Obre el menú principal

Esperan és un antic poble de la comarca de l'Alta Ribagorça. Actualment està del tot deshabitat, i pertany al terme municipal del Pont de Suert. Antigament pertanyia al terme de Malpàs.

Infotaula de geografia políticaEsperan
Església d'Esperan.jpg
Església de Sant Sadurní

Localització
 42° 26′ 01″ N, 0° 47′ 29″ E / 42.4336°N,0.791367°E / 42.4336; 0.791367
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaAlt Pirineu i Aran
ComarcaAlta Ribagorça
Municipiel Pont de Suert
Geografia
Altitud 1.456,6 m
Modifica les dades a Wikidata

Des de sempre, Esperan ha tingut un accés difícil, que s'ha agreujat en quedar deshabitat. A peu, cal fer un llarg camí des de Malpàs, Gotarta o Igüerri, pujant, segons el cas, cap al nord, fins a l'antic poble de Raons. L'accés en vehicle no és possible a partir d'aquest darrer poble, i només s'hi pot anar a peu.

L'església d'Esperan, dedicada a sant Andreu i sant Sadurní, és romànica.

HistòriaModifica

Esperan està documentat des del 1018, any en què fou donat al monestir de Lavaix.

En el Fogatge del 1553, apareix amb 2 focs[1] (uns 10 habitants). El 1787 tenia 44 habitants; el 1787 consten a Esperan 14 habitants.

Pascual Madoz inclou Esperant en el seu Diccionario geografico...[2] del 1849. Hom hi diu que el poble és en un coster a la part meridional d'una alta muntanya, fortament combatuda per tots els vents. El clima és fred a causa de la neu, però sa, i només s'hi pateixen cadarns. Tenia dues cases i l'Abadia (rectoria), que formen un carreró costerut i mal empedrat. L'església és parroquial, dedicada a sant Sadurní, amb capella proveït per concurs ordinari, antigament, però, nomenat pel monestir de Lavaix. El cementiri. al costat de l'església, era ben ventilat.

El terreny és aspre, muntanyós, trencat i de mala qualitat, on es poden llaurar amb bous 90 jornals que produeixen 4 per 1 de llavors. Hi ha roures i freixes que donen fulles per al bestiar. S'hi produïa sègol, ordi, civada i llegums. S'hi criaven ovelles, i s'hi mantenen bous, mules, ases i eugues per als treballs agrícoles. Hi ha cacera de conills, perdius i algunes llebres. Tenia 2 veïns (caps de família) i 11 ànimes (habitants).

Actualment és un despoblat, abandonat i amb les cases en ruïnes.

ReferènciesModifica

  1. Casa de Martí i Pei d'Esperan. Iglésies 1981, p. 85.
  2. Madoz 1845.

BibliografiaModifica

  • BOIX, Jordi. "El Pont de Suert". Dins El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0
  • GAVÍN, Josep M. Inventari d'esglésies. 2. Baixa Ribagorça, Alta Ribagorça, Vall d'Aran. Barcelona: Arxiu Gavín, 1978. ISBN 84-85180-09-7
  • Iglésies, Josep. El Fogatge de 1553. Estudi i transcripció. II. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajoana, 1981. ISBN 84-232-0189-9. 
  • MADOZ, Pascual. "Esperant". Dins Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Establecimiento Literario-Tipográfico, 1845. Edició facsímil Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al <<Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar>> de Pascual Madoz. V. 1. Barcelona: Curial, 1985. ISBN 84-7256-256-5.

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Esperan