Ricardo de Churruca
Ricardo de Churruca y Dotres (Manila, 1900 - Barcelona, 1963) va ser un arquitecte i empresari espanyol.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1900  Manila (Filipines) |
| Mort | 1963 (62/63 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | empresari, arquitecte |
| Membre de | |
| Obra | |
Obres destacables
| |
Biografia modifica
Fill de Cosme de Churruca y Dotres Brunet Zinza, I comte de Churruca,[1] i de Mercedes Dotres de los Santos, va néixer a Manila a causa del treball del seu pare, directiu de la Companyia General de Tabacs de Filipines. Era descendent de Cosme Damián de Churruca y Elorza, heroi de Trafalgar. Per part de pare era nebot del III marquès de Comillas i II comte de Güell, Joan Antoni Güell i López (1875-1958), que s'havia casat amb la seva tia Virginia Churruca i Dotres (1877-1950). El 1928 contragué matrimoni amb Isabel Colón de Carvajal y Hurtado de Mendoza, descendent de Cristòfor Colom.[2]
Es va titular el 1926. Adscrit al racionalisme, va ser un dels fundadors del GATCPAC, juntament amb Josep Lluís Sert, Germà Rodríguez Arias, Raimon Duran i Reynals, Josep Torres Clavé i Sixte Illescas.
El 1929 va construir amb Francesc Fàbregas el Gran Hotel Atlántico, a Cadis. La seva principal realització és el Bloc Diagonal de Barcelona, en col·laboració amb Germà Rodríguez Arias, un complex de cinc blocs d'habitatges amb façanes que donen a l'avinguda Diagonal i als carrers d'Enric Granados i París. Els cinc blocs es van anar desenvolupant per fases, la primera iniciada el 1935 i l'última, després de la guerra civil, acabada el 1945.[3] Altres obres seves a Barcelona són la Delegació del Patronat Nacional de Turisme, a la Gran Via de les Corts Catalanes, entre els carrers de Pau Claris i Roger de Llúria (1930); la casa Barangé (1931), a la plaça de Mons; els magatzems SEPU (1934), en col·laboració amb Ricard Ribas i Seva, a la Rambla dels Estudis; la casa Manuel Sanllehy (1935), a la Gran Via de les Corts Catalanes 737; i la casa Rosales (1935), al carrer d'Iradier 3. També va construir una casa unifamiliar a Gavà (1932).[4]
Passada la Guerra Civil Espanyola es va emmarcar en un estil més tradicional, encara que la seva activitat com a arquitecte va anar disminuint per dedicar-se al sector empresarial, fins a abandonar del tot la seva professió uns anys més tard.
Va ser també un eminent bibliòfil, i una conferència seva efectuada el 1956 a l'Associació de Bibliòfils de Barcelona va ser publicada amb el títol de La biblioteca particular.[2]
Vegeu també modifica
Referències modifica
- ↑ Baron de Cobos de Belchite, Grandezas y títulos del reino concedidos por S.M. el rey Alfonso XIII, Madrid: Hidalguía, 1963.
- ↑ 2,0 2,1 «Ricardo de Churruca y Dotres». Arxivat de l'original el 2014-12-19. [Consulta: 20 setembre 2015].
- ↑ Cabré, Tate. Ruta del Racionalisme de Barcelona. El GATCPAC i l'arquitectura dels anys 1930 (en català). Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2018, p. 62. ISBN 978-84-96696-35-8.
- ↑ «Ricardo de Churruca». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.