Glossopteris

gènere de plantes

Glossopteris (del grec glossa (γλώσσα), 'llengua', per la forma de les fulles) és un gènere de plantes extintes. És el gènere més gran i més conegut de l'ordre Glossopteridales (o, en alguns casos, dit Arberiales o Dictyopteridiales).

Infotaula d'ésser viuGlossopteris Modifica el valor a Wikidata

Fòssils de Glossopteris (verd fosc) trobats a tots els continents del sud evidenciant que Gondwana estava junta.
Període
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegnePlantae
ClassePteridospermatophyta
OrdreGlossopteridales
FamíliaGlossopteridaceae
GènereGlossopteris Modifica el valor a Wikidata
Raf., 1815
Distribució
lang= Modifica el valor a Wikidata

Història

modifica

Els Glossopteridales aparegueren al principi del Permià al gran continent de Gondwana. Van ser dominants en la flora, però desaparegueren de gairebé tot arreu al final del permià. Els únics registres del Triàsic pertanyen a l'Índia, a Nidpur.

S'han identificat més de 70 espècies fòssils d'aquest gènere només a l'Índia, amb més espècies a Amèrica del Sud, Austràlia, Àfrica, Madagascar i Antàrtida. També s'ha trobat al Marroc, Oman, Anatòlia, Nova Guinea i Tailàndia.

Taxonomia

modifica

Considerat durant molt de temps una mena de falguera des del seu descobriment el 1824, després s'ha classificat com a gimnosperma. Les anàlisis recents la consideren dins del grup de Corystospermales, Caytoniales, Bennettitales, Pentoxylales, Gnetales i angiospermes.

Biologia

modifica
 
Glossopteris browniana fòssil a l'Artis zoo, Amsterdam

Glossopteris era una planta llenyosa amb llavors, i era un arbre o arbust; alguns, sembla que arribaven a fer 30 m d'alt. Tenien fusta tova a l'interior com les Araucariaceae.

Sembla que creixien en sòls molt humits o inundats, com l'actual xiprer dels aiguamolls. Les fulles anaven de 2 a 30 cm de llarg.

Referències

modifica
  • Brongniart, A. 1828. Prodrome d'une histoire des végétaux fossiles. Paris. 223 pp.
  • Brongniart, A. 1832. Histoire des végétaux fossiles ou recherches botaniques et géologiques sur les végétaux renfermés dans les diverses couches du globe. G. Dufour and E. D'Ocagne, Paris 1: 265-288.
  • Anderson, H.M. & Anderson, J.M. 1985. The Palaeoflora of Southern Africa: Prodromus of Southern African Megafloras, Devonian to Lower Cretaceous. A.A. Balkema, Rotterdam. 416 pp.
  • Chandra, S. & Surange, K.R. 1979. Revision of the Indian species of Glossopteris. Monograph 2. Birbal Sahni Institute of Palaeobotany, Lucknow. 301 pp.
  • Davis, Paul and Kenrick, Paul. 2004. Fossil Plants. Smithsonian Books (in association with the Natural History Museum of London), Washington, D.C. ISBN 1-58834-156-9
  • Gould, R. E. and Delevoryas, T., 1977. The biology of Glossopteris: evidence from petrified seed-bearing and pollen-bearing organs. Alcheringa, 1: 387-399.
  • Pant DD 1977 The plant of Glossopteris. J Indian Bot Soc 56: 1-23.
  • Pant, D.D. & Gupta, K.L. 1971. Cuticular structure of some Indian Lower Gondwana species of Glossopteris Brongniart. Part 2. - Palaeontographica, 132B: 130-152.
  • Pant, D.D. & Nautiyal, D.D. 1987. Diphyllopteris verticellata Srivastava, the probable seedling of Glossopteris from the Paleozoic of India. - Rev. Palaeobot. Palynol., 51: 31-36.
  • Pant, D.D. & Pant, R. 1987. Some Glossopteris leaves from Indian Triassic beds. - Palaeontographica, 205B: 165-178.
  • Pant, D.D. & Singh, K.B. 1971. Cuticular structure of some Indian Lower Gondwana species of Glossopteris Brongniart. Part 3. - Palaeontographica, 135B: 1-40.
  • Pigg, K. B. 1990. Anatomically preserved Glossopteris foliage from the central Transantarctic Mountains. Rev. Palaeobot. Palynol. 66: 105-127.
  • Pigg, K.B. & McLoughlin, S. 1997. Anatomically preserved Glossopteris leaves from the Bowen and Sydney basins, Australia. Review of Palaeobotany and Palynology, 97: 339-359.
  • Plumstead, E.P. (1969), Three thousand million years of plant life in Africa. Alex L. du Toit Memorial Lecture no. 11. Trans. Geol. Soc. S. Afr. 72 (annex.): 1-72.
  • Taylor, E.L, Taylor, T.N. & Collinson, J.W. 1989. Depositional setting and palaeobotany of Permian and Triassic permineralized peat from the central Transantarctic Mountains, Antarctica. - Internat. J. Coal Geol., 12: 657-679.

Enllaços externs

modifica