Viquipèdia

Francisco José do Nascimento

Francisco José do Nascimento (Aracati, 15 d'abril de 1839 - Fortaleza, 5 de març de 1914), també conegut com Dragão do Mar o Chico da Matilde,[1] va ser un mariner, pràctic i líder abolicionista brasiler. Va participar de manera activa en el Moviment Abolicionista Cearense, que va ser la província pionera en la prohibició de l'esclavitud al seu país.[2]

Plantilla:Infotaula personaFrancisco José do Nascimento

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement15 abril 1839 Modifica el valor a Wikidata
Aracati (Brasil) Modifica el valor a Wikidata
Mort5 març 1914 Modifica el valor a Wikidata (74 anys)
Fortaleza (Brasil) Modifica el valor a Wikidata
Grup ètnicAfrobrasilers Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómariner, pràctic, abolicionista Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

Francisco Nascimento va néixer a Canoa Quebrada, districte del municipi d'Aracati, el 15 d'abril de 1839. D'origen molt humil, era fill del pescador Manoel do Nascimento i de Matilde Maria da Conceição.[3] Als vuit anys, amb la mort precoç del pare, va començar a treballar als vaixells que feien la ruta entre Ceará i Maranhão.[4]

Fins als 20 anys, va treballar en el veler del comanador portuguès José Raimundo de Carvalho; primer de tripulant i després com a comandant, recorrent ports de les regions nord i nord-est del Brasil.[5] A més, també va treballar en la construcció del port i va ser cap de catraieiros (mariners que portaven petites barques a rem pel transport passatgers), fins a ser nomenat pràctic major de la Capitania dels Ports de Ceará.[6] També llogava jangadas.[5]

 
Portada de la Revista Illustrada, vol. 9, núm. 376, 1884. Litografia d'Angelo Agostini.

Tenia una casa propera al Seminari de Prainha (a Fortaleza, la capital de la província). Va contraure matrimoni amb Joaquina Francisca —qui també es va involucrar en la causa abolicionista— i, després de quedar vidu, va contraure matrimoni amb Ernesta Brígido, neboda de João Brígido.[5] El lloc on va rebre sepultura el Dragão do Mar va restar desconegut durant més d'un segle, fins que l'historiador cearense Licínio Nunes de Miranda va descobrir-lo el juliol de 2020, en l'àmbit d'un treball d'investigació acadèmica.[7]

Abolició de l'esclavitud

modifica

El Moviment Abolicionista Cearense, sorgit el 1879, va contribuir —encara que no decisivament— per a aquesta abolició pionera. Les accions van repercutir en el país i els abolicionistes cearenses, gent de l'elit econòmica i intel·lectual, van ser felicitats per la premsa nacional proabolició.[8]

Com a líder dels jangadeiros, Nascimento va unir-se amb els seus companys a la lluita per l'abolició el gener de 1881, negant-se a transportar esclaus. A Nascimento se li atribueix la frase «al port de Ceará no embarquen més esclaus».[9] L'agost de 1881 va haver-hi una nova temptativa d'embarcar esclaus amb destí al mercat de São Paulo i Rio de Janeiro, tanmateix, els jangadeiros van continuar ferms en la decisió i el port de Ceará va ser considerat, pel moviment abolicionista, oficialment tancat per al tràfic interprovincial.[4]

 
Estàtua en el pati del Centre Dragão do Mar d'Art i Cultura.

Segons la historiadora Ângela Alonso "Els jangadeiros només van aconseguir fer el que van fer perquè tenien part important de l'elit política i de les forces policials al seu costat".[10][11] Chico va ser homenatjat per la ciutadania cearense, que va atorgar-li el motiu de Drac del Mar (Dragão do Mar).[12]

El 25 de març de 1884, Ceará es va convertir en la primera província brasilera en legislar l'abolició de l'esclavitud.[8]

Llegat

modifica

Francisco José do Nascimento és un símbol de la resistència popular cearense contra l'esclavitud, i va ser homenatjat pel govern de Ceará, amb el seu nom donat a un centre cultural, creat el 1999.[13] També hi ha una escola pública estatal el barri de Mucuripe batejada en honor al mariner, fundada en 1955. Canoa Quebrada també va dedicar-li una plaça. El 23 d'agost de 2013, un nou buc petrolier de Petrobras va ser batejat amb el nom Dragão do Mar.[14]

El 18 de juliol de 2017, Francisco José do Nascimento va ser inscrit en el Llibre dels Herois i Heroïnes de la Pàtria, que es troba en el Panteó de la Pàtria i de la Llibertat Tancredo Neves, a Brasília, en virtut de la Llei Núm. 13.468/2017.[15]

