João Teixeira Pinto

militar portuguès

João Teixeira da Rocha Pinto GOTE (Moçamedes, 22 de març de 1876 - Ngomano, 25 de novembre de 1917) [1] va ser un oficial portuguès que va servir a les colònies portugueses d'Àfrica. Tenia el malnom de Capitão Diabo (del portuguès, Capità Diable).[2]

Plantilla:Infotaula personaJoão Teixeira da Rocha Pinto

João Teixeira Pinto, 1908 Modifica el valor a Wikidata
Nom original(pt) João Teixeira Pinto Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement22 març 1876 Modifica el valor a Wikidata
Namibe (Angola) Modifica el valor a Wikidata
Mort25 novembre 1917 Modifica el valor a Wikidata (41 anys)
Negomano (Moçambic) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortMort en combat
Altres nomsCapitão Diabo
NacionalitatPortuguès
Activitat
Ocupaciómilitar Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
LleialtatPortugal
Branca militarExèrcit Portuguès Modifica el valor a Wikidata
Rang militarMajor
ConflicteBatalla de Ngomano
Família
CònjugeRosa Pacheco Modifica el valor a Wikidata
Premis

Família

modifica

Era fill de João Teixeira Pinto i de Maria Amélia. El seu pare, conegut també com a Kurika (del Kwanyama, el lleó) pel seu coratge, va comprar uns terrenys a l'Àfrica Occidental Portuguesa (actualment Angola).

Pinto va servir com a oficial en diverses colònies portugueses africanes:

El 25 de novembre de 1917, Paul Emil von Lettow-Vorbeck va atacar Ngomano amb els seus soldats. Pinto va morir en combat durant la batalla, així com els altres comandants de la guarnició. Els portuguesos van patir una dura derrota.

Escut d'armes de Vila Pinto Teixeira

modifica
 
Escut de Vila Teixeira Pinto

Pinto era un cavaller de l'Ordem Militar da Torre e Espada do Valor, Lealdade e Mérito (GOTE) (del portuguès, Orde militar de la Torre i l'Espasa del Valor. Lleitaltat i Mérit).[2]

En honor seu, un poble de la Guinea Portuguesa es va anomenar Vila Teixeira Pinto (actualment Canchungo).[3]

Referències

modifica
  1. Grande Enciclopédia Portuguesa e Brasileira, Vol.31., S.69 a 719
  2. 2,0 2,1 Graça, 2007.
  3. Mapa de Canchungo, 1961

Bibliografia

modifica