Rubaut
Rubaut (mitjans segle xiii) fou un trobador d'origen possiblement italià. No se sap gairebé res de la seva vida. Una família Rubaldi apareix sovint en documents genovesos.[1]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Llombardia (Itàlia)  |
| Floruit | segle XIII |
| Activitat | |
| Ocupació | compositor, trobador |
Va intercanviar una tençó (282.1a = 429.1)[2] amb Lanfranc Cigala, a qui es dirigeix anomenant-lo segne'n, contràriament a Cigala que l'anomena amic o pel nom (Rubaut). Lanfranc la planteja proposant-li un tema amorós: com interpretar el somriure d'una dama. A continuació se'n mostren les dues primeres coblas (estrofes)ː[3]
Amics Rubaut, de leis, q’am ses bauzia,
vos dirai coissi·m vai:
qe qant mi ve, ela·m ri tota via,
mas autre be no·m fai;
non sai si men'eschern o iai.
Vos qe·n cuidatz? Fai o per tricharia,
o qar li plai m’amors e ma paria?
Segne’n Lafranc, pos voletz q’eu vos diamon semblan, vos dirai:
cella q’amatz crei q’a cor qe·us aucia
pos null ioi vos atrai,
q’ab ris vos trahis e·us dechai,
com fetz baizan Juda Dieu, ses faillia,
e si·m desplai q’ill es vostr’enemia.
Referències modifica
- ↑ VVAA, 2009, p. 332.
- ↑ Una explicació sobre la numeració de la poesia trobadoresca d'acord amb el repertori de Pillet i Carstens es troba a l'article Alfred Pillet.
- ↑ «Lanfranc Cigala - Rubau» (en occità i italià). Rialtoː Repertorio informatizzato dell'antica letteratura trobadorica e occitana. [Consulta: 13 març 2020].
Vegeu també modifica
Bibliografia modifica
- Bertoni, Giulio. I trovatori minori di Genova (en italià), 1903.
- Bertoni, Giulio «Studi e ricerche sui trovatori minori di Genova» (en italià). Giornale storico della letteratura italiana, 36, 1900, pàg. 1-56.
- Bertoni, Giulio. I Trovatori d'Italia: Biografie, testi, tradizioni, note (en italià). Mòdena: Umberto Orlandini, 1915. «Reeditat per Società Multigrafica Editrice Somu el 1967»
- Jeanroy, Alfred. La poésie lyrique des troubadours (en francès). Tolosa de Llenguadoc: Privat, 1934. ISBN 978-2051016780.