Esperan
Esperan és un antic poble de la comarca de l'Alta Ribagorça.[1] Actualment està del tot deshabitat. Originàriament, va ser propietat de la Baronia d'Erill, fins a l'any 1173 que passarà a les mans del monestir de Lavaix. Actualment, pertany al terme municipal del Pont de Suert.[2] A la primera meitat del segle xix pertanyia al terme de Malpàs.
| ||||
| Localització | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Estat | Espanya | |||
|
| ||||
| Comunitat autònoma | Catalunya | |||
|
| ||||
| Província | província de Lleida | |||
|
| ||||
| Comarca | Alta Ribagorça | |||
|
| ||||
| Municipi | el Pont de Suert  | |||
| Població humana | ||||
| Població | 0 (2019) | |||
| Geografia | ||||
| Altitud | 1.456,6 m | |||
| Codi INE | 25173002300 | |||
| Codi IDESCAT | 2517340023400 | |||
Des de sempre, Esperan ha tingut un accés difícil, que s'ha agreujat en quedar deshabitat. Es pot anar a peu des de Gotarta o Igüerri caminant 40' i també des de Malpàs. Una altra opció és pujar cap al nord, fins a l'antic poble de Raons. A partir d'aquí l'accés en vehicle no és possible i només s'hi pot anar a peu. Existeix una pista forestal en dolentes condicions des de Gotarta.
L'església d'Esperan, dedicada a sant Andreu i sant Sadurní, és romànica.
Història
modificaDocumentat des de 1018. L'any 1173 fou donat en testament, conjuntament amb l'església de Sant Saturní, al monestir de Lavaix.
En el Fogatge del 1553, apareix amb 2 focs[3] (uns 10 habitants). El 1787 tenia 44 habitants; el 1787 consten a Esperan 14 habitants.
Pascual Madoz inclou Esperant en el seu Diccionario geografico...[4] del 1849. Hom hi diu que el poble és en un coster a la part meridional d'una alta muntanya, fortament combatuda per tots els vents. El clima és fred a causa de la neu, però sa, i només s'hi pateixen cadarns. Tenia dues cases i l'Abadia (rectoria), que formen un carreró costerut i mal empedrat. L'església és parroquial, dedicada a sant Sadurní, amb capella proveït per concurs ordinari, antigament, però, nomenat pel monestir de Lavaix. El cementiri. al costat de l'església, era ben ventilat.
El terreny és aspre, muntanyós, trencat i de mala qualitat, on es poden llaurar amb bous 90 jornals que produeixen 4 per 1 de llavors. Hi ha roures i freixes que donen fulles per al bestiar. S'hi produïa sègol, ordi, civada i llegums. S'hi criaven ovelles, i s'hi mantenen bous, mules, ases i eugues per als treballs agrícoles. Hi ha cacera de conills, perdius i algunes llebres. Tenia 2 veïns (caps de família) i 11 ànimes (habitants).
Actualment, és un poble despoblat, abandonat i amb les cases en ruïnes. Només hi queda l'Església de Sant Saturní d'Esperan que està en un estat lamentable. Es realitzen processos de consolidació els anys 2018 i 2021.
Referències
modifica- ↑ «Esperan». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «251734 Pont de Suert, el». Idescat. [Consulta: 27 octubre 2020].
- ↑ Casa de Martí i Pei d'Esperan. Iglésies 1981, p. 85.
- ↑ Madoz 1845.
Bibliografia
modifica- BOIX, Jordi. "El Pont de Suert". Dins El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0
- GAVÍN, Josep M. Inventari d'esglésies. 2. Baixa Ribagorça, Alta Ribagorça, Vall d'Aran. Barcelona: Arxiu Gavín, 1978. ISBN 84-85180-09-7
- Iglésies, Josep. El Fogatge de 1553. Estudi i transcripció. II. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajoana, 1981. ISBN 84-232-0189-9.
- MADOZ, Pascual. "Esperant". Dins Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Establecimiento Literario-Tipográfico, 1845. Edició facsímil Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al <<Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar>> de Pascual Madoz. V. 1. Barcelona: Curial, 1985. ISBN 84-7256-256-5.
Enllaços externs
modifica