El cremonès (cremunées en cremonès) és un dialecte que pertany al grup gal·loitàlic, parlat en alguns indrets de l'àrea central de la província de Cremona. La seva classificació és controvertida, atès que alguns el consideren un dialecte emilià mentre que d'altres el consideren llombard: efectivament, com altres dialectes de la zona com el piacentino, el mantovano i el pavese-vogherese, té característiques pròpies d'ambdues llengües, encara que aquests tres dialectes siguin classificats amb total certesa com pertanyents a la llengua emiliano-romanyola. És probable que el cremonès sigui una varietat transitòria entre les dues llengües; es pot notar que de totes maneres el dialecte cremonès presenta inflexions emilianes molt tènues respecte al ja citat mantovà (classificat efectivament entre els dialectes emilians).[1] En el seu Saggio sui dialetti gallo italici del 1853, Bernardino Biondelli el va classificar com una varietat dialectal pertanyent al grup oriental de la llengua llombarda, especificant en canvi un clara distinció del bergamasc que portaria a considerar-lo com una hibridació entre les llengües emilianes, llombardes orientals i llombardes occidentals més que un dialecte original.[2] Existeixen dos variants del dialecte cremonès: el dialecte ciutadà (piatòon) i el dialecte pagès (arioso o rustico).

Infotaula de llenguaCremonès
Cremunées
Tipusdialecte Modifica el valor a Wikidata
Dialecte dellombard Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants70.000, principalment a la ciutat de Cremona
Autòcton deProvíncia de Cremona Modifica el valor a Wikidata
EstatItàlia Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengües indoeuropees
llengües itàliques
llengües romàniques
llengües romàniques occidentals
llengües gal·loibèriques
llengües gal·loromàniques
gal·loitàlic
llombard
llombard oriental Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet llatí Modifica el valor a Wikidata

Ortografia i pronunciació

modifica

Una característica peculiar de la pronunciació del dialecte cremonès és l'amplia presència de vocals llargues, que dona a la parla cremonesa la seva típica cadència melodiosa.[3]

Els convenis d'ortografia són decidits pel Comitato promotore di studi di dialettologia, storia e folklore cremonese (Comitè promotor d'estudis de dialectologia, història i folklore cremonesa).

Les vocals i i o provinents de la qualitat vocàlica, venen indicades per l'accent adient si la vocal és tònica. Les altres vocals, si són tòniques, duen sempre l'accent greu, com en italià. Les vocals llargues són sempre tòniques. L'accent tònic sempre és indicat en les paraules polisil·làbiques (menys sobre les lletres ö i ü). Les vocals llargues s'indiquen duplicant la vocal i l'accent tònic es posa sobre la primera d'aquestes. En algunes paraules del cremonès s'observa el fenomen de la síncope, és a dir, preveuen la caiguda de les vocals no accentuades (ex. stemàana per "setmana", o létra per "lletra"); el fenomen, però, és menyspreable, si es compara amb els dialectes emilians on la síncope d'aquesta llengua es presenta molt més freqüentment.[4]

  • a com en català (andàa: anar)
  • è e oberta (pulèer: galliner)
  • é i tancada (fradél: germà)
  • i com en català(finìi: acabar)
  • ò o oberta (bòon: bo)
  • ó o tancada (fióol: noi)
  • u com en català (pùll: pollastre)
  • ö com en el francès "eu", alemany "ö" (nisöön: ningú)
  • ü com en el francès "u", alemany "ü" (paüüra: por)

Exemples de Cremonès

modifica

Nombres:

Cremonès Català Italià
Jöon U/Un Uno
Dù (m.)/ dono (f.) Dos (m.)/ dues (f.) Due
Trì (m.)/ trè (f.) Tres Tre
Quàter Quatre Quattro
Cinch Cinc Cinque
Sées/séez Sis Sei
Set Set Sette
Ot Vuit Otto
Nóof Nou Nove
Dées Deu Dieci

Colors

Cremonès Català Italià
Négher Negre Nero
Bianc Blanc Bianco
Blö Blau Blu
Gialt/giald/gial Groc Giallo
Rùs Vermell Rosso
Vért Verd Verde
Aranciòon Taronja Arancione

Referències

modifica
  1. Giorgio, Rossini. "Capitoli di morfologia e sintassi del dialetto cremonese." (1975).
  2. «Saggio sui dialetti gallo italici» (en italià). B. Biondelli, 1853. [Consulta: 9 gener 2019].
  3. Oneda, Romano. L'opposizione di quantità vocalica e il dialetto cremonese. (tesi) (en italià), 1965, p. 23-24. 
  4. ONEDA, R. "Fonologia del dialetto cremonese, in «Strenna dell'ADAFA per l'anno 1964»." 3-11.