Can Moixac
Can Moixac és una obra del municipi de Brunyola i Sant Martí Sapresa (Selva) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| Dades | ||||
| Tipus | Masia  | |||
| Construcció | segle xvii, XX, XXI Inici | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Obra popular | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Brunyola i Sant Martí Sapresa (Selva) | |||
| Localització | Brunyola i Sant Martí Sapresa (Selva) | |||
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 33450 | |||
Descripció modifica
Can Moixac es tracta d'una masia d'estructura basilical que consta de planta baixa, pis superior i golfes i que està coberta amb una teulada a dues aigües de vessants a laterals.[1]
La masia presenta una estructuració interna a base de tres crugies.[1]
La planta baixa consta de tres obertures a destacar especialment el portal, d'accés, d'arc de mig punt equipat amb unes dovelles de mida mitjana, però, això sí, ben treballades i escairades. El portal està flanquejat per dues obertures rectangulars, una a cada costat respectivament, amb llinda monolítica, muntants de pedra i cobertes ambdós amb un enreixat de ferro forjat.[1]
El primer pis o planta noble consta de tres obertures rectangulars projectades com a balconades i equipades amb les seves respectives penyes volades, d'aspecte lleuger, i amb les seves pertinents baranes de ferro forjat.[1]
En el segon pis, el qual executaria les tasques de golfes, trobem una obertura rectangular projectada com a semi-balconada, ja que la barana de ferro forjat actua més com a ampit que no pas com a barana pròpiament, cosa que provoca que no sobresurti gens respecta el pla horitzontal de la façana.[1]
Pel que fa al treball de la forja aplicat a les baranes, aquest és bastant interessant com així ho acrediten aquests cossos florals corbats i esvelts. Menció a part mereix l'ampit de l'obertura de les golfes, amb una forma molt divertida, ja que està bombada imitant l'efecte d'una panxa.[1]
Pel que fa al tema dels materials la masia està completament arrebossada i pintada d'un taronja molt diluït. La pedra, en aquest cas és un material amb molt poc acta de presència fins al punt que el trobem present en elements aïllats i puntuals com ara les dovelles del portal d'arc de mig punt o les llindes monolítiques i els muntants laterals de les dues finestres.[1]
L'estat de conservació de la masia és magnífic i tot apunta i fa pensar que aquesta ha estat objecte, recentment, d'unes obres d'acondicionament, manteniment i millora que s'han traduït a la pràctica en una nova capa de pintura.[1]
Història modifica
L'any 1840 el vicari general concedeix llicència a Pere Muxach per construir una capella, dedicada a la verge del Carme, a la seva propietat. Durant la Guerra Civil es destruí el seu interior i després s'utilitzà com a pallissa fins que fou demolida.[1]
Referències modifica
Bibliografia modifica
- Llinàs i Pol, Joan; Merino i Serra, Jordi; El Patrimoni de la Selva: inventari històric, artístic i arqueològic dels municipis de la Comarca, 1998-2001
- TEIXIDOR i PALAU, R.; Brunyola de Castell a Poble i de baronia a municipi., 2006
- AADD.; Lloret, ahir i avui. Visió contrastada de diversos indrets del nostre poble, després del pas del temps., 2005
- RIPOLL, R; Les masies de les comarques gironines., 1983