Associació Pro-Memòria als Immolats per la Llibertat a Catalunya
L'Associació Pro-Memòria als Immolats per la Llibertat a Catalunya és una associació catalana fundada el 1976 que, entre altres objectius, ve lluitant pel Dret a la Memòria de les persones executades pel franquisme a Catalunya per raons polítiques i ideològiques; pel Dret a la Memòria de totes les víctimes de la violència i la repressió franquista, des del cop d’estat del 18 de juliol de 1936; i que segueix lluitant per l’aplicació efectiva i immediata dels principis de Justícia Transicional de Veritat, Justícia, Reparació, Memorialització i Garanties de No Repetició.
  | |
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | associació voluntària |
| Camp de treball | memòria històrica |
| Ideologia | oposició al franquisme antifeixisme |
| Forma jurídica | associació voluntària |
| Història | |
| Creació | 1976 |
| Activitat | |
| Àmbit | Catalunya |
| Altres | |
Premis
| |
.svg){kind=small}
Aquesta Associació va ser l'organització impulsora de la recuperació d’una fossa comuna com a Espai de Memòria, el Fossar de la Pedrera del Cementiri de Montjuïc, on hi havien estat inhumades un mínim 1.717 persones -1.706 homes i 11 dones- executades a Barcelona entre 1939 i 1952 i ha estat reclamant, des de la seva fundació, la il·legitimitat i la il·legalitat dels tribunals franquistes; l'anul·lació dels judicis, les sentències i les condemnes realitzades pels tribunals de la dictadura; i la reparació de les seves víctimes.
Breu història
El Fossar de la Pedrera
L'any 1976 va organitzar, al Fossar de la Pedrera, quan encara era una fossa comuna, el primer homenatge a les persones executades que, fins llavors, havia estat prohibit. Tres anys després va aconseguir que deixés de ser una fossa comuna i que es reservés l'espai per a construir-hi un monument a les persones executades a Barcelona entre 1939 i 1952 i inhumades al Fossar.[1]
El 1984 hi inaugurà l'escultura de La Pietat[2], una pietat laica en memòria dels immolats, obra de l’escultor Ferran Ventura, erigida per subscripció popular, amb la inscripció següent:
«Als immolats per la llibertat a Catalunya. Éreu alè i ara sou terra que amb vostra noble sang vau regar. Vergonya inútil pels qui us assassinaren doncs la justícia triomfarà»
La inscripció correspon al fragment d’un text escrit per Lluís Serra i Sancho, un dels fundadors de l’Associació i fill de Lluís Serra i Giribert, Alcalde del Prat de Llobregat, afusellat el 1939 al Camp de la Bota.
Gràcies a la lluita d'aquesta entitat i el reconeixement de les institucions catalanes -Parlament de Catalunya, Generalitat de Catalunya i Ajuntament de Barcelona- el Fossar de la Pedrera és avui un dels Espais de Memòria més importants de Catalunya, un Espai de Memòria de referència i preserva la fossa comuna més gran del país, que el 1985 va ser reconeguda per la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona amb la construcció d’un mausoleu, on hi traslladaren les despulles del president Lluís Companys,[3] 123è President de la Generalitat de Catalunya. El president Companys havia estat detingut 13 d'agost de 1940 a La Baule-les-Pins (Loira Atlàntic, França), per la policia militar alemanya, la Wehrmacht. El 15 d’octubre va ser afusellat al Castell de Montjuïc, a Barcelona.
El Camp de la Bota
Coincidint amb els Jocs Olímpics de Barcelona '92, l’Associació instà a l’Ajuntament de Barcelona la col·locació d'un monument i una placa commemorativa al Camp de la Bota, l’espai -entre Barcelona i Sant Adrià de Besòs- on s’executaven els condemnats a mort pels tribunals militars franquistes, a la capital catalana. L'Ajuntament hi accedí amb la instal·lació de La Fraternitat, un pilar metàl·lic de grans dimensions obra de Miquel Navarro.[4] Una obra que va generar una certa polèmica i que les entitats memorialistes no se la van sentir seva.
El 2004, col·laborà amb l'artista conceptual Francesc Abad, en la creació de l'exposició «El Camp de la Bota» que fins al 2007 va mostrar-se de forma itinerant en dotze museus i sales d’exposicions del país i que es manté vigent amb una web-arxiu, visitable en línia.
L'any 2008, l’Associació va promoure l'elaboració del llibre Justícia, no venjança: els executats pel franquisme a Barcelona (1939-1952) escrit per Joan Corbalán Gil, historiador i professor, fruit d'una exhaustiva recerca per identificar les més de 1.700 víctimes que foren executades -majoritàriament afusellades al Camp de la Bota- i enterrades al Fossar de la Pedrera.
L’any 2017, la Generalitat de Catalunya va editar el llibre: Associació Pro-Memòria als Immolats per la Llibertat a Catalunya: La veu dels morts silenciats, escrit per Maria Dolors Bernal i Joan Corbalán que recull la història i la trajectòria de l’Associació, fins aquell any.
L'anul·lació de les sentències franquistes
Aquesta associació ha estat, històricament, una de les entitats que més han promogut la reivindicació de reparació jurídica de les víctimes de la dictadura. L'any 2003 inicià una campanya per recollir l'adhesió dels 120 municipis més poblats de Catalunya, a la que se n’hi van adherir 114 -que representaven un cens de més de quatre milions de ciutadanes i ciutadans-, les quatre diputacions catalanes, la Generalitat de Catalunya i els governs de les comunitats autònomes d'Andalusia, Castella - la Manxa, Extremadura i el País Basc, per tal d'elevar al Govern espanyol, presidit per José Luis Rodríguez Zapatero, la petició d'anul·lació dels judicis militars sumaríssims.
