Edmond Faral (Medea (Algèria), 18 de març de 1882 - París, 8 de febrer de 1958) fou un romanista i medievalista francès.

Plantilla:Infotaula personaEdmond Faral

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement18 març 1882 Modifica el valor a Wikidata
Medea (Algèria) Modifica el valor a Wikidata
Mort8 febrer 1958 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Director of the Collège de France (en) Tradueix
1937 – 1955
← Joseph BédierMarcel Bataillon → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióÉcole Normale Supérieure (1903–1906)
Universitat de París
Lycée Henri-IV Modifica el valor a Wikidata
Tesi acadèmica:
Les jongleurs en France au Moyen Age (fr) Tradueix (1910)
Mimes français du XIIIe siècle (textes, notices et glossaire) (fr) Tradueix (1910) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFilologia romànica Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióadministratiu (1937–1954), historiador de la literatura, catedràtic, romanista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorCollège de France, catedràtic, administratiu (1925–1954)
École pratique des hautes études (1920–1925)
Lycée Voltaire, catedràtic d'universitat (1919–1920)
lycée Georges-Clemenceau, catedràtic (1907–1907)
École alsacienne, catedràtic d'universitat (1907–1919) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Interessat enPastorella (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata

Faral va néixer a Medea, però feu els estudis secundaris a Alger, on el seu pare s'havia traslladat, i a París (Lycée Henri IV). Va estudiar després a l'École normale supérieure i va obtenir el 1906 l'agregació (plaça de professor de secundària) de "gramàtica". Des de 1907 a 1919 va ser professor d'institut a París, a més de participar en la primera guerra mundial. El 1910 havia obtingut el grau de doctor amb les tesis Les Jongleurs en France au Moyen Âge (París 1910) i Mimes français du XIIIe siècle. Contribution à l'histoire du théâtre comique au moyen âge (París 1910). El 1920 va ser fet "Directeur d'études" de literatura medieval a l'École pratique des hautes études, i des de 1925 tingué la càtedra de Literatura llatina medieval al Collège de France, succeint Alfred Morel-Fatio. De 1937 a 1955 en fou també "Administrateur" (director) i hagué de defensar la institució durant l'ocupació.

El 1936 va ser escollit membre de l'Académie des inscriptions et belles-lettres. Rebé la Gran creu de la Legió d'Honor.

Faral fou un important estudiós de la tradició literària europea. Entre les seves obres, destaca La légende arthurienne on posa en relleu la contribució de Jofre de Monmouth a la creació de la tradició artúrica deixant en un pla secundari la influència de les fonts cèltiques.[1] Assenyalà també les relacions entre la literatura llatina i la romànica medieval, que no han de ser considerades mons aïllats.[2] Són també importants les seves contribucions sobre els joglars, els orígens dels fabliaux, de la pastorel·la,[3] etc.

Obres publicades

modifica

Estudis

modifica
  • Les Jongleurs en France au Moyen Âge, París 1910 (reedicions 1964, 1971)
  • Mimes français du XIIIe siècle. Contribution à l'histoire du théâtre comique au moyen âge, París 1910 (reedició Ginebra 1973)
  • Recherches sur les sources latines des contes et romans courtois du Moyen Âge, París 1913 (reedicions 1983)
  • Les Arts poétiques du XIIe et du XIIIe siècle. Recherches et documents sur la technique littéraire du moyen âge, París 1924, 1958; Ginebra/París 1982
  • La Littérature latine du Moyen Âge, 1925
  • La Légende arthurienne. Études et documents, París 1929 (reeditat 1993) (3 volums)
  • La Chanson de Roland. Etude et analyse, París 1933
  • Petite grammaire de l'ancien français, París 1941 (reedicions 1953, 1993)
  • La Vie quotidienne au temps de Saint Louis, Paris 1942 (reedicions 1956, 1978)
  • Jean Buridan, maître ès arts de l'Université de Paris, in: Histoire littéraire de la France 28, 1950
  • Guillaume de Digulleville, moine de Châalis, in: Histoire littéraire de la France 39, 1952

Edicions de textos

modifica
  • Courtois d'Arras, Jeu du XIIIe siècle, París 1911, 1922, 1980
  • Gautier d'Aupais, Poème courtois du XIIIe siècle, París 1919 (reedició 1970)
  • (amb Léopold-Albert Constans [1891-1936]), Le Roman de Troie en prose, París 1922
  • Ermold el Negre, Poème sur Louis le Pieux et Epîtres au roi Pépin, París 1932 (reedició 1964)
  • Villehardouin, La Conquête de Constantinople, París 1939 (reedició 1961, 1973)
  • (amb Julia Bastin), Onze poèmes de Rutebeuf concernant la croisade, París 1946
  • De Babione. Poème comique du XIIe siècle, París 1948
  • (amb Julia Bastin), Œuvres complètes de Rutebeuf, París 1959-1960, 1969, 1977-1985 (2 volums) (publicació pòstuma)

Referències

modifica
  1. Vegeu la necrologia de J. Bastin, p. 740-741
  2. Així ho aprecià Ernst Robert Curtius (Europäische Literatur und lateinisches Mittelalter. Tübingen / Basilea 1993, p. 388) quan diu: "És mèrit d'E. Faral d'haver reconegut la influència de la poètica llatina medieval en la poesia del francès antic".
  3. "La pastourelle", in: Romania XLIX 1923, p. 204-259, on també postula un origen culte en la poesia bucòlica llatina.

Bibliografia

modifica

Enllaços externs

modifica