Elisabet Oliveres

historiadora espanyola

Elisabet Oliveres (Rodés, Llenguadoc 1909 - Perpinyà 1973) fou una historiadora nord-catalana.[1] Era casada amb el pintor Josep Picó i Martí, i es dedicà a la història catalana i al folklore rossellonès; participà regularment en els congressos de la Federació Històrica del Llenguadoc-Rosselló, guanyà diversos premis als Jocs Florals de la Llengua Catalana i donà, durant més de vint anys, conferències a la Societat Agrícola Científica i Literària dels Pirineus Orientals.

Plantilla:Infotaula personaElisabet Oliveres
Biografia
Naixement1909 Modifica el valor a Wikidata
Rodés (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort1973 Modifica el valor a Wikidata (63/64 anys)
Perpinyà (Catalunya del Nord) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióhistoriadora Modifica el valor a Wikidata

Endemés, fou membre del moviment Nostra Terra i del Grup Rossellonès d'Estudis Catalans, i presidí el grup Germanor (1957-1959), però després s'escindí i dirigí l'Institut Rossellonès d'Estudis Catalans des del 1968 fins a la seva mort. També col·laborà a "Tramontana" i "La Revista Catalana".

Referències

modifica