangerment, Bad Godesborg, February 12–17, 2000).
- Gordon, Raymond G. Jr. (ed.) (2005) Ethnologue report on Defaka. (Ethnologue, 15th edition.) Retrieved May 31, 2005.
- Jenewari, Charles E.W. (1983) 'Defaka, Ijo's Closest Linguistic Relative', in Dihoff, Ivan R. (ed.) Current Approaches to African Linguistics Vol 1, 85–111.
- Shryock, A., Ladefoged, P., & Williamson, K. (1996/97) 'The phonetic structures of Defaka', Journal of West African Languages, 26, 2, 3–27.
- Williamson, Kay. 1998. Defaka revisited. The multi-disciplinary approach to African history, edited by Nkparom C. Ejituwu, Chapter 9, 151-183. Port Harcourt: University of Port Harcourt Press.