Referències

modifica
  1. ↑ «O dragão da liberdade» (en portuguès brasiler). Centro Dragão do Mar de Arte e Cultura. Arxivat de l'original el 2010-04-05. [Consulta: 19 setembre 2014].
  2. ↑ Morel, Edmar. Dragão do Mar: o jangadeiro da abolição (en portuguès). Edições do Povo, 1949.  Arxivat 2024-06-11 a Wayback Machine.
  3. ↑ «Quem foi Dragão do Mar» (en portuguès brasiler). Centro Dragão do Mar de Arte e Cultura. Arxivat de l'original el 2023-09-30. [Consulta: 13 novembre 2023].
  4. ↑ 4,0 4,1 Pereira Xavier, Patrícia «História, Memória e Historiografia: o Dragão do Mar na escrita de Edmar Morel (1949)». XXV SIMPÓSIO NACIONAL DE HISTÓRIA. Associação Nacional de História (ANPUH), 2009, pàg. 1-8. Arxivat de l'original el 2024-06-11 [Consulta: 20 maig 2019].
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 Farias, Airton de. História do Ceará (en portuguès). Armazém da Cultura, 2021-07-16. ISBN 9788584920174.  Arxivat 2023-11-13 a Wayback Machine.
  6. ↑ «Dragão do Mar foi líder jangadeiro e herói abolicionista do Ceará» (en portuguès brasiler). Agenda Bonifácio. Governo do Estado de São Paulo. Arxivat de l'original el 2022-09-23. [Consulta: 13 novembre 2023].
  7. ↑ «Túmulo do abolicionista Dragão do Mar é localizado no Cemitério São João Batista, em Fortaleza» (en portuguès brasiler). Diário do Nordeste, 19-11-2020. Arxivat de l'original el 2024-01-18. [Consulta: 6 febrer 2021].
  8. ↑ 8,0 8,1 de Sousa Freire, Camila «O movimento abolicionaista cearense: Escrita da história, identidade e alteridade em diálogo (1884-1956)». Anais do Encontro Internacional e XVIII Encontro de história da Anpuh-Rio, 7-2018. Arxivat de l'original el 2024-06-12 [Consulta: 11 juny 2024].
  9. ↑ Pereira Xavier, Patrícia. O Dragão do Mar na Terra da Luz: a construção do herói jangadeiro (1934-1958) (tesi) (en portuguès brasiler). Pontifícia Universidade Católica de São Paulo, 2010 [Consulta: 21 maig 2019].  Arxivat 2024-06-11 a Wayback Machine.
  10. ↑ Sousa, Rainer. «Questão Militar» (en portuguès brasiler). Mundo Educação. UOL. Arxivat de l'original el 2024-06-12. [Consulta: 15 agost 2021].
  11. ↑ Veras Mota, Camila «13 de maio: como dois Estados brasileiros aboliram a escravidão antes de 1888» (en portuguès brasiler). BBC News Brasil, 13-05-2019. Arxivat de l'original el 2021-07-28 [Consulta: 15 agost 2021].
  12. ↑ Moreno Rocha, Saulo. Esboços de uma biografia de musealização: o caso da Jangada Libertadora (  PDF) (tesi) (en portuguès brasiler). Rio de Janeiro: Universidade Federal do Estado do Rio de Janeiro/Museu de Astronomia e Ciências Afins, 2018 [Consulta: 4 desembre 2019].  Arxivat 2021-01-26 a Wayback Machine.
  13. ↑ Resende, Gustavo Bhering Bittencourt Machado de; Sousa, Altamir Fernandes de «Redenção ou liberdade: o herói Dragão do Mar e o seu papel na abolição do Ceará (1881-1884)» (en portuguès). Pergaminho, 13, 2022, pàg. 76–106. Arxivat de l'original el 2024-06-11. ISSN: 2178-7654 [Consulta: 11 juny 2024].
  14. ↑ «Transpetro e EAS lançam o navio Dragão do Mar» (en portuguès brasiler). TN Petróleo, 23-08-2013. Arxivat de l'original el 2024-06-12. [Consulta: 11 juny 2024].
  15. ↑ «L13468» (en portuguès brasiler). Diário Oficial da União, 18-07-2017. Arxivat de l'original el 2024-06-10. [Consulta: 20 gener 2023].

Enllaços externs

modifica
 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Francisco José do Nascimento
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Francisco_José_do_Nascimento&oldid=34007085»