Olaudah Equiano
Olaudah Equiano (Isseke, c. 1745 - Ciutat de Westminster, 31 de març de 1797) fou un escriptor africà nascut a Nigèria del segle xviii que va viure a Anglaterra i en les seues colònies americanes.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | c. 1745 Isseke (Tanzània) (en)  |
| Mort | 31 març 1797 (51/52 anys) Ciutat de Westminster (Anglaterra) |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptor, comerciant, barber, autobiògraf, actor |
| Membre de | |
| Gènere | Autobiografia i crítica social |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Família | |
| Fills | Joanna Vassa |
 | |
Biografia
modificaEll deia haver nascut en un poble perdut anomenat Chia, en el que és hui la regió de llengua igbo de Nigèria. Als onze anys, fou pres com a esclau, portat a Amèrica del Nord i venut primer al capità de la marina Reial, que li posà el nom de Gustavus Vassa (en insult al rei suec).
Després, fou comprat per Robert King, un desertor membre de la Societat Religiosa dels Amics, i mercant a Filadèlfia. King li ensenyà a llegir i a escriure, i l'educà en la fe cristiana. Equiano comprà la seua llibertat per les seues atentes activitats comercials i poder d'estalvi, i es convertí en mariner: això li va permetre viatjar àmpliament al voltant del món. A Londres, s'uní al moviment abolicionista, que l'animà a escriure i publicar al 1789 Narració de la vida d'Olaudah Equiano, l'africà, escrita per ell mateix. Autobiografia d'un esclau llibert del segle XVIII, un llibre que no sols aprofundia en la causa abolicionista, sinó que el feu famós. És un dels exemples més primerencs de narració escrita occidental per un autor africà. La seua primera experiència de l'esclavitud (des de la perspectiva d'un esclau) i de la seua vida com a immigrant a Gran Bretanya són excepcionals.
Uns pocs acadèmics com Vincent Carretta, autor d'Equiano, l'africà: biografia d'un home fet a si mateix (2005), aporten la idea que l'escriptor hauria nascut a Carolina del Sud i suggereixen que el seu relat del Passatge Mitjà es basa en experiències que ja havien estat publicades abans.
En la seua autobiografia Olaudah empra estratègies com la perspectiva de l'ull innocent (innocent eye perspective) i elements picarescs amb reminiscències en la literatura espanyola del s. XVI. La religió i la persuasió amb paral·lelismes amb passatges bíblics, demostren el seu coneixement de la Bíblia i la seua estratègia a assimilar els seus drets als expressats pel cristianisme.
Al Regne Unit, Selina Hastings, comtessa de Huntingdon (que també havia ajudat a altres africans amb les seues publicacions, com era el cas de Phillis Wheatley), promocionà els seus escrits. Cap als darrers anys de la seua vida, Equiano marxà a Soham, Cambridgeshire. El 7 d'abril de 1792, es casà amb Susannah Cullen. La parella s'establí a l'àrea i va tenir dues filles, Anna Maria el 1793 i Joanna el 1795.
Equiano sostenia que el matrimoni entre blancs i negres podia servir per a disminuir la segregació ètnica cap als africans i unificar els éssers humans. Susannah va morir al febrer de 1796 i el seu marit, Olaudah, ho va fer a l'any següent, el 31 de març de 1797. Poc després, la filla major morí als quatre anys, deixant Joanna com a única hereva de la fortuna del seu pare. Joanna es casaria amb el reverend Henry Bromley i dirigirien una capella congregacional a Clavering, propera a Saffron Walden, a Essex, abans d'assentar-se a Londres a mitjan s. XIX.
Tot i que la mort d'Equiano s'enregistrà a la capital britànica, la localització de la tomba és desconeguda.
Vegeu també
modificaEnllaços externs
modifica- Olaudah Equiano from BBC.CO.UK.
- On va nàixer Equiano? (anglès).
- Olaudah Equiano, or, Gustavus Vassa, the African.