És un edifici de planta baixa, pis i golfes, bastit de carreus a la planta baixa i de paredat dalt. La porta principal, en arc de mig punt, constitueix la part més interessant, amb carreus sobresortit com a element decoratiu. És interessant la porta la de fusta amb un petit arc conopial. La dovella clau té un escut ovalat mig esborrat.[1]
La construcció, que caldria datar-la del s. XVII, de característiques similars a altres cases de la població, com les del carrer Tou, és iniciativa d'una època de benestar econòmic i de renovació d'idees, aportades per l'entrada del renaixement arquitectònic a la comarca de la mà de l'església local i de la d'Ulldemolins. Situada al carrer Major, cal Doval s'esdevé paradigma d'edificis de primera categoria. Sense haver sofert massa reformes, la casa presenta avui un aspecte certament descuidat.[1] Aquesta casa possiblement havia estat propietat dels monjos de la cartoixa de Scala Dei. [1] Avui en dia acull el museu Peris - Aragonès que conté una col·lecció d'eines del camp, així com objectes de ceràmica i vidre d'arreu del món.[1]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Cal Doval». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 10 febrer 2016].
- «Cal Doval». Mapa de recursos culturals. Diputació de Tarragona.
