André de Gouveia
André de Gouveia (o Gouvéa) (Béja,1497- Coïmbra 9 de juny de 1548) fou un humanista i pedagog portuguès vinculat al Renaixement francès.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1497 (Gregorià)  Beja (Portugal) |
| Mort | 9 juny 1548 (Gregorià) (50/51 anys) Coïmbra (Portugal) |
| Director d'escola | |
| | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de París Collège Sainte-Barbe |
| Activitat | |
| Ocupació | gramàtic, professor d'universitat |
| Ocupador | Collège Sainte-Barbe, director d'escola Universitat de París, director d'escola Universitat de Coïmbra, director d'escola |
| Família | |
| Germans | António de Gouveia |
| Parents | Diogo de Gouveia (oncle) |
Biografia modifica
Passà gran part de la seva vida a França. El 1529 fou un dels primers portuguesos que va estudiar al famós Col·legi de Santa Bàrbara a París, que era dirigit pel seu oncle Diego de Gouveia, on després de sis anys assolí la maitrise dès arts. Es doctorà en Teologia i es va incorporar com a docent al col·legi.
Des de 1529 a 1534, s'encarregà de la direcció del Col·legi de Santa Bàrbara, a causa dels múltiples viatges que el seu oncle feia. Pel seu prestigi fou nomenat rector de la Universitat de París, en 1533. Un any després passà a regir el Col·legi de Guyenne (o Guiena) de Bordeus que acollia molts estudiants portuguesos.[1]
Al Collège de Guyenne, reformà el pla d'estudis i va renovar el professorat incorporant a elements destacats de la Universitat de París com el seu jove germà Antoine, Claude Budin, Nicolau de Grouchy, Mathurin Cordier i George Buchanan aconseguint que aquest grup de Bordeus aplegués grans noms de la pedagogia francesa i de l'humanisme francès del segle XVI.[2] Entre els seus alumnes del Col·legi de Guyenne tingué a Michel de Montagne. Aquest en la primera part dels seus Essais parlant del seu professor portuguès considera que és «sense cap dubte el més gran rector de França; i se'm considerava el seu aprenent.».[3][4] Atrets pel prestigi de la institució també van ser alumnes del Col·legi Étienne de La Boétie i Joseph Justus Scalige.
La seva estada al Col·legi de Guyenne es va perllongar fins a 1547. Aquest any va tornar a Portugal reclamat pel rei Joan III per fundar el Real Colégio das Artes e Humanidades de Coïmbra on esperava prosseguir la seva activitat pedagògica. Acompanyat d'un grup de professors de Bordeus del que formava part el poeta i humanista escocès George Buchanan. Allà, malgrat les reticències de la Inquisició portuguesa, volia desenvolupar les noves idees que s'obrien per Europa. Tot i que per poc temps, ja que va morir el febrer de 1548.[5][6]
André de Gouveia com altres literats i religiosos cultes portuguesos, van impulsar el sorgiment de l'humanisme erudit fonamentat en l'herència dels clàssics i la seva interpretació correcta. Partia de la creença neoplatònica del potencial humà innat vers la reflexió i l'acció positiva. També pel desig de renovar la fe i els costums tot treballant per la construcció de l'humanisme cristià.[7]
En ple clima de la Contrareforma es posà en dubte l'ortodòxia dels posicionaments d'André de Gouveia i del grup de professors vinguts de Bordeus. Els professors del Col·legi de les Arts foren jutjats i condemnats durament per la Inquisició el 1550 tot i que alliberats per la pressió del rei.[8]
.jpg)
Sembla que la majoria de les obres d'André de Gouveia s'han perdut. Entre les conservades destaca el programa d'estudis i reglament del Col·legi de Guyenne publicat sota el títol de Schola Aquitanica, editat a Bordeus per Simon Millanges el 1583.[9]
Referències modifica
- ↑ «André de Gouveia». Infopédia Porto Editora. [Consulta: 13. 09. 2021].
- ↑ COMPÈRE, Marie-Madeleine i JULIA, Dominique, "Collège de Guyenne, collège de plein exercice" a Les collèges français, 16e-18e siècles. Répertoire Paris : Institut national de recherche pédagogique, 1984. pp.141-147. https://www.persee.fr/doc/inrp_0000-0000_1984_ant_10_1_6870
- ↑ Montagne., Michel de. Assaigs: llibre primer. Barcelona: Proa,, 2006, p. 297.Traducció de Vicent Alonso.
- ↑ En els Assaigs: llibre primer, Michel de Montagne també parla d'altres professors del Col·legi de Guyenne als capítols XXV i XXVI.
- ↑ Leitao Ferreira, F.. Notícias cronologicas da Universidade de Coimbra., 1941.
- ↑ ASCENSO ANDREÉ, Carlos. "O humanismo português, a sua identidade e as suas contradições." a ANDRADE, António, (ed.) Humanismo, diáspora e ciência (séculos XVI é XVII). Porto:Universidade de Aveiro, 2013, p. 17 - 40. http://hdl.handle.net/10316.2/34792[Enllaç no actiu]
- ↑ Kristeller, Oskar. El pensamento renascentista y sus fuentes.. Madrid: Fondo de Cultura Económica, 1993.
- ↑ Lopes, Antonio «A educação em Portugal de D. João III à expulsão dos Jesuítas, em 1759». Communio. Revista Internacional Católica, X, n. 3 i 4, 1993, pàg. 13-41.
- ↑ Gouveia, André de. Schola Aquitanica. Bordeaux, Simon Millanges, 1583.
Bibliografia modifica
- ASCENSO ANDREÉ, Carlos. "O humanismo português, a sua identidade e as suas contradições." a ANDRADE, António, (ed.)Humanismo, diáspora e ciência (séculos XVI é XVII). Porto:Universidade de Aveiro, 2013, p. 17 - 40. http://hdl.handle.net/10316.2 /34792
- COMPÈRE, Marie-Madeleine i JULIA, Dominique, "Collège de Guyenne, collège de plein exercice" a Les collèges français, 16e-18e siècles. Répertoire Paris : Institut national de recherche pédagogique, 1984. https://www.persee.fr/doc/inrp_0000-0000_1984_ant_10_1_6870
- LEITAO FERREIRA, F.. Notícias cronologicas da Universidade de Coimbra., 1941.
- MONTAGNE, Michel de. Assaigs: llibre primer. Barcelona: Proa,, 2006, cap XXVI.Traducció de Vicent Alonso
- Treballs per o sobre André de Gouveia en biblioteques (catàleg WorldCat) (anglès)