Copa Santa és el nom amb què és coneguda a Occitània la copa d'argent cisellada que, el 1867, fou adquirida per subscripció popular a Sabadell i a Barcelona i oferta per alguns escriptors i polítics catalans als felibres provençals en regraciament de l'acollença dispensada a Víctor Balaguer, llavors exiliat per la seva oposició al govern d'Isabel II (amistat occitanocatalana).

Infotaula obra musicalCopa Santa

Modifica el valor a Wikidata
Forma musicalcançó Modifica el valor a Wikidata
Àudio Modifica el valor a Wikidata
Tonalitatfa major Modifica el valor a Wikidata
Lletra deFrederic Mistral Modifica el valor a Wikidata
Llenguaoccità Modifica el valor a Wikidata
Creació1867 Modifica el valor a Wikidata

Per a commemorar l'amistat i àdhuc —aleshores— la federació d'ambdós pobles que el gest volia significar, Frederic Mistral compongué un himne, el Cant de la Copa, amb text calcat damunt una oda de Ronsard i música d'una nadala provençal, que ha esdevingut l'himne provençal, cantat a la majoria de cerimònies regionalistes o folklòriques i, en especial, a la Santa Estela, banquet anual dels felibres.

A la copa hi han inscrits dos versos, un en català i altre en occità, escrits per Víctor Balaguer i Frederic Mistral respectivament, i que diuen així:

Víctor Balaguer:

« "Morta diuhen qu’es,

Mes jo la crech viva."

»

Frederic Mistral:

« Ah ! se me sabien entèndre !

Ah ! se me voulien segui !

»

En grafia clàssica

modifica

Provençaus, v'aicí la copa
Que nos vèn dei catalans :
A-de-rèng beguem en tropa
Lo vin pur de nòstre plant!

repic
Copa santa,
E versanta,
Vuèja a plen bòrd,
Vuèja abòrd
Leis estrambòrds
E l'enavant dei fòrts !

D'un vièlh pòble fièr e libre
Siam bensai la finicion ;
E se tomban lei Felibres,
Tombarà nòstra nacion.

D'una raça que regrelha
Siam bensai lei primièrs greus ;
Siam bensai de la patria
Lei cepons e mai lei prieus.

Vuèja-nos leis esperanças
E lei raives dau jovènt,
Dau passat la remembrança
E la fe dins l'an que vèn.

Vuèja-nos la coneissènça
Dau verai e mai dau bèu,
E leis autrei joïssènças
Que se trufan dau tombèu.

Vuèja-nos la poesia
Per cantar tot çò que viu,
Car es ela l'ambrosia
Que tresmuda l'òme en dieu.

Per la glòria dau terraire
Vautres enfin que siatz consènts,
Catalans de luenh, ò fraires,
Comuniem toteis ensems !

En grafia mistralenca

modifica

Prouvençau, veici la Coupo
Que nous vèn di Catalan :
A-de-rèng beguen en troupo
Lou vin pur de noste plan

repic Coupo Santo
E versanto
Vuejo à plen bord,
Vuejo abord
Lis estrambord
E l'enavans di fort !

D'un vièi pople fièr e libre
Sian bessai la finicioun ;
E, se toumbon li felibre,
Toumbara nosto nacioun

Coupo Santo...

D'uno raço que regreio
Sian bessai li proumié gréu ;
Sian bessai de la patrío
Li cepoun emai li priéu.

Coupo Santo...

Vuejo-nous li esperanço
E li raive dou jouvènt,
Dóu passat la remembranço,
E la fe dins l'an que vèn,

Coupo Santo...

Vuejo-nous la couneissènço
Dóu verai emai dóu Bèu,
E lis àuti jouïssènço
Que se trufon dóu toumbèu

Coupo Santo...

Vuejo-nous la Pouësìo
Per canta tout ço que viéu,
Car es elo l'ambrousìo,
Que tremudo l'ome en diéu

Coupo Santo...

Pèr la glori dóu terraire
Vautre enfin que sias counsènt.
Catalan, de liuen, o fraire,
Coumunien toutis ensèn !

Coupo Santo...

Enllaços externs

modifica