Viquipèdia

Fa major

Fa major (també FaM en la notació europea, i F en la notació americana) és la tonalitat que té l'escala major a partir de la nota fa; així està constituïda per les notes fa, sol, la, si♭, do, re i mi. La seva armadura conté un bemoll, el si bemoll. El seu relatiu menor és la tonalitat de re menor, i la tonalitat homònima és fa menor.

Fa major
[[Fitxer:]]
Tonalitat relativaRe menor
Tonalitat paral·lelaFa menor
Notes
fa, sol, la, si♭, do, re, mi, fa
En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
 Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
 Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
Escala de Fa major
Escala de Fa major

Fa major és la tonalitat natural del corn anglès, el corno di basseto, la trompa en Fa, la trompeta en Fa i la tuba wagneriana. Així, la música a fa major per a aquests instruments transpositors està escrita en Do major. La majoria sona una quinta justa més greu que el que està escrit, amb l'excepció de la trompeta en Fa, que sona una quarta justa més aguda.

De les sis obertures que Francesco Maria Veracini va escriure per al príncep de Dresden, moltes són en Fa major o en Si bemoll major, a causa de les limitacions dels instruments de vent de l'orquestra del príncep.

Exemples de composicions en fa major

modifica

Composicions clàssiques

modifica

Altres tipus de música

modifica


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fa_major&oldid=31849499»