Gavino de Valladares y Mejía

bisbe catòlic (1725-1794)

Gavino de Valladares y Mejía (Aracena, Huelva, 25 d'octubre de 1725 - Barcelona, 13 de febrer de 1794)[1] fou un bisbe catòlic.

Plantilla:Infotaula personaGavino de Valladares y Mejía
Biografia
Naixement25 octubre 1725 Modifica el valor a Wikidata
Aracena (Província de Huelva) Modifica el valor a Wikidata
Mort13 febrer 1794 Modifica el valor a Wikidata (68 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Bisbe de Barcelona
29 octubre 1775 – 13 febrer 1794
← Josep Climent i AvinentEustaquio de Azara y Perera →
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica i catolicisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióbisbe catòlic (1775–), sacerdot catòlic Modifica el valor a Wikidata
ConsagracióFrancisco de Lorenzana Modifica el valor a Wikidata

Va ser canonista i vicari general de Madrid, on fou ordenat prevere i on rebé la consagració episcopal[2] com a bisbe de Barcelona el 29 d'octubre de 1775,[3] en substitució de Josep Climent i Avinent. Desplegà una intensa activitat pastoral, cultural i administrativa,[4] seguint la línia iniciada per Climent.[2] Treballà en una primera reorganització del Seminari Conciliar de Barcelona, llavors encara ubicat a la Rambla, i encarregà a Fèlix Amat de Palou i Pont unes noves constitucions,[2][5] que aparegueren publicades el 1784 amb el títol Constituciones del Seminario Episcopal de Barcelona.[2]

Fomentà, a través del premonstratenc Jaume Caresmar i Alemany, l’ordenació dels arxius capitular i de la mesa episcopal.[2] És autor de molts treballs pastorals i jurídics, alguns d’ells en català o en edició bilingüe, com un Promptuari de la doctrina cristiana per l’ús dels nois empleats en les fàbriques de pintats d’esta ciutat (1786),[4] i que anava en contra del costum llavors encara majoritari que els catecismes que usaven les parròquies i escoles solament eren en català.[6] Durant el seu episcopat va seguir ampliant el palau episcopal, ampliació ja iniciada durant el mandat de l'anterior bisbe Climent, i que finalitzà amb la façana que dona a la Plaça Nova, obra de l'arquitecte Josep Mas i Dordal, amb decoració de Francec Pla el Vigatà (1784).[2]

Referències

modifica
  1. «Valladares y Mejía, Gavino de». Dadescat, 11-07-2021. [Consulta: 4 octubre 2022].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Diccionari d'història eclesiàstica de Catalunya. Vol. 3. Barcelona: Generalitat de Catalunya ; Editorial Claret, 2001, p. 616. ISBN 8439346123. 
  3. «Bishop Gavino Valladares y Mejía, O. Carm.» (en anglès). Catholich Hierarchy. [Consulta: 4 octubre 2022].
  4. 4,0 4,1 «Gavino de Valladares y Mejía». Enciclopèdia.cat. [Consulta: 4 octubre 2022].
  5. Torres Amat, Fèlix. Vida del Ilmo. Señor Don Felix Amat, Arzobispo de Palmyra ... (en castellà). Madrid: Imprenta que fué de Fuentenebro, 1835, p. 21. OCLC 806436769. 
  6. Bonet i Baltà, Joan. L'Església catalana, de la Il·lustració a la Renaixença. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1984, p. 93 (Abat Oliva ; 34). ISBN 8472026469. OCLC 801977349. 


Precedit per:
Josep Climent i Avinent
 
Arquebisbe de Barcelona

29 d'octubre de 1775 - 13 de febrer de 1794
Succeït per:
Eustaquio de Azara y Perera