Després de l'aprovació de la Llei de Memòria Històrica de 2007, l'entitat es declarà decebuda, entre altres, per la manca d'ambició del text legal i el fet que finalment no declarés nul·les les condemnes franquistes, que passaven a considerar-se «il·legítimes» però no il·legals.
El 29 de juny de 2017 el Parlament de Catalunya va aprovar per unanimitat la Llei de reparació jurídica de les víctimes del franquisme -promoguda, conjuntament, per l’associació Comissió de la Dignitat i per l’Associació- que va representar una fita històrica i jurídica, a tots els efectes, tal com declarà Josep Cruanyes, portaveu de la Comissió de la Dignitat. La llei declarà il·legals els tribunals de l'Auditoria de Guerra de l'Exèrcit d'Ocupació, anomenada posteriorment Auditoria de la IV Regió Militar, que van actuar a Catalunya a partir de l'abril de 1938 fins al desembre de 1978, per ésser contraris a la llei i vulnerar les més elementals exigències del dret a un judici just. I, en conseqüència, es dedueix la nul·litat de ple dret, originària o sobrevinguda, de totes les sentències i resolucions de les causes instruïdes i dels consells de guerra, dictades per causes polítiques a Catalunya pel règim franquista.
El 2022, però, l’Associació es va mostrar molt crítica amb la Ley 20/2022, de 19 de octubre, de Memoria Democrática, aprovada a les Corts Generals. Entre altres qüestions, l’Associació considerava que la llei deixava el franquisme viu i impune i que els principis de Justícia Transicional, quedaven lluny de fer-se efectius.
Tanmateix, malgrat les mancances de la llei, l'Associació pren part, juntament amb altres associacions, en una campanya per promoure la presentació de mocions als Plens municipals: Apliquem la Llei de Memòria Democràtica. Una iniciativa de la Fundació Cipriano García-CCOO de Catalunya, que es va presentar públicament a la Model, Espai Memorial -l’antiga presó d’homes de Barcelona- el 31 de març de 2023, per fer efectives les mesures positives de la llei.
El 20 de novembre de 2023, l’Associació va lliurar a la Comissió de Justícia del Parlament de Catalunya la seva Compareixença per escrit -amb reflexions i aportacions al projecte de llei de Memòria Democràtica de Catalunya- reivindicant una llei de Justícia Transicional, en els termes que estableixen les Nacions Unides, per a les víctimes de la violència i la repressió franquista, des del cop d’estat del 18 de juliol de 1936. Una llei que, segons l'Associació, hauria de contemplar, entre altres, la creació d’una Comissió de la Veritat, comissions especials per a les víctimes del Patronato de Protección a la Mujer i per a la Justícia Transicional per a les víctimes del franquisme i la deportació del Poble Romaní; estudis sobre victimaris, en el marc de la perspectiva historiogràfica que es coneix com Perpetrator Studies, estudis sobre els perpetradors de crims de lesa humanitat; una Oficina Especial per a l'Atenció de les Víctimes de la Violència, la Repressió i les Desaparicions Forçades del Franquisme...
Reconeixements
El 2006, l’Ajuntament de Mollet li atorgà la Distinció Cívica. Un reconeixement que concedeix aquest ajuntament a persones o entitats, per la seva aportació a la vida de la ciutat
El 2008 la Generalitat de Catalunya li atorgà la Creu de Sant Jordi,
«En reconeixement al seu treball per tal de rescatar aquestes persones de l'oblit i restituir-les la dignitat i l'honor. Aquesta tasca contribueix a enfortir els fonaments de la pau i la llibertat i a transmetre'n el sentit a les generacions més joves.»[5]
Referències
- ↑ «Associació Pro-Memòria als Immolats per la Llibertat a Catalunya». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Pietat». Monuments Commemoratius de Catalunya. Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 27 març 2020].
- ↑ «Fossar de la Pedrera. Cementiri de Montjuïc». Banc de la Memòria Democràtica. Memorial Democràtic de Catalunya. [Consulta: 27 març 2020].
- ↑ «Fraternitat (als afusellats al Camp de la Bota)». Monuments Commemoratius de Catalunya. Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 27 març 2020].
- ↑ «DECRET 85/2008, de 15 d'abril, de concessió de la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya». Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, 5113, 17-04-2008.
Vegeu també
Bibliografia
- Bernal, Maria Dolors; Corbalán, Joan. La veu dels morts silenciats: Associació Pro-Memòria als Immolats per la Llibertat de Catalunya. Barcelona: Departament d'Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència. Generalitat de Catalunya, 2017 (Entitats memorialistes de Catalunya, núm. 1). ISBN 978-84-393-9568-3.
- Corbalán Gil, Joan. Justícia, no venjança: els executats pel franquisme a Barcelona (1939-1952). Barcelona: Cossetània Edicions, 2008. ISBN 978-84-9791-350-8.
- Pagès i Blanch, Pelai (dir.). Franquisme i repressió. La repressió franquista als Països Catalans (1939-1975). València: Universitat de València, 2004 (Història i Memòria del Franquisme, núm. 6). ISBN 978-84-370-5924-2.
Enllaços externs
- Còpia desada de la pàgina web de l'Associació Pro-memòria als Immolats per la Llibertat a Catalunya.
- El Camp de la Bota Arxivat 2020-03-27 a Wayback Machine.. Pàgina de l'obra de Francesc Abad.